Dalí: La Persistència de la Memòria - Anàlisi Completa

Anàlisi Formal de *La Persistència de la Memòria*

En aquest quadre, podem veure la platja de Portlligat a l'alba. Al centre de l'obra, trobem una cara tova, amb un ull de grans pestanyes i un nas d'on surt una llengua carnosa. Sobre aquest, es troba un rellotge tou. A l'esquerra, trobem dos rellotges sobre un moble o pedra gran: un girat, ple de formigues, i l'altre, deformat, amb una mosca a sobre. D'aquest element, també neix un arbre trencat amb una sola branca de la qual penja un altre rellotge tou. Al fons a l'esquerra, darrere l'arbre, trobem una plataforma rectangular que connecta amb el mar. A la dreta, trobem una cala i uns penya-segats molt il·luminats. Es pot apreciar una petita pedra i el reflex de les roques al mar. Es tracta d'un paisatge irreal, atemporal i solitari.

Dins d'aquesta obra, trobem un realisme gairebé fotogràfic en els objectes i el paisatge, un dibuix molt precís, un detallisme acurat i una predilecció per la línia. S'utilitza una tècnica miniaturista amb una pinzellada plana i precisa. Els colors són brillants i lluminosos, amb una gamma cromàtica protagonitzada pels colors freds com el blau, el gris i el blanc, que contrasta amb els colors càlids com els grocs, ocres i marrons. La llum juga un paper molt important perquè es dóna un ambient crepuscular. En primer terme, trobem una llum tenebrista, amb objectes suaument il·luminats que es retallen en l'espai. Per contra, veiem en contrast el fons, on la cala i els penya-segats reben una forta llum blanca i irreal. La llum d'aquest quadre és nítida i brillant, i projecta grans ombres. El focus lumínic es troba fora de la tela. La composició de l'obra és d'un equilibri perfecte que es dóna entre la part rocosa i la dels rellotges tous, formant un triangle de diagonals molt estudiat per l'artista.

Temàtica de l'Obra

Dalí va representar el paisatge que li era més proper, Portlligat. Les roques del fons són del Cap de Creus, mentre que els colors del cel i del mar són de l'Empordà. L'obra evoca l'etern problema del pas del temps utilitzant una escena tradicional procedent del món dels somnis, de l'inconscient. Aquesta és una de les preocupacions més artificials i il·lògiques de l'ésser humà. Un dels objectes que ens recorda constantment aquest fet és el rellotge; és la memòria persistent del pas del temps. Tot és efímer i fugisser, tot es desfà i es descompon amb el pas del temps, com els rellotges tous de Dalí. La memòria fa que allò passat encara visqui en la persona: els records. Els rellotges tous poden representar la memòria del passat, i el dur, el present encara no integrat en la memòria.

Una altra preocupació de Dalí era la immortalitat, la permanència, l'eternitat. El paisatge integra els elements durs de l'obra, que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques, el moble, l'arbre... Aquests persisteixen i els tous es desfan, donant una sensació de relativitat del temps. El fet que cada rellotge marqui una hora diferent vol dir que el temps és un concepte relatiu. El paisatge persisteix en la memòria; el temps o el cap de l'home són efímers i mortals. Dalí deia que els seus quadres eren "fotografies de somnis pintats a mà". Així doncs, *La Persistència de la Memòria* és un quadre que respon a un estímul biogràfic exterior, ja que tota la seva obra serà com una contemplació de si mateix. És un compendi i resum de totes les seves obsessions.

Les formigues i la mosca són símbols de putrefacció de l'art decadent, de la mort. A més, un trauma d'infantesa de Dalí era la por irracional als insectes. El rostre del centre de la pintura és una aproximació al mateix Dalí dormint. Aquest model ja l'havia fet servir a *El Gran Masturbador*.

Models i Influències

Dalí va rebre una gran formació acadèmica. La seva obra va estar marcada per pintors detallistes com El Bosch, Brueghel el Vell i Arcimboldo, entre d'altres. Dalí coneixia l'obra de Freud i ja s'havia unit amb altres surrealistes. Utilitza idees de Freud per transformar-les, ja que hi havia trobat explicacions de la seva personalitat, els seus problemes i les seves obsessions sexuals.

També cal destacar la influència de la pintura metafísica de Giorgio de Chirico i la minuciositat tècnica de Vermeer. Dins la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme, Dalí es va relacionar amb Magritte, Ernst i Delvaux, que utilitzaven una tècnica quasi fotogràfica per imitar la realitat. Més tard, va reinterpretar aquesta obra, quan es trobava en un període misticonuclear. En la nova pintura, va destacar la naturalesa corpuscular de la matèria i els aspectes metafísics. Aquest fet va ser el resultat de l'impacte que l'era atòmica produí en Dalí.