La Cultura Clàssica: Conservació i Transmissió (Edat Mitjana i Renaixement)

La Cultura Clàssica a l'Edat Mitjana

Amb la caiguda de l’Imperi Romà i les invasions bàrbares, la cultura va quedar relegada a un paper secundari. La literatura, el pensament científic i filosòfic van patir una frenada, i es van refugiar a els monestirs, ja que els monjos i els clergues eren els únics que sabien llegir i escriure.

Les institucions de l’Església van ser, durant l’Edat Mitjana, les veritables conservadores de la cultura clàssica. Van dedicar molts esforços a recuperar les obres dels escriptors clàssics per tal de conservar-les a les biblioteques. Als convents i monestirs es va dur a terme una gran tasca:

• Fer còpies a mà dels grans autors.
• Fer traduccions al llatí d’obres que estaven en altres llengües com l’àrab o el grec.

L'Scriptorium: Centre de Còpia i Il·lustració

L’scriptorium era la sala dels monestirs on un gran nombre de monjos es dedicava a copiar manuscrits d’època clàssica i també textos religiosos. Per tal de millorar l’edició d’aquestes còpies, que no es venien, sinó que s’intercanviaven amb altres monestirs, alguns monjos s’especialitzaven en l’art de les miniatures, pintures que il·lustraven els textos copiats (com avui dia una foto o un dibuix), i que tenien un gran valor.

Llengües i Intercanvi Cultural

Avançada l’Edat Mitjana, les llengües transmissores de la cultura clàssica eren el llatí, el grec i l’àrab. A causa de la seva situació geogràfica, les obres dels grans escriptors grecs es van traduir a l’àrab i posteriorment aquestes van ser traduïdes al llatí. Així doncs, als monestirs es va dur a terme, també, una gran tasca de traducció i d’intercanvi entre les terres d’Orient i d’Occident.

L'Aparició de les Universitats Medievals

Al costat dels monestirs i convents que perpetuaven el coneixement, van aparèixer les primeres universitats, algunes vinculades a l’Església, però moltes ja desvinculades de les escoles monàstiques anteriors. Com és evident, l’ensenyament es feia en llatí i s’agrupava en quatre facultats:

1. Arts liberals (lletres)
2. Dret
3. Medicina
4. Teologia

Les primeres universitats a Europa foren la de París i la de Bolonya. A partir del model d’aquestes en sorgiren d’altres: Colònia, Montpeller, Tolosa, Oxford, Cambridge, Salamanca, Lleida, etc.

La Cultura Clàssica a partir del Renaixement

El Renaixement i la Impremta

A partir del segle XIV, molts intel·lectuals van recuperar les obres dels clàssics que es trobaven a les biblioteques dels monestirs, per tal que esdevinguessin els models d’un nou moviment històric i cultural: el Renaixement. Així doncs, el coneixement del llatí i de tota la cultura clàssica resultava indispensable, ja que tots els àmbits del saber (filosofia, ciència, medicina, etc.) es llegien, s’aprenien i s’escrivien en llatí.

A finals del segle XV té lloc un fet transcendental: l’aparició de la impremta. Gràcies a aquesta, es van imprimir totes les obres de la literatura i la cultura llatina, i aquestes foren conegudes per un sector més gran de població. Aquestes s’han anat editant al llarg del temps i han esdevingut una peça clau dels sistemes educatius de tots els països civilitzats.

El Llatí com a Llengua Universal del Saber

Per aquest motiu, fins al segle XVIII, el llatí va ser la llengua de relació entre els científics i intel·lectuals de tot el món: escrivien les seves teories en llatí, i al mateix temps encunyaven un llenguatge científic i cultural que ha perdurat fins als nostres dies. No és estrany, doncs, que la majoria de mots de la tecnologia provinguin del llatí, que els noms científics de les plantes siguin en llatí, que el dret estigui farcit de termes llatins, i així en molts camps del saber.