Cultura Clàssica: Mites Grecoromans, Empúries i Teatre Romà

METAMORFOSIS: Mite d’Ifis i Ianthe

Ifis, nascuda nena, és criada com un noi perquè el seu pare no podia mantenir una filla. Ifis i Ianthe s’enamoren i, gràcies a la intervenció de la deessa Isis, Ifis és transformada en home i es poden casar. El mite tracta l’amor, la identitat i la intervenció divina.

Mite de Dèdal i Ícar

Dèdal i el seu fill Ícar són empresonats pel rei Minos i escapen gràcies a unes ales fetes amb plomes i cera. Ícar desobeeix el seu pare, vola massa a prop del sol, cau al mar i mor. El mite simbolitza la desobediència i el càstig per la supèrbia.

EMPÚRIES: Jaciment Clau

Empúries és un dels jaciments arqueològics més importants de la Mediterrània i el principal testimoni de la presència grega i romana a Catalunya. Situada a l’Alt Empordà, aquesta zona ja estava habitada des de l’edat del bronze pels indigets, una tribu ibèrica dedicada a l’agricultura i la ramaderia de subsistència. A partir del segle VII aC van establir contactes comercials amb fenicis, etruscs i grecs, fet que va afavorir l’evolució cap a la cultura ibèrica.

L’Empòrion grega

Cap a l’any 600 aC, grecs procedents de Focea arribaren a la costa catalana a través de Massàlia i fundaren un primer assentament a l’actual Sant Martí d’Empúries, anomenat Palaiàpolis. Més tard, a causa del creixement de població, van crear la Neàpolis a terra ferma. Empòrion va esdevenir una important ciutat portuària i comercial, amb institucions pròpies, muralla, àgora, estoa, temples i mercat.

Destaquen l’Asklepíeion, dedicat al déu Asclepi, i el Serapíeion, dedicat a divinitats d’origen egipci. Els grecs hi van introduir l’economia monetària, la salació del peix i sistemes d’aigua i clavegueram. Les cases s’organitzaven al voltant d’un pati i estaven decorades amb mosaics.

La ciutat romana d’Emporiae

Els romans arribaren a Empúries l’any 218 aC durant la Segona Guerra Púnica. Amb el temps, el campament militar es va convertir en ciutat i, sota l’emperador August, la ciutat grega i la romana es van unir amb el nom de Municipium Emporiae. La ciutat romana tenia una estructura regular amb cardo i decumanus, muralla, fòrum, temples, basílica, cúria, tabernae i termes. També hi havia domus luxoses per a les classes benestants i insulae per a la població més humil. L’activitat comercial del port va ser el principal motor econòmic.

Decadència d’Empúries

A partir del segle I dC, Empúries va entrar en decadència a causa de l’ensorrament del port pels sediments del Fluvià i la competència d’altres ciutats com Tàrraco o Bàrcino. Progressivament es va despoblar i la població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries. En època medieval s’hi va construir un monestir, i a partir del segle XIX es van iniciar excavacions arqueològiques sistemàtiques que han permès conèixer aquest conjunt excepcional.

Altres elements

• Hermes: déu protector dels camins.
• Bacus / Dionís: déu del vi i del teatre.
• Moneda: peça de pagament.

La comèdia a Roma

La comèdia romana va arribar a Roma sota la influència directa de la cultura grega, sobretot arran de l’expansió territorial romana. A Roma hi van conviure dos tipus principals de comèdia: la fabula palliata i la fabula togata.

• Les palliatae eren comèdies d’ambient grec, situades en ciutats gregues, amb personatges grecs, imitaven la Comèdia Nova grega, especialment Menandre. Els autors romans adaptaven o combinaven obres gregues mitjançant la tècnica de la contaminatio.
• Les togatae, en canvi, eren d’ambient romà i amb personatges vestits amb toga.

