Cultura i educació ambientals

- Cultura: Tot el que la societat ha anat afegint al procés de desenvolupament de la vida humana.

- Educació: Cura i desenvolupament de les capacitats humanes i de l'exercici d'aquestes capacitats, inclosa la transmissió intergeneracional.

Cultura ambiental: Patrons, esquemes i pautes de coneixement i d'intervenció de les relacions entre la societat i la natura i que les persones adquireixen a través de l'entorn social i familiar, l'aprenentatge, pautes i normes de la societat, i l'ensenyament.

Teoria de la intel·ligència segons J. Piaget. Els principis de la teoria:

1) La intel·ligència es desenvolupa. Per conèixer-la i estudiar-la cal considerar-la en totes les seves etapes (la idea de procés).

2) El desenvolupament de la intel·ligència és paral·lel al descobriment de les lleis de la lògica.

3) El desenvolupament de la intel·ligència és impulsat per les relacions amb el medi físic, com una funció d'adaptació al medi.

Educació ambiental i Educació per la sostenibilitat:

L'educació ambiental persegueix formar a les persones en el coneixement de la natura i dels problemes mediambientals que crea el model de vida actual. També mostra les vies a seguir per tal de solucionar els problemes de la natura i o el medi físic. Aquest tipus d'educació comporta coneixements sobre:

• El coneixement dels ecosistemes. És el coneixement base de la educació ambiental amb conseqüències en la cultura proteccionista (no es pot protegir allò que no es coneix).
• El coneixement de les relacions entre les persones i la natura, tant com a éssers humans socials com individuals;

a) amb conseqüències en la natura.

b) i responsabilitats humanes i socials.

És necessari que les persones tinguem la informació i les eines adequades per tal de ser conscients de la nostra categoria com a persones i del paper que en els ecosistemes, per tal de responsabilitzar-nos de les nostres accions en el medi.

Des del moment que s'introdueix aquesta la variable social en la educació ambiental es pot començar a parlar de la educació per la sostenibilitat. L'educació per la sostenibilitat és un factor clau per al període actual de transició ambiental.

Condicions dels processos de formació cultural:

Hi ha dos grans tipus de condicions: personals (intel·ligència, voluntat, motivació) i col·lectives (entorn social, familiar, entorn físic), i tot i ser diferents actuen moltes vegades de manera complementària.

* Condicions dels processos de formació cultural en relació amb la educació ambiental:

La Voluntat

La Educació Ambiental és un instrument racional i intel·lectual que ajuda a moure la voluntat de les persones per:

• Informar-se sobre les problemàtiques ambientals i sobre com aquestes interactuen amb la societat.
• Actuar d'acord amb aquestes noves informacions.

La nova educació ambiental, la educació per la sostenibilitat, és un dels components de formació de les noves cultures ambientals (ètica ambiental, ecologia profunda, sostenibilitat). La formació de la cultura de la sostenibilitat és un procés conscient de la societat contemporània.

La Motivació

La voluntat del canvi cap a una nova manera de comportar-se ambientalment es transforma en un motiu per a les persones que tenen la voluntat de preocupar-se pels problemes ambientals i per com aquests afecten a la societat (la importància de la implicació segons Arne Naess). I també de les que es troben afectades per problemes ambientals. És molt important que l'escola i l'ensenyament reglat facilitin el desenvolupament de motivacions socials i ambientals. Filòsofs i psicòlegs han investigat sobre els diferents tipus de motius que empenyen les accions de les persones. En els seus treballs es distingeixen 2 tipus de motius:

- Motius externs: a) Incentius, b) catàstrofes c) condicionants i processos socials

- Motius interns, causats per necessitats carencials, impulsives o/i emocionals. La rellevància actual de les mobilitzacions per a la protecció del medi ambient.