Cultura Ibera i Celtibera: Història i Societat

La Cultura Ibera

a) Ibèric Antic (550-400 aC)

Etapa formativa que, per a certs historiadors, suposa l'aparició d'entitats polítiques territorials, trobant-nos, doncs, amb una societat "protourbana". És un procés que respon a la combinació de factors interiors (elits) i exteriors (grecs i púnics). Relativa complexitat del patró de poblament, el qual indica un creixement demogràfic important en relació amb les etapes anteriors.

Aparició, també, d'un patró d'hàbitat definit per la jerarquització, que implica l'aparició d'assentaments de mida més gran on, dins d'aquests, s'hi desenvolupen funcions especialitzades. Aparició de llinatges o clans privilegiats, els poders dels quals descansen en el control i la manipulació de mecanismes ideològics i simbòlics. Segurament, la funció principal d'aquests llinatges responia al control econòmic, comercial, religiós, funerari, ideològic, etc.

Restricció del consum de certs béns a la classe dirigent, elevant-ne la qualitat i reduint-ne el seu nombre (obtinguts principalment del comerç), els quals reforcen el prestigi de l'elit: mobiliari, vestimenta, objectes de luxe, etc. Distribució de l'espai clara: les tombes solen trobar-se juntes, per tal de diferenciar el "món dels vius" del "món dels morts". En aquestes tombes trobem riqueses (àmfores, vasos grecs, armament) que van lligades a l'estatus del difunt. Economia agrícola capaç cada vegada més de produir excedents.

b) Ibèric Ple (400-200 aC)

Qualificat com l'aparició de la societat urbana, formada per nuclis que controlen territoris d'extensió considerable (30 i 40 ha): entesos com a centres polítics encapçalats per una monarquia. En aquests territoris també existien altres assentaments, concretament tres:

• Assentaments de segon ordre (entre 2 i 4 ha amb funcions polítiques, econòmiques i administratives especialitzades).
• Aldees (entre 0,5 i 1 ha).
• Poblaments dispersos.

Aquestes diferents tipologies d'assentament són governades per una aristocràcia cada vegada més poderosa, fet que ens indica que la jerarquia social és més complexa i evolucionada.

Tot això va lligat a:

• Un procés de creixement demogràfic.
• Intensificació econòmica basada en l'increment del treball/explotació de la totalitat dels recursos.
• Ús intensiu de tecnologia metàl·lica, aplicada a la producció d'aliments (quantitat i varietat d'instrumental agrícola del ferro). La rompuda d'espais forestals per a convertir-los en cultiu suposa utilitzar el ferro a gran escala.
• Existència de mecanismes administratius: la població nombrosa i la tecnologia desenvolupada no és suficient sinó es controlada i organitzada per una elit.

Expansió de l'escriptura: trobem una gran quantitat de textos llargs i complexos que ens parlen de l'economia i de l'administració. Al s. V aC trobem evidències d'escriptura ibera a la zona d'Empúries o el sud de França, les quals ens permeten veure que aquest sistema devia tenir una gran importància pública i privada.

Últim element a tenir en compte: sembla percebre's que les elits dirigents estan desenvolupant noves formes de legitimació del seu poder. Fins aquest moment el poder es justificava controlant el comerç, posseint productes de luxe, enterrant-se monumentalment, etc., però en una societat complexa això no és suficient. Estaríem davant l'aparició de formes de reglamentació: el dret. Problema: no s'han conservat textos traduïts que ens ho corroborin (només de romans i grecs).

c) Ibèric Final (200-50 aC)

Coincideix amb l'època de la conquesta romana de la península, és per aquest motiu que és la fase amb més informació no només arqueològica sinó també literària: dades presentades per Polivi o Tit Livi.

Organització social

• Les aristocràcies basen el seu poder en el control de la terra, dels recursos, del bestiar, del comerç, de la seva capacitat guerrera i de la justícia.
• Per sota dels grups dirigents trobem els "grups intermedis": el conjunt de la població que disposa d'un accés reconegut als recursos de la comunitat que no implica la propietat privada plena, però si confereixen un cert estatus. Parlaríem, per exemple, dels guerrers que defensen la comunitat, vinculats amb l'elit a través de xarxes clientelars.
• Per sota de les classes intermèdies trobaríem les poblacions sotmeses; en un context d'un elevat nivell de conflictivitat es donaven situacions per a sotmetre col·lectius o esclavitzar persones. Els fenicis i els grecs, assentats des de feia segles a la península, utilitzaven esclaus en l'àmbit domèstic. Els ibers i celtibers no practicaven un sistema esclavista.
• Figura del mercenari hispà, ja sigui iber, celtiber o lusità. Els mercenaris ens indiquen societats en descomposició, on la concentració de la riquesa neix a través de l'expropiació de les terres als camperols. Així doncs, aquests no tindran més remei que ser saquejadors o convertir-se en mercenaris.

Organització política

(Processos interromputs per la Guerra Púnica i la conquesta romana):

• Formació d'aristocràcies urbanes, però també de règims autocràtics dirigits per consells. Han aparegut mencions d'assemblees de guerrers. Durant el context de la conquesta romana, els propis ibers es van oposar al model imposat.

