Cures Essencials per al Pacient Enllitat: Guia Completa a Domicili

El pacient enllitat: Cures i atenció domiciliària

Una persona que passa moltes hores al llit o gairebé sempre, com a cuidadors, l'hem d'atendre per diverses raons:

Atenció al pacient enllitat: Aspectes clau

Com a cuidadors o cuidadores, hem d'atendre sempre una persona que està al llit, per diverses raons:

• Malalties transitòries: accidents, pneumònies.
• Malalties cròniques: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), malaltia renal.
• Discapacitat greu: hemiplegia.
• Aquestes persones poden estar a casa, en geriàtrics, centres d'atenció per estades prolongades, domicilis o hospitalització a domicili.

Cures al domicili (a casa)

Cuidadors no professionals. Exemple: família, amics, etc.

Hospitalització a domicili: Un enfocament integral

El pacient es troba a casa i les cures estan repartides entre el familiar i el professional. Reben visites programades.

Expliquen als familiars com han de cuidar el malalt quan ells no hi són.

Reben a casa el professional que els ajuda i, a més, els explica com han de fer-ho quan ell no hi és.

Es pot aplicar a persones convalescents o també a aquelles que tenen limitacions funcionals i que no presenten risc d'agreujament.

Avantatges de l'hospitalització a domicili:

• La persona roman al seu domicili, cosa que li causa menys ansietat i té menor risc d'infeccions.
• Redueix la congestió del sistema hospitalari i és més barat que l'hospitalització típica.

L'entorn i l'habitació del pacient

Definim un entorn agradable com aquell que, a més de ser higiènic i segur, proporciona una bona estètica. Exemple: flors, cortines, color de les parets, etc.

En un ambient agradable, la persona malalta se sent molt millor, millora la seva qualitat de vida i, fins i tot, contribueix a la seva recuperació.

Com mantenir un ambient agradable:

• Habitació neta i ordenada.
• Baix nivell de soroll.
• Una temperatura agradable.
• Una il·luminació adequada.
• Una ventilació suficient.

Neteja i ordre a l'habitació

Una habitació neta i ordenada ajuda a mantenir el pacient amb l'ànima més tranquil·la.

Hem de mantenir-la neta o ajudar el familiar i explicar-li com fer-ho perquè estigui neta.

La importància del silenci

El soroll intens provoca nerviosisme i irritació, i si, a més a més, aquest soroll és inesperat, provoca inquietud i angoixa.

Els malalts que necessiten més calma són els greus, els que tenen febre, els acabats d'operar i els que estan molt angoixats.

Com aconseguir el silenci:

• Parlar en veu baixa.
• Baixar el volum del televisor o de la ràdio.
• Contestar el timbre i el telèfon el més ràpid possible i no cridar mai quan estiguem parlant per telèfon.
• Portar sabates silencioses.
• Tenir cura en moure els objectes per evitar cops als mobles o la caiguda del que hi hagi a sobre.
• Anar amb compte quan netegem estris i obrim o tanquem calaixos o portes.

Temperatura ambiental agradable

• La temperatura òptima de l'habitació ha de ser entre 20 i 25 ºC.
• La llum solar directa augmenta la temperatura, cosa que ens obligarà a córrer les cortines i baixar les persianes.

Il·luminació adequada per al benestar

• Poca llum pot causar: accidents o caigudes.
• Llum intensa pot causar: cansament de la vista o produir mal de cap.

La llum solar crea un efecte antidepressiu, i la llum artificial ha de ser un complement de la llum natural.

Tipus de llum artificial:

• Il·luminació general: Uniforme i amb intensitat adequada.
• Il·luminació concentrada: La que dona la làmpada i dirigeix la llum concretament al llit.
• Làmpada pilot: És una font de llum suau, per vetllar el seu son sense molestar el malalt. També serveix per orientar la persona malalta quan es desperta.

Ventilació freqüent i renovació de l'aire

La ventilació freqüent és imprescindible perquè:

• Renova l'aire.
• Redueix la concentració de gèrmens a l'ambient.
• Dilueix les males olors.

El sistema seria obrir finestres i portes, impedint que hi entrin corrents d'aire, o en cas que plogui, tancar la finestra i obrir només la porta.

