Dànae de Ticià: Anàlisi d'una Obra Mestra del Renaixement Venecià

Dànae

Tiziano Vecellio

Cronologia: 1553-1554

Estil: Escola Veneciana

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Prado (Madrid)

Context Històric, Cultural i Artístic

Dànae correspon al Cinquecento, a la Itàlia del segle XVI. Durant el Renaixement, Itàlia estava dividida en ciutats-estat dominades per famílies aristocràtiques i burgeses. En aquest context, als Estats Pontificis, el papa Nicolau V va reformar Roma i va ordenar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà. L'Església va iniciar un projecte d'expansió, i Roma va viure l'esplendor del Papat. La basílica de Sant Pere es va construir a Roma perquè el Vaticà és la seu de l'Església, centre del món catòlic. Amb el Concili de Trento de 1543, l'Església Catòlica va dur a terme la Contrareforma com a reacció a la Reforma protestant de Luter.

En el Renaixement, el corrent filosòfic predominant era el neoplatonisme, centrat en el món de les idees. S'inspiraven en la figura geomètrica del quadrat, considerat una forma impura que representa el món físic. La perfecció es representava amb el cercle, que simbolitzava l'origen a partir d'un centre. Es va centrar en l'humanisme, és a dir, l'antropocentrisme.

L'artista era vist com un intel·lectual, a diferència d'abans, que era considerat un artesà. La funció de les obres seguia sent la mateixa: mostrar el poder, la riquesa i la religió de qui les encarregava.

El Renaixement comprèn el Quattrocento (s. XV), el Cinquecento (s. XVI) i el Manierisme (s. XVI a partir de 1530). Els centres artístics principals eren Roma i les escoles del nord d'Itàlia (Venècia, Pàdua i Ferrara).

Característiques Formals i Conceptuals de l'Estil

Els pintors renaixentistes del Quattrocento que van introduir l'art pictòric van ser Giotto i Masaccio. Les tècniques més utilitzades eren el fresc i el tremp. En la pintura del Cinquecento es va consolidar la tècnica de la pintura a l'oli sobre tela. Es va utilitzar el clarobscur (que defineix el contorn de les figures a través de zones il·luminades i ombrejades). Leonardo Da Vinci va introduir l'sfumato i la perspectiva aèria, qüestionant la perspectiva lineal. Es va continuar fent temàtica religiosa, però el tema amorós va guanyar importància. Paral·lelament, hi va haver una disputa entre el dibuix i el color. A Venècia va sorgir una escola pictòrica peculiar iniciada per Giorgione i definida per Ticià. L'escola veneciana defensava el color en aquesta disputa, i tenia les característiques següents:

• Pèrdua dels contorns del dibuix per aconseguir una unitat cromàtica més gran.
• Exaltació de la riquesa (grans vestidures i ambients palatins).
• Valoració del paisatge i utilització de l'arquitectura classicista com a marc.
• Distorsió de les figures, situades de manera forçada dins de la composició.
• Ruptura de la simetria renaixentista i utilització de perspectives amb el punt de fuga fora del quadre o amb més d'un punt de fuga.

Tiziano Vecellio, o Ticià, va iniciar els seus estudis al taller venecià de Bellini i va entrar en contacte amb Giorgione, amb qui va mantenir una llarga relació professional. Després d'estar a Pàdua, va tornar a Venècia, on va esdevenir pintor oficial de la República. Va utilitzar un estil propi basat en l'ús del color, la vivacitat de la llum, la pinzellada solta i una gran delicadesa en les modulacions cromàtiques (que va intensificar amb el contacte que va tenir amb el Manierisme). Quan va viatjar a Roma, va conèixer l'obra de Miquel Àngel i va quedar impressionat per l'antiguitat clàssica. La seva obra sempre va mostrar un gran domini de la composició, del joc de llum i ombres, i va saber donar molta expressivitat als personatges. Va pintar temes religiosos, mitològics i retrats. Va ser pintor de Carles V i va estar en contacte amb les corts principals del moment, com les d'Urbino, Este i Màntua. Felip II va ser el seu mecenes principal en l'etapa final de la seva trajectòria.

