De la Cursa Colonial a la Gran Guerra (1870-1919)

Què va impulsar les potències europees a conquerir imperis?

A les acaballes del segle XIX, els països europeus, aprofitant la seva superioritat econòmica, tecnològica i militar, es van abocar a la conquesta d'imperis colonials.

Entre 1870 i 1914 van ocupar extensos territoris a Àfrica i Àsia.

Interessos econòmics

L'imperialisme va tenir fonamentalment motivacions econòmiques. Això va ser així perquè:

• Necessitaven nous mercats on vendre l'excedent de producció industrial.
• Comprar matèries primeres a baix preu.
• Invertir els excedents de capital fora d'Europa, on la mà d'obra és més barata.

L'augment de la població europea

Els canvis del segle XIX van suposar un gran creixement de la població europea, arribant als 450 milions l'any 1900.

Aquesta «explosió blanca» va dur milions d'habitants a abandonar el Vell Continent per establir-se a països colonitzats. Fins al 1875 van ser immigrants britànics, irlandesos i alemanys. A partir d'allà van ser de l'imperi austrohongarès, russos o països mediterranis (italians i espanyols).

Interessos polítics i concepcions racistes

L'expansió imperialista va ser provocada pel desig d'ampliar zones d'influència política i militar de les potències industrials, com a forma d'augmentar el prestigi i el poder internacional, i obstaculitzar l'expansió de potències competidores.

Els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i poder internacional, i competir per controlar àrees d'interès econòmic o estratègic. Més d'una vegada això va crear conflictes, que van desembocar en la Primera Guerra Mundial.

Com es van repartir el món els grans imperis?

La conquesta de territoris va ser fàcil i ràpida

La cerca de nous territoris per on expandir-se va proporcionar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques a l'Àfrica central. Van ser dutes a terme pel britànic David Livingstone, Henry M. Stanley i el francès Pierre Savorgnan de Brazza.

Rivalitat i enfrontament entre potències

La conquesta va presentar un caràcter bel·licós, amb guerres constants i xoc d'interessos entre les potències rivals. Les rivalitats pel repartiment d'Àfrica van impulsar la Conferència de Berlín (1885), en la qual es van decidir les normes per repartir-se el territori i les zones que ocuparia cada potència.

Les principals potències colonials van ser Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica, Portugal, Holanda, Itàlia i Espanya. L'any 1800 controlaven el 35% del món, i el 1914, molt més.

Malgrat que s'establissin aquests acords, els enfrontaments o guerres colonials van continuar:

• França i Anglaterra van xocar l'any 1898 en un territori a l'est del llac Txad, anomenat Fashoda, i la guerra va estar a punt de començar.
• La Guerra Anglo-Bòer (1880-1881 i 1899-1902) va enfrontar els britànics amb els colons holandesos (bòers) instal·lats a Sud-àfrica.
• Les Guerres de l'Opi (1839-1860), entre la Xina i l'imperi britànic, van forçar l'obertura i l'entrada d'interessos occidentals a la Xina.

Tipus d'administració colonial

Després de la conquesta militar de la colònia es procedia a organitzar l'administració i el control del territori. No totes les colònies tenien les mateixes característiques:

• Les colònies d'explotació eren territoris destinats fonamentalment a l'explotació econòmica. Els colonitzadors s'apoderaven de les terres per crear grans plantacions (cafè, sucre, cacau...) o per explotar jaciments de coure, or i diamants.
• Les colònies de poblament acollien població europea de manera permanent (colons). Aquest va ser el cas de l'Algèria francesa. Algunes gaudien d'una relació especial amb la metròpoli, que els reconeixia certa autonomia en el govern interior (dominis britànics, com el Canadà).
• Els protectorats es van crear en territoris on hi havia estats estructurats. S'hi va mantenir un govern indígena, però la metròpoli hi va impulsar un govern paral·lel que dominava el govern local i es reservava funcions de defensa i política exterior. Un exemple va ser el protectorat britànic a Egipte.

Quin impacte va tenir l'expansió imperialista?

Els territoris colonitzats van patir un profund impacte amb l'arribada de la població europea, que va introduir alguns dels seus avenços, però va trastocar les societats indígenes i va generar greus problemes amb repercussions que arriben fins avui en dia.

La introducció de millores sanitàries i d'infraestructures

La introducció de mesures higièniques, la presència de metges, la construcció d'hospitals i les campanyes de vacunació entre la població nativa van reduir les epidèmies. Així, la mortalitat va descendir notablement i la població va augmentar.

Els colonitzadors van construir infraestructures per comunicar i dominar els territoris conquerits (ports, carreteres, ferrocarrils, línies telefòniques...) i noves ciutats. Així mateix, van construir escoles i van crear missions que van contribuir a l'alfabetització i a la millora de la salut de la població.

L'explotació dels recursos i la dependència econòmica

Els colonitzadors van imposar els seus interessos econòmics i van tenir el suport de les elits locals, que van mantenir una situació de privilegi. A més, van crear una economia de mercat amb condicions comercials favorables a la metròpoli.

