Cures Corporals en Infants: Clau per al Desenvolupament

Experiències durant les cures corporals:

• Experiència relacional: Es fomenta la socialització primària on s'estableix un vincle afectiu amb l'adult.
• Adquisició del control d'atenció: L'infant experimenta el plaer d'aprendre progressivament per si mateix. La tècnica d'observació de l'educador és bona per adaptar-se a l'infant, a través de lleugeres modificacions.
• Intercanvi emocional: Promou la vitalitat de l'infant i fomenta la sensació de benestar, aspecte que potencia el descobriment de l'altre. La confiança i el coneixement de l'educadora comporta una font de plaer mutu.
• Activitat autònoma en moments quotidians: S'ha de tractar l'infant com un company actiu per deixar-li exercir les seves facultats i adonar-se de les seves potencialitats individuals.
• Llenguatge curós: Ajuda l'infant a situar-se en l'entorn i a tenir control sobre aquest. L'educador l'informa perquè pugui preparar-se pel que passarà, esperant que reaccioni a les seves paraules abans d'actuar. No s'han de donar ordres, sinó demanar la participació del petit i donar-li les gràcies si ho fa (no felicitar-lo).

Aspectes clau per a unes cures corporals òptimes:

• Tenir un bon coneixement de l'infant: Interès personal i atenció especial al llarg del desenvolupament i necessitats de l'infant.
• Afavorir la comunicació: El llenguatge de l'adult ajuda a situar l'infant en l'entorn i a tenir control sobre aquest i sobre l'altre. Ha d'anar acompanyat per la comunicació supraverbal: modulació de la veu, el ritme de la parla i el llenguatge no verbal (el tacte, els gestos, la posició del cos i la mirada). L'educador ha d'informar en tot moment al petit sobre el que succeirà, oferint-li l'oportunitat d'assenyalar, reconèixer i expressar les seves necessitats.
• Proporcionar continuïtat: Cures contínues sense interrupcions. L'educador capta la mirada de l'infant en tot moment, a més de l'interès i la participació. Aquest contacte visual és molt important perquè l'infant senti confiança amb l'adult. La mirada esdevé una mena de conversació que capta l'atenció, acompanya, supervisa i dona aprovació o no a les iniciatives dels infants.
• Fomentar la participació: Augmenta el desig d'explorar i experimentar de forma autònoma, on s'adquireixen aprenentatges. Un bon comportament per part de l'educadora facilita la participació de l'infant. No se li han de donar ordres, sinó que s'ha de demanar la seva participació. S'ha d'intentar respectar la lliure activitat del nadó per assegurar conseqüències positives per al seu desenvolupament.
• Fomentar la cooperació: Les cures són considerades una activitat comuna, on la relació és una atenció real, una mirada atenta i comunicativa, un to de veu suau i petits discursos del que està ocorrent. Això ajuda l'infant a situar-se adequadament en els diversos esdeveniments i millora el vincle amb la seva persona adulta de referència.
• Promoure l'adquisició de l'autonomia: Afavorint la cooperació de l'infant, l'adult ha d'assegurar crear les condicions que permetin una major llibertat de moviment en les diferents situacions (per exemple, en el canvi de bolquer).