Com contribuir a eliminar les males olors de l'habitació:

• Mantenir sempre neta i seca la roba del llit, canviant-la cada vegada que la persona l'embruti.
• Seria necessari retirar l'orinal o la cunya, tapar-los, rentar-los i assecar-los immediatament.
• Netejar amb aigua corrent la tapa del vàter.
• Buidar i rentar els recipients.
• Ventilar bé l'habitació en cas d'haver curat una úlcera cutània, portant...
• No fumar.

La unitat del pacient: Equipament i espai

S'anomena unitat del pacient el conjunt format per l'àrea que ocupa i el seu equipament, és a dir, el mobiliari, els accessoris i el material sanitari.

En el cas que el malalt estigui al seu domicili, correspon a l'habitació del pacient.

Els mobles més comuns:

• El llit: Ha d'estar en bon estat de conservació i s'ubica amb el capçal tocant a la paret. Els altres costats del llit han d'estar separats un mínim d'1 metre.
• Tauleta de nit: És on es guarden petits objectes personals del pacient. Exemple: neceser, medicació, etc.

La tauleta ha d'estar una mica separada de la paret.

• Tauleta de llit: La tauleta de llit té rodetes per desplaçar-la. També té una base que es pot introduir per sota el llit i una taula superior, regulable en altura i inclinació.
• A més, es pot fer servir perquè el pacient hi mengi i també la pot utilitzar per escriure.
• Cadira: Permet el descans de la persona que no necessita estar al llit tot el dia. També serveix perquè s'assegui alguna visita.
• Escabell: És un petit esglaó que es col·loca a prop del llit per ajudar el pacient a pujar o baixar-ne.

Accessoris de la unitat del pacient:

• Orinal de llit: És la cunya en el cas de les dones, i en el cas dels homes és l'ampolla.
• Palangana o gibrell: Que serveix per fer rentats o per recollir vòmits.
• Recipient estèril: Que serveix per recollir mostres.

Tots aquests accessoris es troben al bany.

El llit: Element central de la cura

Com més temps hagi de passar el pacient al llit, més important serà disposar d'un llit professional.

El llit professional: Característiques i avantatges

Està fabricat amb un aliatge inoxidable que facilita la neteja i la desinfecció. Els costats són corbats.

Les mesures del llit professional són:

• Amplada: 90-95 cm
• Alçada: 70 cm
• Llarg: 1,9 a 2 m

Les potes del llit professional tenen rodes amb bloqueig.

El somier articulat i les seves posicions

El llit professional està format per 3 segments mòbils:

• Pel cap i les espatlles.
• A la pelvis.
• A les extremitats inferiors.

La utilitat d'aquest somier és que s'adapta a les necessitats del pacient.

Tipus de posicions:

• Posició de Fowler: semiassegut.
• Posició semifowler: els peus lleugerament elevats.
• Posició de Trendelenburg: amb els peus més amunt que el cap.
• Posició de Trendelenburg invertida: amb els peus més avall que el cap.

Prestacions del llit professional

Disposa d'un motor elèctric per aixecar o baixar qualsevol dels 3 segments del somier.

El somier pot aixecar-se completament.

D'aquesta manera, el personal sociosanitari o el cuidador podran atendre el pacient sense inclinar-se gaire, reduint el risc de lesions a la columna vertebral.

És important explicar a la família com es regula la posició del somier i quines posicions ha d'evitar per haver estat desaconsellades.

Accessoris essencials del llit professional

S'utilitzen amb persones amb fractures greus o amb lesions a la columna vertebral, facilitant el seu tractament o la seva comoditat mentre estan al llit.

Alguns d'ells són:

• El dosser: És un conjunt de barres metàl·liques verticals i horitzontals enganxades al llit on es fixen les traccions i els triangles.
• La tracció: És el suport metàl·lic que acaba amb una politja, sobre la qual es passa una corda de niló.
• L'estrep o triangle de Balkan: És un marc metàl·lic triangular que penja a certa distància per sobre del pacient, de manera que aquest pugui agafar-se al triangle per aixecar el cos amb més facilitat, per canviar de posició o per moure's lleugerament. És una ajuda útil per a persones dèbils, obeses, per a les que pateixen fractures de membres inferiors o per a paraplègics.

El matalàs del llit professional: Tipus i funcions

El matalàs ha de ser de diverses peces, complementàries als segments del somier articulat.