Plaute: vida i obra

Titus Maccius Plautus va néixer a Sàrsina cap al 250 aC i va viure durant la Segona Guerra Púnica. De jove va anar a Roma i va treballar en el món del teatre, però després d’un fracàs comercial va caure en la misèria. Finalment es va dedicar a escriure comèdies, amb un èxit extraordinari, fins a la seva mort l’any 184 aC. La seva popularitat va ser tan gran que moltes obres circularen amb el seu nom encara segles després.

Característiques de les comèdies de Plaute

Es conserven 21 comèdies de Plaute, com Aulularia, Miles gloriosus, Amphitruo o Menaechmi. Les seves obres solen girar al voltant d’embolics amorosos protagonitzats per joves, que es resolen gràcies a l’astúcia d’un esclau. Les comèdies comencen amb un pròleg, alternen parts cantades (cantica) i recitades (diverbia), i acaben amb un epíleg i el plaudite.

La finalitat principal és fer riure, sense intenció moralitzadora, amb un llenguatge viu, col·loquial i ple de recursos humorístics. Són comèdies molt dinàmiques, anomenades comoediae motoriae.

Terenci: vida i pensament

Publi Terenci Àfer va viure al segle II aC. Originari del nord d’Àfrica, va arribar a Roma com a esclau després de la destrucció de Cartago, però va ser educat i alliberat. Va formar part del Cercle dels Escipions i va defensar la humanitas, un ideal basat en l’educació, el diàleg i els valors grecs. Va morir l’any 159 aC durant un viatge a Grècia.

Característiques de les comèdies de Terenci

Terenci va escriure sis comèdies, totes palliatae, com Adelphoe i Eunuchus. Les seves obres són més reflexives i morals que les de Plaute, amb poca acció i menys comicitat (comoediae statariae). Pretenen educar més que fer riure i presenten personatges refinats, un llenguatge acurat i una estructura més rígida. El protagonista sol ser un jove educat, no un esclau murri. Tot i la seva qualitat literària, Terenci no va assolir mai la popularitat de Plaute.

Etims grecs i llatins de la política

• Política: tot allò relacionat amb el ciutadà i la ciutat.
• Polites: ciutadà.
• Polis: ciutat.
• Monarquia: govern d’una sola persona.
• Democràcia: govern del poble.
• Aristocràcia: govern dels millors.
• Oligarquia: govern de pocs.
• Tirania: govern d’un tirà.
• Res publica: cosa pública, govern compartit.

Altres elements

• Moneta: deessa romana.
• As: moneda de bronze.
• Denari: moneda de plata.
• Sesterci: moneda romana.
• Auri: moneda d’or.

• Emperador/imperator: qui exerceix el poder.
• Princeps: el primer, cap del govern.
• Principatus: sistema de govern del príncep.

Institucions i càrrecs polítics

• Senat / senatus: òrgan polític consultiu.
• Comicis / comitia: assemblees de votació, eleccions.
• Magistratus: càrrec públic.

• Cònsol / consul: representant diplomàtic.
• Dictator: càrrec excepcional amb poders totals.
• Censor / censor: vigilant de la moral.
• Census: registre de la població.
• Edil / aedilis: càrrec municipal.

Patrimoni i arqueologia

• Patrimoni: béns històrics i culturals.
• Excavació: buidatge del terreny per trobar restes.
• Ex-: fora.
• Cavo: buidar.

• Inventari: registre d’objectes trobats.
• Invenio: trobar, descobrir.
• Restauració: retorn a l’estat original.
• Rehabilitació: recuperar una peça.

Museus i art

• Museu: espai on es conserven obres d’art.
• Muses: deesses de les arts i la saviesa.

• Mosaic: decoració amb peces petites.
• Tessellae: peces del mosaic.
• Opus tessellatum: obra feta amb tessel·les.
• Opus vermiculatum: mosaic molt detallat.
• Vermiculus: cuc.
• Opus signinum: paviment impermeable romà.