Moltes terres van passar a mans dels colonitzadors i es van abandonar molts conreus tradicionals que asseguraven la subsistència de les famílies indígenes. Al seu lloc es van crear plantacions de cacau, cafè, cotó, cautxú... que es venien a la metròpoli.

La majoria de la població indígena va empitjorar les seves condicions de vida. Molts pagesos van passar a fer feina a les plantacions, en la construcció o a les mines, en condicions deplorables. Els artesans es van arruïnar pels productes industrials de la metròpoli, que arribaven en grans quantitats i eren més barats.

Desarticulació social i discriminació racial

L'administració colonial va posar fi a les estructures i jerarquies tribals tradicionals: el paper de les persones grans, l'estructura familiar... i va imposar una nova elit dirigent, formada per europeus que gaudien de privilegis.

L'aculturació de les societats indígenes

L'impacte de la cultura occidental va provocar una pèrdua d'identitat i una aculturació, és a dir, la imposició de les formes de vida dels colonitzadors que feia prescindir de la cultura, les tradicions i les creences indígenes, ja que ensenyaven la llengua, la cultura, la religió i els costums de la metròpoli.

L'aculturació va ser molt gran a l'Àfrica, on predominaven cultures de tradició oral. Àsia, amb importants cultures mil·lenàries (la Xina i l'Índia), va resistir més bé la invasió.

L'establiment de límits entre imperis va unir ètnies enfrontades o va dividir antigues nacions en crear fronteres artificials, que responien als interessos polítics de la metròpoli i no tenien en compte les diferències tribals, lingüístiques o religioses. Tot això va generar molts conflictes, alguns dels quals s'han mantingut fins avui.

Per què va començar una Guerra Mundial el 1914?

A la primera dècada del segle XX, l'escalada de tensions internacionals entre les diferents potències europees va anar creant un clima de «pau armada» que anunciava la imminència d'un conflicte bèl·lic.

La rivalitat entre potències europees

Les potències europees van adoptar posicions nacionalistes, exacerbades per la defensa dels seus interessos a Europa i als seus imperis colonials. D'aquesta manera, l'exaltació dels valors i la identitat de cada nació van generar un clima de desconfiança mútua i d'enfrontaments:

• Una nova potència industrial, Alemanya, que havia arribat tard a la carrera colonial, va voler expandir-se al Marroc i es va enfrontar a França, la principal potència imperialista de la zona.
• França reivindicava com a pròpies les regions d'Alsàcia i Lorena, que s'havien incorporat a Alemanya arran de la Guerra Francoprussiana (1871).
• També existia una forta rivalitat entre el Regne Unit i Alemanya per l'hegemonia política i econòmica d'Europa, així com pel control de les rutes comercials.

Les aspiracions nacionalistes als Balcans

Els Balcans constituïen un focus de tensió a Europa després de la disgregació de l'imperi otomà i van desenvolupar un rol fonamental en l'inici d'una guerra generalitzada a Europa.

S'hi disputaven diversos interessos:

• Diferents pobles eslaus, com Sèrbia, Bulgària, Bòsnia i Albània, es volien alliberar de la tutela dels vells imperis (austrohongarès, turc i rus) i consolidar-se com a estats independents.
• Àustria-Hongria aspirava a augmentar la influència als Balcans. Per fer-ho, havia de frenar les ambicions de Sèrbia i de l'imperi rus, que també es volien expandir per la zona, i ocupar els estrets del Bòsfor i els Dardanels, que obrien els seus dominis al mar Mediterrani.

El conflicte es va agreujar amb l'annexió de Bòsnia-Hercegovina a l'imperi austrohongarès (1908) i va originar dues guerres balcàniques (1912 i 1913) que van empitjorar la situació. Aquestes guerres van consolidar Sèrbia, amb el suport de Rússia, com la principal potència de la zona.

Aquest lideratge va posar en alerta Àustria-Hongria, que temia un alçament dels pobles eslaus sota el seu domini. Per això, va cercar el suport d'Alemanya respecte a Rússia.

La formació d'aliances rivals i la cursa d'armaments

Les potències van establir un complex sistema d'aliances:

• Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van firmar la Triple Aliança (1882).
• França, temorosa del poder militar i de l'expansionisme alemany, es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb el Regne Unit. Els tres països van formar la Triple Entesa (1907).

L'augment de les tensions va provocar una cursa d'armaments. Els estats van invertir grans sumes de diners en la fabricació d'armes (canons, obusos...), construir vaixells de guerra i entrenar les tropes. Al principi del segle XX, tots es preparaven per a la guerra i qualsevol incident podia desencadenar el conflicte.

L'esclat de la Gran Guerra

El detonant de la guerra va ser l'assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia, de l'hereu de la corona austríaca, l'arxiduc Francesc Ferran, el juny del 1914. Animada per Alemanya, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, a qui va acusar d'organitzar l'atemptat. Aleshores, es va posar en marxa el joc d'aliances. Rússia va donar suport a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. La invasió de Bèlgica, país neutral, per part de l'exèrcit alemany va fer que el Regne Unit declarés la guerra a Àustria i Alemanya. Només Itàlia es va mantenir neutral. L'inicial enfrontament austroserbi es va convertir en una guerra europea.

