Dansa i creativitat corporal: Espai teatral, moviments bàsics i formes

Dansa i creativitat corporal

La postura corporal expressa sempre una actitud psíquica, el cos transmet missatges i parla només amb la presència.

L'espai en el teatre

El lloc teatral és l'edifici construït per a fer teatre o un altre lloc per a espectacles teatrals que no era originàriament per a aquesta activitat. L'espai escenogràfic on es representa l'espectacle, cal distingir l'espai per a la representació dels actors i l'espai pels espectadors. Espai dramàtic és l'espai de ficció, on el text situa l'acció de l'obra dramàtica i que l'espectador reconstrueix amb la seva imaginació. Es materialitza en l'espai escènic. Espai escènic és l'escenari on evolucionen els personatges i on convencionalment té lloc la representació.

Moviments bàsics

Flexió: aproximació dels extrems de dos segments. Extensió: allunyament dels extrems de dos segments. Rotació: gir d'un segment al voltant d'un eix. Gir: les extremitats d'un segment descriuen angles de diferents graus. Translació: desplaçament d'un segment en una direcció.

Formes

El cos en moviment o en posició estàtica projecta diferents tipus de formes. Allargades: extensió completa, estirament del cos en una direcció. Amples: relacionades amb l'eixamplament del cos mitjançant la col·locació dels braços i les cames en moviment. Redones: flexió del tronc i altres segments de manera que donen una impressió de corba. Anguloses: els segments es flexionen formant angles més o menys tectes. Retorçudes: formes relacionades amb la flexió i el gir, cal utilitzar els braços i les cames.

Postura

Disposició general del cos que s'expressa per la col·locació dels segments, pot implicar una part o tot el cos. Pel port general: obertes i tancades. Per la inclinació respecte a l'eix corporal: endavant i enrere. Per la tensió muscular: tibant i relaxades. Pels plànols corporals implicats: rectes i redones.

En la comèdia de l'art s'estableix una relació directa amb el públic, fruit de la improvisació, fins al punt que el públic és un element més de la representació.

Funcions de la màscara

És un element teatral de l'antiguitat fins als nostres dies, la finalitat ha anat canviant en cada època. Ha perdut el sentit màgic en el teatre i la dansa. Continua sent un element molt apreciat. Tipus de màscares: Màscares senceres: grecollatines, tràgiques o còmiques, les carassetes del carnestoltes o les venecianes completes amb un pal central. Mitges màscares: deixa a l'aire lliure la boca i és típica de la comèdia, antifaç. Màscara neutra: potenciar el llenguatge del cos, no pretén caracteritzar un personatge ni ocultar la personalitat.

Moviment en l'espai

Direccions, Nivells: alt, mitjà i baix, Traçats.