Curial e Güelfa: Anàlisi d'una Novel·la Cavalleresca

Curial e Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca Moderna

L'Evolució d'un Heroi

La novel·la Curial e Güelfa satisfà els anhels dels cavallers de l'època. Ens presenta el procés de formació d'un heroi, des dels seus orígens humils fins a assolir el reconeixement, la fama i l'honor propis d'un cavaller. Curial és un heroi modern, amb virtuts i defectes, un personatge amb qui ens podem identificar. S'hauria de parlar de la "modernitat" del Curial.

Curial actua seguint les indicacions que rep, sense estar convençut de les seves accions ni qüestionar-ne la validesa. Actua de manera intuïtiva i el seu tarannà és el de l'home del Renaixement, un model que contrasta amb l'època que li ha tocat viure, una societat encara medieval que lluita per superar el feudalisme, tot mantenint-ne els beneficis i les estructures.

Les Virtuts del Cavaller Ideal

Curial reuneix totes les virtuts que ha de tenir el cavaller ideal: valor, força, intel·ligència, honestedat, obediència i bellesa física, a més de la seva destresa com a trobador. L'obra deixa clar que totes aquestes habilitats no són suficients sense els diners, i aquí és on apareix Güelfa. La seva relació segueix les normes de l'amor cortès. Curial és el vassall i Güelfa és la senyora que, secretament, paga, mana i el fa avançar.

Curial no trenca mai la promesa de mantenir ocult el nom de la seva dama, malgrat les pressions dels envejosos, els dos vells murmuradors. Els herois també cometen errors i tenen debilitats, i poden perdre el control de les seves passions.

La Complexitat de les Relacions

Curial és agraït i educat. És conscient del seu deure amb Güelfa i sap com ha de correspondre-li: amb el matrimoni, no forçat, però tampoc fruit d'un amor apassionat i sincer. Mentrestant, no refusa nous amors. Curial només recorda Güelfa quan rep les seves cartes o quan veu Melcior de Pando. Güelfa, més gran que Curial, més rica i noble, vídua i disposada a aconseguir el que vol, coneix perfectament el caràcter de Curial, les seves debilitats i la distància que el separa dels cavallers autèntics. La gelosia de Güelfa és un recurs, no un sentiment; la companyia de Festa és una prova.

Els Ambients Cortesans

Els ambients cortesans, escenaris d'aquesta activitat galant, són ben reflectits a la novel·la. Tant les corts com els monestirs eren, en aquella època, centres d'una important activitat literària, cavalleresca i galant.

Anàlisi Psicològica i Ironia

Curial e Güelfa és una novel·la meravellosa per la finor en l'anàlisi psicològica i la ironia amb què tracta les flaqueses morals dels personatges.

La Moralitat de Curial i Güelfa

Avui dia, Curial seria considerat un mercenari, i fins i tot un trepa, a causa de les relacions que manté amb Güelfa. Això ens fa adonar-nos de la complexitat moral de Curial: ambiciós, vanitós i poc compassiu (abandona la seva mare, vídua, vella i pobra, per satisfer la seva ambició; tot i enamorar-se de Laquesis, reprimeix aquest sentiment per la fidelitat a una dama a la qual no estima, però que li assegura el seu ascens social). Güelfa ens ofereix una doble lectura: arrogant, egoista, sentimentalment recargolada i llibresca, converteix la relació amorosa en literatura, i obliga Curial a seguir-la en un joc complex i cruel.

L'ambició i la vanitat del guerrer, l'orgull de la dama i la crueltat són virtuts en la societat militar, i l'amor és una relació regida per lleis, com tot en la vida del cavaller, i no pot ser un sentiment lliure i descontrolat. Curial té la virtut més important de la cavalleria, la FIDELITAT, que en aquella societat era sinònim d'obediència: la fidelitat a un pacte establert entre vassall i senyor. Entre Curial i una dama, Güelfa.

L'Evolució dels Personatges i la Societat

Güelfa no evoluciona al llarg de la novel·la. L'antipatia que de vegades desperta, en contrast amb el temperament ingenu, frívol i canviant de Curial, tan simpàtic com desconcertant, es podria relacionar amb la que potser va ser la intenció de l'autor: mostrar que la jerarquia i la superioritat de la societat del moment eren una aparença. Curial puja ràpidament els esglaons socials, com a home de món, cortesà, valent, refinat i culte, un paper abans reservat a l'individu noble per llinatge. Al ràpid ascens de Curial correspon la caiguda de la societat, i la novel·la mostra una societat conscient del canvi.

El Realisme en les Batalles

Pel que fa al realisme de l'obra, cal tenir en compte que en les batalles, justes i torneigs Curial no és un heroi de qualitats sobrehumanes. Es cansa, és ferit, guanya perquè és més hàbil, calcula els cops i observa en els primers moments del combat la tècnica del seu adversari. Quan guanya el cavaller Sanglier és perquè aquest ha esgotat totes les seves forces. També se'ns explica que Curial sap retenir l'alè per donar més força als seus cops.