La cultura: una barreja de naturalesa i creació humana

Què és la cultura

Sí definissin la naturalesa com allò que ens ha donat, com allò que s'ha trobat la humanitat o hem de subsistir com a individus i com espècie. També podríem definir la cultura com allò que hi hem posat els humans, allò que hem afegit a la naturalesa. Nosaltres som una barreja de naturalesa i de cultura.

El sociòleg Salvador Giner fa la següent definició de Cultura: la cultura pot ser entesa com un sistema relativament integrat de idees, valors actituds, assercions ètiques i maneres de viure, disposats en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dins d'una societat determinada, de manera que influeixen en la seva conducta i estructura. La cultura d'una societat forma un conjunt més o menys coherent i organitzat.

En una cultura podem distingir els conceptes següents: trets culturals, complexos culturals i àrees culturals. Els trets culturals són les unitats més reduïdes de tot el tipus de cultura. Els complexos culturals són conjunts funcionalment integrats de trets culturals que persisteixen com una unitat en l'espai i en el temps. Les àrees culturals poden definir-se a un àmbit geogràfic més aviat precís o bé ara és molt més generals i àmplies.

Cultura i natura

La major part de les pautes que guien la nostra conducta habituals són culturals, mentre que la conducta de la immensa majoria dels animals és natural, és a dir, instintiva. Es tracta de pautes de conducta que han estat transmeses genèricament i no a través de l'aprenentatge. Hi ha animals que aprenen pautes de conducta i les transmeten als integrants de les seves comunitats respectives, però es tracta només d'una petita part de les seves conductes i són molt rudimentàries. La subsistència de la nostra espècie no s'entén si no és mitjançant aquesta simbiosi de cultura i biologia. De tal manera, que els humans hem anat hem acabat tenint una biologia culturalment modificada. Els instints es veuen continguts, canalitzats o modificats en els humans per tot un seguit de pautes culturals. L'art o la religió no són sinó maneres de reprimir i de transformar aquests instints naturals bàsics, també presents en nosaltres.

Les subcultures i les contracultures

Hi ha cultures més obertes i cultures més tancades. Les cultures obertes tenen una visió individualista de la vida i del món, i tendeixen a acceptar que alguns individus o alguns grups minoritaris mantinguin unes condicions o maneres de viure poc o molt diferents de les de la majoria. Les cultures tancades entenen que l'individu està en funció de la connectivitat i marquen pautes de coerció perquè els individus no es desviïn de la cultura majoritària. Tant si les cultures són obertes com si són tancades, poden sorgir cultures minoritàries dins d'una determinada societat: s'anomenen subcultures. Quan aquestes cultures mantenen actituds de bel·ligèrancia contra la cultura establerta, s'anomena en contracultures. Les cultures tancades posen molts entrebancs al desenvolupament de les subcultures i les contracultures. També s'acostuma a diferenciar la cultura segons l'edat o segons el tipus d'entorn. Així, parlem de cultura juvenil, rural o urbana.

Canvis culturals: la aculturació i la deculturació

Les cultures han anat canviant al llarg de la història. El desenvolupament de les comunicacions i dels transports en els segles 19 i 20 ha afavorit que les diferents cultures tinguessin més contacte entre elles, i que aquest contacte generés canvis i transformacions. D'aquest fet ha nascut la cultura de masses. L'aculturació és el procés de transformació de la cultura d'un grup en la d'un altre grup i es pot entendre de dues maneres: a) en les relacions entre diferents societats, es produeix el pas d'elements d'una cultura a l'altra i viceversa. b) en les relacions entre els diferents grups dins d'una mateixa societat, s'esdevé una societat semblant. L'aculturació es produeix seguint unes lleis fixes: a) les societats més evolucionades aporten més elements culturals a les menys evolucionades b) els grups o classes socials inferiors tenen més tendència a adoptar elements culturals dels grups o classes socials superiors. La deculturació consisteix en la pèrdua d'elements culturals propis a causa del contacte amb altres cultures. És el contrari de l'aculturació, perquè aquesta suposa un enriquiment cultural mentre que la deculturació representa un empobriment cultural.

Etnocentrisme i pluralitat cultural

La cultura és molt plural. Aquesta pluralitat cultural posa de manifest la diversitat de les persones. Es pot establir una equació entre allò que és la pluralitat biològica en la naturalesa i allò que és la pluralitat cultural en la humanitat. Tot i aquesta diversitat cultural, hi ha persones que poden tenir una actitud de rebuig envers altres cultures i creure que la seva és millor. Aquesta actitud s'anomena etnocentrisme. La postura etnocèntrica fa que l'integrant d'una cultura determinada cregui que la seva és superior i que les altres són inferiors. És evident que cada cultura té virtuts i aspectes millorables. Però tampoc no hem de confondre la diversitat cultural amb una mena de relativisme cultural, com si tot s'hagués d'admetre pel simple fet que hi ha una societat que ho considera correcte.