Què és la Cultura? Definició, Tipus i la seva Relació amb la Natura

Què és la Cultura?

La naturalesa: allò que ens ha estat donat, com allò amb què s’ha trobat la humanitat, i on hem de subsistir com a individus i com a espècie.

La cultura: allò que hi hem posat els humans, allò que hem afegit a la naturalesa. La cultura pot ser entesa com un sistema relativament integrat d’idees, valors, actituds, assercions ètiques i maneres de viure, disposats en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dins d’una societat determinada, de manera que influeixen en la seva conducta i estructura.

No podem oblidar que nosaltres, tant individualment com col·lectivament, som una barreja de naturalesa i de cultura.

En la cultura d’una societat podem distingir:

• Trets culturals: Són les unitats més reduïdes de tot tipus de cultura.
• Complexos culturals: Són conjunts funcionalment integrats de trets culturals que persisteixen com una unitat en l’espai i el temps. La manera de construir els habitatges en seria un bon exemple. Són una suma d’elements que responen a unes característiques més generals, com ara a un determinat tipus de relació amb el medi.
• Àrees culturals: Poden referir-se a un àmbit geogràfic més aviat precís (ex: cultura catalana) o bé a àrees molt més generals i àmplies (ex: cultura anglosaxona).

Cultura i Natura

La major part de les pautes que guien la nostra conducta habitual són culturals, mentre que la conducta de la immensa majoria dels animals és natural, és a dir, instintiva. Es tracta de pautes de conducta que han estat transmeses genèticament, i no pas a través d’aprenentatge.

Hi ha animals que aprenen pautes de conducta i les transmeten als integrants de les seves comunitats respectives, però es tracta només d’una petita part de les seves conductes i són molt rudimentàries.

La subsistència de la nostra espècie no s’entén si no és mitjançant aquesta simbiosi de cultura i biologia. De tal manera, que els humans hem acabat tenint una biologia culturalment modificada.

Els instints, que en altres espècies animals es manifesten d’una manera automàtica, es veuen continguts, canalitzats o modificats en els humans per tot un seguit de pautes culturals. L’art o la religió no són sinó maneres de reprimir i de transformar aquests instints naturals bàsics, també presents en nosaltres.

Subcultures i Contracultures

Hi ha cultures més obertes i cultures més tancades. Les cultures obertes tenen una visió individualista de la vida i del món, i tendeixen a acceptar que alguns individus o alguns grups minoritaris mantinguin unes conviccions o maneres de viure poc o molt diferents de les de la majoria. Les cultures tancades entenen que l’individu està en funció de la col·lectivitat i, mitjançant les lleis, marquen pautes de coerció perquè els individus no es desviïn de la cultura majoritària.

Tant si les cultures són obertes com si són tancades, poden sorgir cultures minoritàries dins d’una determinada societat: s’anomenen subcultures. Quan aquestes subcultures mantenen actituds de bel·ligerància contra la cultura establerta, s’anomenen contracultures.

Les cultures tancades posen molts entrebancs al desenvolupament de les subcultures i les contracultures. També s’acostuma a diferenciar la cultura segons les edats o segons el tipus d’entorn. Així, parlem de cultura juvenil, i de cultura rural o cultura urbana.