El més comú és el de motlles amb reforços laterals per facilitar que es distribueixi uniformement el pes del malalt.

Existeix una àmplia gamma de matalassos especials l'objectiu dels quals és endarrerir o impedir l'aparició d'úlceres per pressió.

El matalàs d'escuma està format per 3 blocs, cadascun tallat en 48 a 96 unitats gairebé independents entre si.

Aquests blocs faciliten el repartiment homogeni del pes del cos del pacient.

Tipus de matalassos:

• Matalassos d'aigua.
• Matalassos d'aire.

Dels matalassos d'aire n'hi ha un que té un mecanisme complex d'inflar i desinflar alternativament.

Així s'aconsegueix canviar els punts de recolzament del pacient, com variarien si aquest es mogués al llit, i a més contribueix a la prevenció d'úlceres per pressió.

La llenceria: Roba de llit i protecció

Agrupa tota la roba del llit, incloent:

• Protector de matalàs: És una coberta impermeable i ajustable a les 4 cantonades del matalàs, que el protegeix de secrecions o excrecions.
• El llençol: Hi ha el llençol de sota i el llençol de sobre. Generalment solen ser de cotó i fibra sintètica. El llençol de sota sol ser ajustable.
• El llençol travesser: Es posa sobre el llençol de sota i serveix per protegir el matalàs de les secrecions del pacient i també per moure'l al llit sense agafar-lo directament.

Es col·loca allà on sigui més probable que el pacient pugui tocar el matalàs:

• Sota el cap i el tronc si pot vomitar.
• Sota la pelvis si es pot escapar l'orina, pot defecar o té drenatges.

• L'empapador: Teixit gruixut que es col·loca sobre el centre de la superfície del matalàs. La seva finalitat és també protegir el llit de la humitat i de la brutícia. Els més còmodes són els de cel·lulosa, que són d'un sol ús.
• La manta.
• El cobrellit: És una peça de roba de gruix intermedi...
• Funda del coixí: Embolcalla directament el coixí i es tanca mitjançant una cremallera.
• Coixinera: És la tela que envolta la funda del coixí. Es canvia tan sovint com la resta de llençols.

Altres accessoris del llit professional

S'hi poden afegir diferents accessoris:

• Baranes de seguretat: El seu ús és molt comú. Es fixen al marc lateral del somier i tenen com a funció evitar les caigudes del llit.
• Suport per a la bossa d'orina: És un rectangle metàl·lic que es penja a una banda del marc del somier i en el qual està subjectada la bossa que recull l'orina de la persona que està al llit.
• Arc metàl·lic: És un semicilindre que se situa entre el llençol de sota i el llençol de sobre, i la seva funció principal és sostenir la roba perquè no fregui la pell.

Quan el fem servir, hem de pensar a recobrir-lo amb cotons i benes perquè el metall no fregui la pell.

Deixar la roba el més folgada possible perquè arribi a cobrir les espatlles i el coll de la persona.

Afegir una manta més, ja que la calor corporal del pacient ha d'escalfar un volum d'aire major i això pot fer que senti fred.

El suport per als peus: Prevenció i confort

És un tauler en forma de T de fusta o metàl·lic que es col·loca als peus del llit. Serveix de recolzament i de topall per als peus, mantenint la seva posició natural i evitant la flexió plantar continuada.

Tècniques per fer el llit: Higiene i seguretat

En els centres sanitaris es canvia la roba de llit cada dia, però en els domicilis particulars aquesta freqüència s'ha d'ajustar a les possibilitats del cuidador i a les necessitats de la persona malalta.

Cada vegada que s'hagi de fer el llit, haurem de recollir tot el material necessari, verificar-lo i portar-lo fins al lloc.

• De la mateixa manera, un cop realitzat el procediment, haurem de llençar el material d'un sol ús al contenidor adequat.
• Portar el material reutilitzable al lloc adequat per netejar-lo i deixar-lo en condicions per tornar-lo a fer servir.
• Evitar en tot moment que la roba bruta toqui la roba neta.
• Separar del teu uniforme tant la roba bruta com la roba neta.

La roba bruta pot contaminar el teu uniforme, i aquest pot transmetre els gèrmens a la roba neta.

Si el pacient és contagiós, la seva roba bruta s'ha de guardar en bosses especials que es rentaran aïlladament i en unes condicions particulars.