De la cultura d'aula a la cultura de centre

Aquest àmbit implica: una estructura, un repartiment de rols, un sistema de coordinació i comunicació, una línia d'autoritat, una interacció amb l'entorn, uns instruments, tècniques i operacions dirigits a uns determinats fins. És l'àmbit que es reflecteix en els documents de centre, que es planifica i es regula (el consell escolar, el claustre, l'associació de pares, els equips de cicle...).

La intervenció educativa

Àmbit no formal

La intervenció educativa a l’àmbit no formal també és intencional i planificada però es desenvolupa fora de l’àmbit de l’escolaritat (centres d’esplai, escoltisme, activitats extraescolars: música, idiomes, esports, etc.)

Àmbit informal

La intervenció educativa informal és aquella que es produeix de forma no intencional i no planificada, en la interacció quotidiana (la lectura d’una novel·la, veure un programa de televisió, parlar amb els amics, participar en una tertúlia de cafè, etc.)

Els condicionaments de la cultura d'aula: La cultura d'aula concebia l'escola com la suma de les aules que la integraven i considerava els mestres únicament a nivell individual, no col·lectiu. La cultura d'aula considera l'aula com a unitat bàsica.

Aspectes positius de la cultura d’aula:

• Es fonamenta en la professionalitat del mestre.
• Valora la dinàmica grupal.
• Reforça l'aula com a espai percebut, assumit i viscut.
• Permet i possibilita iniciatives organitzatives i curriculars fàcilment realitzables i avaluables.

Organització escolar i Ciències de l’Educació

Cultura de centre

Aspectes negatius de la cultura d’aula:

• Si la pràctica professional dels mestres es té en compte només a nivell individual.
• Quan el grup-aula és viscut com a únic col·lectiu de referència.
• Quan l'espai-aula es converteix en tancat i aïllat de la resta d'espais del centre.
• Quan les iniciatives a nivell d'aula es desenvolupen al marge del conjunt del centre o en contradicció amb les línies d'aquest.

Existeixen una sèrie de raons per les quals la cultura d'aula és encara molt vigent en els centres educatius:

• Una formació inicial del professorat molt individualista i un pràcticum molt enfocat a la pràctica dins l'aula.
• La concepció del currículum escolar de les passades dècades ha relegat a un segon pla la dimensió organitzativa dels centres. Cal dir que actualment el discurs curricular valora també els entorns més amplis de coordinació: cicles, equips de professors, claustres, etc.
• La cultura escolar tendeix a mantenir la cultura d'aula.

Vers la cultura de centre

La cultura d'aula és imprescindible, però insuficient. La cultura d’aula ha de deixar pas a la cultura de centre, que entén aquest com una organització, com un conjunt de persones (comunitat educativa) amb unes funcions determinades, que han de treballar coordinadament per assolir uns objectius i que no només poden aprendre juntes, sinó unes de les altres.

La cultura de centre considera el centre escolar com a unitat organitzativa bàsica formativa i de gestió. Agafa els trets de la cultura d'aula i hi afegeix noves concepcions:

Noves concepcions de la cultura de centre:

• Valora el professorat a nivell individual, però també com a integrant d'equips i claustres.
• El discurs curricular manté els fonaments científics i psicopedagògics, però connecta també amb la realitat organitzativa i l'entorn.
• Valora el grup-aula com a situació bàsica, però també com a possibilitat oberta a altres estructures i en connexió amb la resta del centre.
• Valora l'espai-aula com a espai bàsic però integrat en espais majors amb els quals ha de guardar relació.
• Valora la funció docent del professorat, però també la funció gerencial.
• Passa del voluntarisme gestor a la professionalització de la gestió escolar.

Com avançar vers la cultura de centre?

Cal anar desenvolupant els aspectes següents:

a) Una cultura de gestió, és a dir, desplegar habilitats sistemàtiques de diagnosi, planificació, programació, execució, coordinació, avaluació i realimentació. b) El treball col·laboratiu del professorat, això és, el treball en grup i en contextos i responsabilitats més amplis més enllà de l'aula. Això enriqueix la perspectiva professional, consolida la cultura de l'avaluació, enforteix la motivació, predisposa a la innovació i reforça la cultura de cicle i de centre. c) El lideratge educatiu, que engloba tres tipus de lideratge: personal (equilibri, maduresa, empatia, comprensió...), organitzatiu (capacitat d'organització, distribució de tasques, dinamització...) i educatiu (competència professional, coneixements legals, interès per innovar i millorar...)