Dansa i expressió corporal: moviment i ritme

1. La dansa

1.1 De l'expressió corporal a la dansa

La dansa, l'expressió i l'educació física es relacionen entre si, ja que en els tres camps es treballa amb el moviment i el principal instrument és el cos humà. L'expressió està lligada al gest i, per tant, als moviments o actes motors.

La necessitat d'expressar-se és pròpia dels éssers humans. El primer llenguatge utilitzat va ser gestual i aviat va evolucionar cap a la dansa en incorporar-s'hi el ritme i després, la música. L'evolució del moviment expressiu escenificat va fer que sorgís el teatre, que va incorporar el llenguatge verbal (excepte el mim) i va prescindir de la música (excepte l'òpera), tot i que, en moltes obres, la dansa, la música i el moviment es representen com un tot.

1.2 El ritme corporal

El ritme sorgeix de la mateixa natura i marca la vida de tots els éssers vius. Les primeres manifestacions de l'expressió corporal responien únicament a un ritme intern propi. Amb el temps, va sorgir l'acompanyament de la música, tant rítmica com melòdica, per tal d'acompanyar els moviments expressius.

El ritme el marca el compàs musical i la seva unitat bàsica és el temps o tempo, que és el temps que transcorre entre dues pulsacions rítmiques. En cada compàs trobem temps, anomenats temps forts, que s'accentuen més que d'altres, els quals acostuma a ser el primer. En els compassos ternaris, també és habitual que el temps fort sigui el primer; el pas de vals és un bon exemple d'aquest ritme. El compàs quaternari acostuma a accentuar el primer temps, però també es marca un segon temps fort (tercer), una mica més dèbil que el primer.

Els diferents compassos musicals s'agrupen en frases que marquen diferents ritmes i intensitats, les quals ajuden en l'expressió del moviment i, a més a més, a expressar diferents missatges.

1.3 La coreografia dels moviments

En moltes manifestacions de l'expressió corporal, els moviments estan predeterminats i les evolucions i desplaçaments estan organitzats. La coreografia és la planificació dels moviments i és bàsica per organitzar els participants, automatitzar els moviments i globalitzar la composició. La coreografia ha de preveure el següent:

• Els moviments del cos, incloent-hi l'expressió corporal.
• Els moviments en l'espai, com els desplaçaments.
• Les formacions entre els participants.
• El ritme d'execució, que pot ser amb acompanyament musical.
• La representació gràfica.