Cultura, Urbanisme i Enginyeria a la Roma Antiga

Cultura i Societat a la Roma Antiga

1. El Naixement i la Infància

Ritus del nounat

A Roma, l'acolliment d'un nou nascut consistia en:

• Posar nom a l’infant.
• Oferir un sacrifici als déus.
• Preparar un àpat per als familiars.

Aquest dia també es penjava al coll de l'infant la bulla, una capsa plena d'amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància.

La Pubertat i el pas a l'edat adulta

Quan els nois arribaven als setze o disset anys se celebrava una cerimònia en què oferien als déus la bulla i la toga pretexta, que havien dut durant la seva infància. I es vestien amb la toga viril.

Els Noms Romans (Tria Nomina)

• Praenomen: Singularitzava cada home d'una mateixa família.
• Nomen: S'aplicava als individus que pertanyien a les famílies d'un mateix clan.
• Cognomen: Era el patronímic de cadascuna de les branques d'una família.

2. Els Ritus Funeraris

S'exposava el mort a la casa i es feia el velatori (el mort envoltat de canelobres i flors).

La cerimònia consistia en:

1. El trasllat del mort cap al fòrum, on algú deia algunes paraules en el seu nom.
2. Després es portava a la necròpolis on se li feia la sepultura.
3. Abans d’enterrar-lo se li feia un petó.

Geografia i Toponímia Romana

3. Noms Romans de Rius

• Itàlica -> Santiponce
• Clunia -> Coruña del Conde
• Lucentum -> Alacant
• Roda -> Roses
• Betis -> Guadalquivir
• Iber -> Ebre
• Anas -> Guadiana
• Rubricatum -> Llobregat
• Sicoris -> Segre
• Segobriga -> Saélices
• Diànum -> Dènia

4. Noms Romans de Ciutats

• Asturica Augusta -> Astorga
• Barcino -> Barcelona
• Bètulo -> Badalona
• Brigàncium -> A Coruña
• Gades -> Cadis
• Cesaraugusta -> Saragossa
• Cartago Nova -> Cartagena
• Gerunda -> Girona
• Metel·línium -> Medellín
• Híspalis -> Sevilla
• Lègio -> Lleó
• Lucus Augusti -> Lugo
• Il·lici -> Elx
• Pompelo -> Pamplona
• Olisipo -> Lisboa
• Ilerda -> Lleida
• Tarraco -> Tarragona
• Íria Flàvia -> Santiago de Compostel·la

Enginyeria i Urbanisme Romà

5. Urbanisme i Disseny de Ciutats

L'engraellat de carrers dissenyat per Ildefons Cerdà s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada al Mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació seguien aquest model.

El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l’urbanista grec Hipòdam de Milet.

Al centre de les ciutats hi sol haver la plaça més àmplia amb els edificis més nobles, des d'on els governadors es podien dirigir al poble. La ciutat també disposava de llocs d'oci com els circs i els amfiteatres.

6. La Xarxa Viària i la Construcció de Ponts

La rapidesa en els desplaçaments l'hem heretada dels romans. Els romans van emprar grans esforços en la construcció d'una xarxa viària eficient per transportar tropes i controlar militarment tot l'espai geogràfic que era al seu abast.

La Via Àpia i l'estructura de les vies

La primera gran via fou la Via Àpia (312 a.C), dissenyada per Api Claudi. Una via de 211 quilòmetres que unia Roma amb Càpua.

Moltes vies eren enllosades (uiae stratae). L'enllosat es feia d'una manera semblant a com es fan ara les nostres carreteres. Constava de quatre capes:

1. La inferior o statumen: formada per pedres i terra.
2. La segona o rudus: amb pedruscalla i morter.
3. La tercera o nucleus: a base de sorra, grava o rajoles triturades.
4. La superior o summum dorsum: amb lloses de pedra.

Mil·liaris i Ponts

A partir del segle II aC es va veure la necessitat d'erigir, a intervals als costats de les vies, mil·liaris, és a dir, senyalitzadors en forma de pilars de pedra que podien arribar gairebé a tres metres d'alçada.

La construcció de vies suposava, de tant en tant, haver d'aixecar ponts per poder creuar els rius. A mesura que els romans dominaren amplis territoris de manera estable, aquestes tècniques van ser perfeccionades pel gran enginyer i arquitecte Vitruvi.

7. Els Aqüeductes i la Distribució d'Aigua

Els aqüeductes eren construccions per canalitzar l'aigua des del lloc de captació fins als centres de consum.

Un aqüeducte podia ser:

• Subterrani o cuniculus (com els de Badalona).
• Una canalització o specus damunt d'arcs (com els de Barcelona).

Una vegada l'aigua arribava a la ciutat, hi havia un dipòsit de reserva que ara anomenem torre d'aigua o castellum aquae per als romans, des d'on l'aigua era distribuïda a la ciutat seguint sempre les pautes assenyalades per Vitruvi.

Les conduccions d'aigua cap a les fonts públiques, les termes i les cases particulars eren fetes mitjançant tubs de plom o de terra cuita, anomenats fistulae. En època imperial, la construcció i la conservació de la xarxa de distribució d'aigua corrent a Roma eren confiades al càrrec públic anomenat curator aquarum.