Organització territorial

(Oppida ibèrics, Ullastret):

• Presència d'una capital, on es troba la monarquia i es concentra el poder i la riquesa.
• La construcció de muralles en el món antic era un clar indicador que el territori s'havia convertit en una entitat politicoadministrativa sòlida, essent per descomptat una evidència simbòlica del poder.
• En contraposició a altres territoris, a Ullastret s'hi poden distingir grans domicilis amb una complexa estructura interna: les residències poden superar els 500 m², tenir dues plantes, etc. Evidencien la concentració de riquesa.
• Distinció entre espais privats/públics i religiosos/polítics.

Sobretot a la zona del sud-est de la península, s'han conservat elements molt importants de rituals funeraris en forma d'autèntics monuments que serveixen com a memòria d'individus i famílies dirigents. Pozo Moro (Albacete, s. IV aC) és el més conegut i el més interpretat.

Trobem representacions d'animals mitològics que segurament provenien del món oriental. La idea és construir una narrativa per tal de commemorar una figura divinitzada: un cabdill guerrer, un membre d'una família aristocràtica, etc., fet que ens mostra una societat clarament jerarquitzada.

Cultura ibèrica i registre escrit

• Introduïda al s. V aC pels grecs.
• Escriptura com a element regular de comunicació social i de gestió informativa.
• Pràctica ben desenvolupada gràcies als documents trobats: textos llargs plasmats sobre suports com el plom. L'objectiu és conservar i transmetre una informació. Una cosa és indicar un préstec grec o cartaginès que indica propietat i l'altre és la voluntat de salvaguardar un missatge.

Quan acaba la cultura? Al llarg del s. I aC trobem una presència habitual de l'iber com a llengua parlada i escrita. A la vegada, també trobem una presència epigràfica i monumental romana molt clares. Per tant, és difícil establir-ne el final.

Els Celtibers

Substrat del Bronze Final i primera Edat del Ferro, amb aportacions dels "camps d'urnes", configurada al s. VI aC.

La geografia és la següent: ocupen un espai central i de contacte entre el món mediterrani i el món de l'interior (Guadalajara, Conca, Sòria, La Rioja, Saragossa, Terol, etc.). Els celtibers no són una fusió de celtes i ibers, sinó que els romans els van denominar així perquè tenien elements de celtes i d'ibers, però eren una cultura original i autònoma.

Cronologia i fases

• Transició (s. IX-VII): "Protoceltibèric": hàbitat en poblats i en necròpolis. Fase d'agregació social, política i econòmica.
• Celtibèric antic (s. VI aC): població que es concentra en territoris d'altura fàcilment defensables. Trobem evidències de jerarquització social: necròpolis, acumulació de riquesa, especialització laboral (artesanat d'alt nivell), etc. La presència continuada d'armes suggereix que la guerra és una pràctica habitual i que possiblement la condició de guerrer és un signe d'estatus i de posició de poder.
• Celtibèric ple (s. VI-IV aC): aparició d'assentaments de major mida i progressiva definició de grups culturals. L'etapa del celtibèric ple és aquella que confronta amb el món iber. Grans poblats que funcionen ja com a capitals. Per a completar aquest procés, però, cal esperar a la fase final s. III-I aC.
• Celtibèric tardà (finals s. III-I aC): aparició de grans ciutats amb institucions d'autogovern, indicis clars d'acumulació de riquesa, escriptura i monedes (encunyades per les comunitats urbanes), etc. Es considera que aquesta acceleració fou deguda a la presència romana: els celtibers encunyen moneda per calcular i avaluar les contribucions de guerra o les indemnitzacions que han de pagar als romans. Per tant, no seria un mecanisme introduït per a organitzar l'economia sinó per a pagar deutes i campanyes militars (context bèl·lic). No es creu que hi haguessin monarquies al món celtibèric, sinó més aviat figures que lideraven un exèrcit i mereixien la condició de "ducs".

Un món de ciutats estat autònomes

• Existència de poders polítics definits que controlen territoris limitats (15-20 km) i jerarquitzen l'hàbitat i les activitats, formats a través d'agrupacions (pacífiques o violentes). Existeixen aliances militars amb prefectures.
• Institucions polítiques conegudes a través de fonts clàssiques: consells o senats, magistrats, assemblees, etc. Mecanismes ideològics que incideixen en la identitat politicoètnica (encunyacions).
• Mecanismes de regulació jurídica de relacions entre col·lectius i individus: "hospitalitat".
• El funcionament polític i la situació socioeconòmica creen tensions internes i gran inestabilitat intracomunitària que generarà contínues guerres amb Roma.

Organització social i econòmica

• Societat en transició caracteritzada per la disgregació de les estructures gentilícies:
  • Desencadenament de processos d'estratificació i desigualtat social a partir de la concentració de riquesa.
  • Substitució d'estructures de parentesc per formes de relació clientelar i territorial.
  • Existència d'elits guerreres que evidencien tensions internes pel control de la terra i els recursos.
• Economia de base agrícola molt desenvolupada/ramaderia transhumant, etc. Aquesta situació explica la dinàmica expansiva d'aquestes comunitats i el poder de les seves elits. Riquesa minera (ferro) amb un alt nivell artesanal.