Cultura Humana: Adaptació, Aprenentatge i Pluralitat Simbòlica

La Cultura: Característica Adaptativa

Ens beneficiem dels coneixements anteriors per no començar de zero. L'evolució cultural fa que nosaltres adaptem els ambients a les nostres necessitats. Amb la finalitat d'estendre el seu hàbitat o de sobreviure a un ambient canviant, una espècie ha d'adaptar-se mitjançant la lenta acumulació de variants genètiques. Aquests caràcters biològics es transmeten a través dels gens i es transpassen de forma vertical, mentre que la cultura ho fa de forma obliqua. Per exemple, no esperem que ens surtin ales, sinó que hem inventat avions.

Cultura: Aprenentatge i Evolució Lamarckiana

Sospito que el Cromanyó mitjà, educat de forma escaient, podria haver manipulat computadores al costat dels nostres millors especialistes. Tot el que hem aconseguit, bo o dolent, és resultat de l'evolució, a un ritme no igualat per ordres enters de magnitud en tota la història anterior de la vida. L'evolució cultural ha progressat a un ritme al qual els processos darwinistes no poden ni aproximar-se. L'evolució darwinista continua en l'Homo sapiens, però a un ritme tan lent que pràcticament manca ja d'impacte en la nostra història. Aquest punt d'inflexió en la nostra història de la Terra ha estat assolit perquè finalment s'han alliberat sobre el planeta processos lamarckians. L'evolució cultural humana, en marcada oposició a la nostra història biològica, és de caràcter lamarckià. El que aprenem o transmetem ràpidament amb l'escriptura o l'ensenyament. L'evolució lamarckiana és ràpida i acumulativa.

La Pluralitat de la Cultura Humana

Si hi ha Cultura amb majúscula, hi ha també moltes amb minúscula; és a dir, molts conjunts de comportaments que són propis d'un grup o societat que es distingeix d'altres, precisament pel seu peculiar comportament. La pluralitat cultural és enorme i podem considerar-la com una riquesa de la humanitat. Aquesta varietat es dóna en estrats verticals quan parlem de la cultura de societats simples o complexes; o en sentit horitzontal, dins d'un mateix nivell cultural, apreciem una diversitat de formes que poden manifestar-se en les distintes llengües d'un continent o país, diferents formes de vestir, diferents gustos, etc.

La Cultura com a Univers Simbòlic

L'ésser humà no viu en un pur univers, sinó en un univers simbòlic. El llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part d'aquest univers; formen els diferents fils que teixeixen la xarxa simbòlica. Tot progrés en pensament i experiència afina i reforça aquesta xarxa. L'ésser humà no pot enfrontar-se ja a aquesta realitat d'una manera immediata; no pot veure-la cara a cara. La realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció en què avança la seva activitat simbòlica. En lloc de tractar amb les coses mateixes, en certa manera conversa constantment amb si mateix.