Anàlisi Formal

Ticià representa la jove princesa Dànae nua al llit, recolzada en uns coixins i mirant amb actitud sensual la pluja de monedes que cau del cel. Al seu costat, un gosset sembla completament al marge de la situació, mentre la vella serventa intenta recollir amb el davantal l'or que cau del cel.

La composició de l'obra està dividida en dues parts per mitjà de la forta diagonal que dibuixa el cos nu de la jove i el domàs del llit. Al mig, hi veiem la figura del déu, metamorfosat en pluja d'or, que, a més d'esdevenir el focus de llum, fa de nexe visual entre la serventa (que vol agafar l'or amb el davantal) i la princesa, que espera l'arribada del déu. La concatenació d'accions contraposades fa que l'obra aconsegueixi una mobilitat interna excel·lent, fet que s'accentua encara més per mitjà de les formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes. També les característiques de la jove i de la vella són contraposades, i això es veu en el paral·lelisme de la composició.

Ticià deixa de banda el dibuix i defineix els contorns no per mitjà de la línia, sinó per mitjà del tractament de la llum i el color. El pintor aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gràcies a l'aplicació de l'sfumato en el dibuix del contorn de la jove, i en l'ús d'una gamma cromàtica de tonalitats càlides, com el vermell o el groc, que reforcen la sensualitat de l'escena.

Sfumato: tècnica pictòrica que difumina o esfuma els contorns de les figures per integrar-les de manera més naturalista en l'atmosfera de l'escena.

Oli sobre tela: la tela és el suport de teixit de lli o de cotó. Tècnica pictòrica en la qual es dissolen amb essència de trementina els pigments amb aglutinant d'oli de llinosa.

Ticià va revolucionar la tècnica de la pintura a l'oli incorporant-hi pinzellades fluides, deixant que el color s'expressi amb llibertat total.

Interpretació

-Iconografia: S’inspirà en Les metamorfosis d’Ovidi i també en la Venus adormida del seu amic Giorgione. De Giorgione i del seu mestre Bellini, Ticià va aprendre a utilitzar la llum i el color com els mitjans d’expressió principals.
Segons la mitologia grega, un oracle havia anunciat al rei d’Argos que un dia moriria a mans del fill de la seva filla Dànae, i per aquest motiu va decidir tancar-la en una torre de bronze per allunyar-la dels seus pretendents. Tanmateix Zeus va aconseguir fecundar la jove princesa convertit en pluja d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu, que, passat el temps, va matar accidentalment el seu avi amb un disc. En la representació del tema, Ticià elegeix el moment precís en què Zeus, convertit en pluja d’or en forma de monedes, baixa damunt la jove des d’un núvol.

Significat (iconologia): Durant l’Edat Mitjana, el mite de Dànae va ser un símbol de castedat i, alhora, un exemple de la concepció d’una verge per intervenció divina, fet que hom interpretava en relació amb la narració evangèlica de l’Anunciació i la concepció de Maria. Però, durant el Renaixement, el mite de Dànae va recuperar el sentit pagà i va esdevenir una temàtica molt popular entre els pintors, perquè el tema mitològic permetia representar el nu femení. Els temes “amorosos” s’entenien com a una actitud passiva de la sexualitat femenina en front a la iniciativa masculina. Ticià no en va ser una excepció, i va fer tres versions diferents del mateix tema mitològic (es troben al Museu de Capodimonte i al Museu de Viena). En les versions, la figura de Dànae no canvia, però sí la figura secundària (en aquest cas és una vella serventa).

-Recepció i funció: L’obra forma part d’un conjunt d’obres de tema eròtic-mitològic encarregades per Felip II, obres que Ticià anomenava “poesies”. Felip II fou el seu mecenes principal en l’etapa final de la trajectòria del pintor.