Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc: Anàlisi i Característiques

Curial e Güelfa: Anàlisi i Característiques Clau

Curial e Güelfa, d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Hom creu que la va escriure algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística. La temàtica de la novel·la és amorosa i cavalleresca:

• Amorosa i sentimental: L'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se, ja que pertanyen a classes socials diferents.
• Cavalleresca: Curial aconsegueix l'ascens social que l'equipara amb Güelfa, fent possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als seus mèrits cavallerescos.

Estructura de la Novel·la

La novel·la s'estructura en tres parts principals:

• Llibre primer: Inici i Conflicte

  Güelfa, germana del marquès de Montferrat, és una jove i noble vídua que patrocina Curial, un cavaller pobre, perquè adquireixi una formació cavalleresca que li permeti fer mèrits i promocionar-se socialment. La relació es veu interrompuda per l'acció d'uns difamadors que empenyen Curial a abandonar la cort.

• Llibre segon: Aventures i Vigilància

  Curial participa, com a cavaller errant, en nombrosos tornejos, festes galants i episodis amorosos, sempre sota la vigilància de Festa, dama de confiança de Güelfa, que l'acompanya a tot arreu.

• Llibre tercer: Ascens i Matrimoni

  Curial viatja a Orient, pateix esclavatge a Tunis i, després de vèncer els turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa.

La novel·la destaca per la profunditat psicològica dels personatges, especialment Güelfa, un personatge astut i decidit, que pren la iniciativa en la relació amorosa i que es mostra al llarg de l'obra gelosa per l'èxit de Curial entre les dones. Presenta personatges reals amb els seus noms i una localització històrica i geogràfica concreta: la presència de Pere II el Gran al torneig de Melun, enemistat amb els francesos per la possessió de Sicília (1282), situa l'acció a finals del segle XIII.

Tirant lo Blanc: Característiques i Realisme Literari

Tirant lo Blanc és una obra realista i presenta unes característiques que la fan versemblant:

1. Geografia real i coneguda: Els escenaris de l'obra són llocs existents.
2. Connexió històrica: Martorell dona un final feliç a un fet històric real, la caiguda de Constantinoble a mitjan del segle XV.
3. Personatges inspirats en models reals: Tirant s’assembla a Roger de Flor, qui va lluitar al costat dels almogàvers a Grècia, i a Joan Hunyadi, líder d’una croada contra els turcs.
4. Relacions amoroses creïbles: L’amor es mostra amb realisme, amb erotisme subtil i sense idealitzacions exagerades, tot i mantenir certs elements de l'amor cortès.
5. Humor i ironia: Apareix en escenes amoroses i en noms simbòlics com Plaerdemavida.
6. Accions bèl·liques versemblants: Tirant és un heroi humà, i les seves victòries es deuen a la intel·ligència, l’estratègia i l’ajuda d’aliats.
7. Detallisme: Les descripcions minucioses de combats i la cruesa de la violència aporten realisme a la narració.
8. Variació lingüística: L’obra utilitza registres diferents segons la situació, combinant llenguatge col·loquial i solemne amb gran naturalitat.
9. Didactisme i moralisme: Es presenta un model de cavaller ideal, però amb una visió burgesa on la intel·ligència i l’esforç permeten l’ascens social.