Cultura i Normes de Grup en la Intervenció

Cultura i Normes de Grup

La Cultura de Grup - Olmsted, M.S. (1985)

La cultura de grup es refereix a les idees, creences, normes i pautes que els membres comparteixen en virtut de la seva pertinença al grup. Aquesta cultura és essencial, ja que fomenta un sentiment de pertinença i solidaritat entre els membres, creant sentit i consens.

La cultura del grup és reconeguda pels seus membres. A menys que els membres d'un grup fossin idèntics en habilitats i perspectives, el procés d'ajustament d'idees serà diferent al que tindria lloc si cada individu resolgués el problema per si mateix. El resultat d'aquest acord no necessàriament serà un producte millor que l'obtingut individualment. Cal considerar els efectes del grup sobre els individus: el pensament i els desitjos individuals són influenciats.

La cultura del petit grup no representa, en aparença, una gran aportació a la suma total d'adquisicions humanes. Els significats culturals no són creats totalment per cada petit grup, però crear llaços d'unitat, modelar i refinar les normes, idees i sentiments generals que prevalen en la cultura de la societat, és un procés vital per al desenvolupament del petit grup. Cada grup posseeix una subcultura pròpia, una versió modificada de parts seleccionades de la cultura general.

La cultura de grup es constitueix a través dels significats comuns, la manera de definir les situacions i les normes de creences i comportament. Per tant, la cultura és un terme aplicable no només a la societat, sinó també als subgrups, i constitueix un tret fonamental de la interacció humana.

Les Normes del Grup

Les normes ajuden a identificar i definir el grup, establint l'estatus de l'individu dins de la societat. Donen sentit, defineixen situacions i contribueixen a que l'individu s'entengui amb una realitat ambigua. Les normes afavoreixen les metes del grup i faciliten l'establiment de tècniques de treball, la coordinació i la disciplina de les contribucions individuals, a més de facilitar les metes individuals.

Les normes del grup són compartides pels seus membres. Considerar-les és un bon mètode per valorar la cultura del grup. Aquestes normes influeixen en les percepcions i judicis de l'individu, guiant el comportament individual i afectant el rendiment del grup. L'acceptació d'aquestes per part dels membres és útil i necessari per assolir els fins del grup o de l'individu, ja que facilita l'establiment de tècniques de treball, la coordinació i disciplina de les contribucions individuals; i facilita els fins individuals perquè transformen els companys en aliats o neutrals.

Les normes de grup són compartides pels membres per temor a sancions potencials que ells mateixos imposen als que se'n desvien.

Psicologia de Grup - Sbandi, P. (1980)

Història dels Grups d'Intervenció

Etapes d'investigació sobre la dinàmica de grup al segle XX:

• Le Bon: Considerava que un grup podia constar de 6 persones, des d'un punt de vista psicològic. Desconeixia la noció de grup en el sentit actual, però creia en la formació d'una "ànima comunitària". Els individus es convertien en massa per la desaparició de la consciència de la personalitat i per l'orientació de sentir i pensar cap a una direcció determinada; caracteritzava aquest fenomen com el primer pas cap a l'organització. Es començava a perfilar una concepció aplicable al grup. La psicologia de l'individu és, alhora, psicologia social.
• Freud: Subratllava la funció del cap (o líder), qui manté unida la massa. Hi ha un cert paral·lelisme entre Le Bon (1895) i Freud (1921): el grup apareix com una col·lecció d'individus a la qual, des de fora, se li imposa la seva conformació, que rep el nom de massa o grup.
• Lewin i col·laboradors: Probablement els primers a estudiar el grup com a tal. Després de la Segona Guerra Mundial, les investigacions de laboratori van augmentar considerablement. A partir de 1947, van començar a expandir-se els laboratoris de "dinàmica de grups".

Enfocament sobre les teories del grup

Manca de fonament en la pretensió de desenvolupar "la" teoria de grup, de la mateixa manera que no hi ha raons per creure que existeix una sola teoria de la personalitat.

• Cartwright i Zander (1968): Enumeren fins a 8 orientacions en la psicologia de grup:
  • Enfocament de la teoria de camp (Lewin)
  • Enfocament interaccional (Bales)
  • Enfocaments que interpreten els grups principalment d'acord amb un sistema (ex: el paper del feedback de l'equilibri de grup) (Miller)
  • Enfocaments basats en teories psicoanalítiques
  • Concepcions del grup de caràcter més aviat cognitiu (Heider)
  • Enfocament empíric-estadístic (Castell)
  • Enfocament basat més aviat en models matemàtics (Hays)