Per què es va anomenar Gran Guerra?

Un nou tipus de conflicte total

La Primera Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos econòmics i humans, i va implicar tota la població. Els exèrcits van incorporar tots els homes en edat militar i la població civil es va veure afectada per la guerra com mai no havia passat.

A més, l'ús de tècniques de propaganda modernes va permetre mobilitzar l'opinió pública i comprometre-la en la causa bèl·lica.

Els contendents van reconvertir les indústries amb l'objectiu de fabricar armament, van demanar préstecs i van substituir la mà d'obra masculina, que havia partit al front, per la femenina. Les dones van fer feina a les fàbriques d'armament, als hospitals, conduint tramvies... Al final del conflicte, les dones constituïen el 35% de la mà d'obra industrial d'Alemanya i la Gran Bretanya. El seu accés al món laboral va contribuir a augmentar el seu desig d'independència i va suposar un pas més en la lluita pels drets de la dona.

Armes destructives i mortíferes

El gran desenvolupament tecnològic del segle XIX, i especialment de la Segona Revolució Industrial, es va aplicar a la guerra, i es van cercar els mitjans més efectius per destruir i matar. L'ús de noves armes més mortíferes va provocar moltíssimes més víctimes que en guerres anteriors. Es van fabricar canons més poderosos i metralladores, es van emprar els primers tancs i avions, es van bombardejar pobles i ciutats i es van fer servir gasos, que van sembrar el pànic entre els contendents.

La destrucció de pobles, fàbriques, collites... va comportar una situació de gran penúria per a la població de la rereguarda.

Una pau imposada després de la Gran Guerra

Un elevat cost humà i material

La Primera Guerra Mundial va tenir un elevat cost humà. Hi van morir gairebé deu milions de persones, sobretot, alemanys, francesos i russos, i va deixar sis milions d'invàlids i un nombre elevat de mutilats i ferits. La contesa va empobrir els països bel·ligerants, en què ciutats, camps de conreu, indústries i vies de comunicació van quedar destruïdes. La guerra va significar la pèrdua de l'hegemonia europea dins l'economia mundial. El potencial industrial d'Europa es va reduir en un 40% i l'agrícola en un 30%. Les finances públiques dels estats van quedar completament endeutades pels emprèstits de guerra. Els Estats Units van ser els grans beneficiaris del conflicte i es van convertir en els líders de les finances mundials. També ho va aprofitar el Japó, que augmentà la producció industrial.

Augment del malestar social i revoltes

Els anys posteriors a la guerra van ser de penúries per a una bona part de la població, afectada per una pujada dels preus que minvava la capacitat adquisitiva.

Aquesta situació va fer augmentar el malestar social, les manifestacions, i les vagues es van estendre per Europa. El 1919 van esclatar revoltes impulsades pels comunistes seguint el model revolucionari rus, a Alemanya i Hongria, que van ser sufocades violentament.

La Pau de París i el Tractat de Versalles

Els anys posteriors a la guerra van ser de penúries per a una bona part de la població, afectada per una pujada dels preus que minvava la capacitat adquisitiva.

Aquesta situació va fer augmentar el malestar social, les manifestacions, i les vagues es van estendre per Europa. El 1919 van esclatar revoltes impulsades pels comunistes seguint el model revolucionari rus, a Alemanya i Hongria, que van ser sufocades violentament.

El gener del 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau, imposades per les quatre grans potències vencedores: els Estats Units, França, el Regne Unit i Itàlia.

El president nord-americà, Woodrow Wilson, va aportar la seva visió d'una pau fundada en la concòrdia i l'absència de revenja contra Alemanya en un manifest (els 14 punts de Wilson). Però les potències europees, especialment França, pretenien rebre fortes compensacions dels alemanys per les destruccions i els costos de guerra.

El més important dels tractats va ser el que es va acordar amb Alemanya a Versalles. S'hi declarava Alemanya com a única culpable del conflicte i se li exigia el pagament de fortes reparacions de guerra. A més, se l'obligava a desarmar-se, desmantellar l'exèrcit, cedir territoris i renunciar al seu imperi colonial. Els alemanys van considerar aquest tractat com una imposició humiliant (Diktat), que va acabar exacerbant el seu nacionalisme i desig de revenja en el futur. A París es van firmar també altres tractats: Saint-Germain amb Àustria, Trianon amb Hongria, Neuilly amb Bulgària i Sèvres amb Turquia.

Un nou art per al segle XX

La nova arquitectura del ferro i l'acer

Els nous materials constructius (ferro, acer, ciment i vidre) van permetre construir edificis molt alts i innovadors.

Les noves construccions eren molt més funcionals, pràctiques, espaioses i, a més, més ràpides i barates d'edificar. Els edificis van començar a ser importants funcionalment i no només estèticament.

Als Estats Units, els arquitectes de l'Escola de Chicago, com Louis Sullivan, van aixecar els primers gratacels i van inaugurar un model constructiu d'amplis espais, grans finestrals i nombrosos pisos.