Cultura Romana: Temples, Termes i Virgili

Antigament, els llocs de culte eren als boscos, on es veneraven les divinitats. Amb el pas del temps, aquests rituals es van traslladar a la ciutat, dins d'edificis com el temple. Al fòrum, hi trobàvem el temple, la cúria, el senat, la justícia i la basílica, els edificis més importants. El temple era un edifici sagrat, edificat sobre una planta elevada, el pòdium, i tenia una planta d'accés frontal. Sovint, estava dedicat a la tríada capitolina: **Júpiter, Juno i Minerva**, tot i que a vegades es dedicaven a altres déus com **Apol·lo** o **Diana**. Les persones feien ofrenes i pregaven fora del temple; a dins, només hi havia un sacerdot. Dins la cel·la, l'habitació interior del temple, hi havia l'estàtua de la divinitat. Només hi havia pòrtic a la part del davant. També es podien construir temples imperials per a un emperador, com el d'**August**. La majoria dels temples tenien una estructura rectangular, tot i que n'hi havia de circulars, com el **Panteó d'Agripa**. Estaven fets de pedra, maó i, a vegades, revestits de marbre. Conservem temples a Vic (antiga Ausa), a Barcelona (quatre columnes de l'antic temple d'August) i a Évora, Portugal (en honor a Diana). El cardo i el decumanus formaven el traçat hipodàmic de les ciutats.

Els romans eren molt aficionats als jocs, especialment als de masses, com les curses de carros o les lluites de gladiadors. En un principi, aquests jocs tenien un origen religiós, en honor a algun déu. Amb el temps, van adquirir un caràcter polític: l'emperador els celebrava per entretenir la població. Es deia que els romans només pensaven en dues coses: *"Panem et circenses"* (pa i circ). Les termes no només eren per a la higiene personal, sinó que també podien ser un lloc per llegir, fer negocis o practicar activitat física.

Si eren molt luxoses, podien tenir jardins, sales de reunions o biblioteques. Era freqüent que els esclaus fessin massatges als amos. L'horari d'obertura era del migdia fins a la posta de sol; a mitja tarda era quan hi havia més gent. Solien ser de l'estat, que les cedia a un romà perquè les mantingués. Eren gratis, però a vegades s'havia de pagar. Les dones i els homes mai no es banyaven junts; si les termes eren molt petites, feien horaris diferents. També hi havia termes privades, que eren del senyor i estaven al camp. Es conserven termes a Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Badalona i Sant Boi.

La literatura llatina s'inspirava en la literatura grega, menys la sàtira. L'èpica és un gènere on es narren els fets d'un heroi amb un to alt, elements valuosos i meravellosos. Els primers autors van ser Livi Andrònic (segle III aC), que va escriure l'*Odissea* (traducció de l'obra d'Homer); Nevi, que va escriure *La Guerra Púnica*, i Enni, que va escriure *Annals* (només en tenim fragments). Les primeres obres eren de gènere èpic.

Virgili és el màxim representant de l'èpica. Va néixer a Màntua i va morir el 19 aC a Bríndisi. Va anar a Roma per aprendre. Era de família humil i va estudiar a Cremona i, posteriorment, a Roma, retòrica i filosofia. No es va casar mai. Va passar a formar part del cercle de Mecenes, que va ajudar Octavi August a tirar endavant les seves reformes. En un viatge a Grècia, va patir una insolació. A la seva tomba, hi va fer escriure: *"Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc Parthenope; cecini pascua, rura, duces"* (Màntua em va engendrar, Calàbria em va raptar, ara em té Parténope (sirena); he cantat pastures, camps i herois), en referència a les tres obres que va escriure.

La primera obra que va escriure es diu *Bucòliques* o *Èglogues*, escrita als 28 anys. És un conjunt de poemes de temàtica pastoril on els pastors rivalitzen sobre l'amor. Es va inspirar en el poeta Teòcrit. Aquestes èglogues no estaven ordenades cronològicament, sinó segons criteris artístics. Les senars són diàlegs i les parells, narracions.

La segona obra, *Geòrgiques*, està dividida en quatre llibres. És una obra didàctica per instruir qualsevol lector en temes d'agricultura. Imita el poeta grec Hesíode en la seva obra *Els Treballs i els dies*. El primer llibre parla de les collites; el segon, del conreu dels arbres; el tercer, de la cria dels cavalls, i el quart, de les abelles. Va trigar set anys a acabar tota l'obra.

La tercera obra, *Eneida*, és considerada una de les millors. Narra les aventures d'Enees, heroi que es va escapar de la destrucció de Troia. Està dividida en dotze llibres, a imitació d'Homer: els primers sis s'inspiren en l'*Odissea*, i els sis últims, en la *Ilíada*. Té uns 10.000 versos i està escrita en hexàmetres. Virgili, abans de morir, volia cremar l'obra perquè no l'havia acabada, però no li van fer cas.