Dànae de Ticià (1553-1554): Obra Mestra del Renaixement

Dànae de Ticià: Anàlisi i Significat

Autor i Datació

Ticià (1553 – 1554)

Context Històric: El Renaixement

Aquesta pintura es va realitzar durant el Renaixement (Cinquecento, segle XVI). Vasari va ser el primer a utilitzar la paraula "Renaixement" en un llibre. Aquest moviment artístic va sorgir a Itàlia al segle XV i es fonamentava en:

• El retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica.
• L'exaltació de la naturalesa com a model.
• Un nou concepte de l'ésser humà, influït per la filosofia humanista (antropocentrisme).

Alguns precursors d'aquest moviment van ser Dante, Petrarca i Boccaccio. Florència, amb la seva rica burgesia, va ser el punt de partida d'aquest nou estil.

Característiques de l'Obra

• Estil: Renaixement
• Escola: Veneciana
• Tècnica: Pintura a l'oli
• Suport: Tela (1,28 m x 1,78 m)
• Localització actual: Museu del Prado, Madrid

Anàlisi Formal

Elements Tècnics

La pintura a l'oli destaca pel color daurat, que suggereix la presència de Zeus a tota l'habitació. La pinzellada és dibuixística. La llum artificial sembla emanar de Zeus.

No hi ha una intenció marcada de crear un espai tridimensional.

L'expressivitat del quadre és bastant pronunciada.

Elements Formals

Les línies compositives no són gaire clares, però les mirades de les figures es dirigeixen cap a la pluja d'or, que esdevé el centre del quadre.

Estil i Context Artístic

El tema, el tractament de la llum i els colors són característics de Ticià, mestre en el retrat de belleses femenines i en la creació d'ambients misteriosos. L'estil amb què va pintar aquestes dones és hereu de Giorgione.

Al segle XVI, el Renaixement (Cinquecento) evoluciona cap a una nova fase: el Manierisme.

Interpretació

Funció de l'Obra

Ticià va crear aquesta obra per encàrrec de Felip II. Formava part d'una sèrie de set quadres mitològics que el rei li va encarregar i que el pintor definia com a "poesies". Aquestes obres transmetien una intensa reflexió sobre la condició humana.

Contingut

La bella Dànae va ser tancada en una torre pel seu pare, el rei de Messènia, per evitar una profecia que deia que el seu nét el mataria. Zeus, disfressat, va seduir Dànae, i d'aquesta unió va néixer Perseu, qui accidentalment va matar el seu avi.

El quadre representa el moment en què Zeus, transformat en pluja d'or, es presenta davant de Dànae.

Significació

Ticià es va inspirar en mites antics per reflectir l'amargor del destí dels protagonistes. Dànae simbolitza l'acceptació del destí i la venda de la virtut (en lliurar-se a la pluja de monedes d'or).