La Cultura Clàssica: Vies de Transmissió i Suports Antics

Vies de Transmissió de la Cultura Clàssica

En l'actualitat, s'entén per cultura clàssica aquella que tenia lloc a Grècia i Roma, i que ha perviscut al llarg del temps per mitjà de la imitació. Així doncs, es parla de llengües clàssiques (grec i llatí), literatura clàssica, època clàssica, art clàssic, etc.

La transmissió de la cultura clàssica s'ha fet per diverses vies:

• Testimonis arqueològics: les troballes urbanístiques, d'objectes de la vida quotidiana i d'elements artístics.
• Testimonis epigràfics: les inscripcions trobades en tota mena de suports (ceràmica, pedra, làpides funeràries, parets, etc.).
• Testimonis literaris: és la principal via de transmissió de la cultura clàssica. A partir de les obres escrites pels escriptors, coneixem la filosofia, la història, la geografia, les llegendes, les ciències de la natura, les matemàtiques, l'arquitectura, l'art i, en general, tots els àmbits del coneixement. Gràcies a la literatura, tot aquest saber es va poder conservar quan el món antic va desaparèixer i es va iniciar l'Edat Mitjana.

Els Llibres Antics i els seus Suports

Els textos literaris d'època s'escrivien sobre papir. Aquest era un material molt fràgil que s'obtenia d'una planta aquàtica molt abundant a Egipte, anomenada papir. Els autors escrivien sobre una tira de papir amb tinta negra, i a mesura que anaven escrivint, enrotllaven la part ja escrita amb la mà contrària. Així, quan s'acabava la tira de papir, quedava enrotllada i se l'anomenava volum. Aquests rotlles es guardaven en fundes de cuir dins unes caixes cilíndriques, ja que, com hem dit abans, era un material molt fràgil i fàcilment deteriorable.

La tasca d'elaboració del papir i de tots els materials per escriure la duien a terme artesans especialitzats, així com la còpia a mà dels originals, que estava en mans d'esclaus instruïts.

Existia també un altre material per escriure, el pergamí, bastant més costós. Per aquesta raó, no es va deixar d'utilitzar el papir. El pergamí està fet amb pell de xai, vedell o cabrit, tractada per poder-hi escriure.

Les tires de pell, ja ben polides, igualades i fines, es tallaven formant fulls que després eren cosits junts. La unió de diversos plecs es cobria amb unes tapes o cobertes, semblants als llibres actuals, i rebien el nom de còdexs.

L'elevat cost d'aquest procés va fer que els pergamins s'utilitzessin sobretot per a obres molt importants i per a còpies dels mestres de la literatura llatina. També va provocar el reaprofitament de pergamins: es podia esborrar el que hi havia escrit rascant la pell per tornar-hi a escriure. Aquest tipus de pergamí, on encara es poden veure restes del que hi havia escrit, s'anomena palimpsest.

Aquests llibres, sobretot els elaborats amb papir, eren utilitzats en l'àmbit educatiu per donar a conèixer als estudiants les principals obres de la literatura llatina. Existien també llibreries (tabernae litterariae) on es feien còpies d'exemplars per vendre, i així es crearen veritables biblioteques privades. Davant el desig de lectors —encara que minoritaris— de la classe popular, tant el món grec com el romà van emprendre la construcció de biblioteques públiques.