Cultura, Antropologia i Estratificació Social

Cultura i Antropologia

La cultura és el tret diferencial de l'ésser humà, allò que hem instituït i que filtra les nostres relacions, permetent distingir els grups humans. Aquesta definició ens ajuda a diferenciar la sociologia de l'antropologia.

Definició de Cultura

El terme "cultura" prové del llatí i significa "conreu de la terra i obtenció de fruits". Es relaciona amb l'aprenentatge, les disciplines creatives i les tradicions. Podem definir-la com el conjunt de tot allò produït, après i transmès en una societat. Heretem la cultura, però la modifiquem al llarg de les generacions. El seu desenvolupament comença amb l'aparició d'elements externs a la fisiologia pròpia, la cultura més rudimentària.

L'Antropòleg i l'Antropologia

L'antropòleg observa altres cultures. L'antropologia pot ser evolutiva, estudiant els orígens de l'ésser humà. La cultura occidental, amb la seva pretensió d'objectivitat, dificulta la mirada antropològica.

L'antropologia evolutiva reprèn la idea de Darwin de l'home com a únic animal amb cultura incorporada, concepte que Freud trasllada a la psicologia.

Fixisme vs. Evolucionisme

El fixisme, oposat a l'evolucionisme, sosté que les espècies sempre han estat les mateixes. L'estudi de l'Homo Sapiens dins dels homínids i la seva adaptació és crucial.

El bipedisme és el tret físic més comú a tots els homínids.

Dimensions de la Realitat Cultural

• Material: objectes materials creats per la cultura.
• Pràctica: conjunt de maneres de fer apreses en societat.
• Ideològica: conceptes i valors que ens permeten entendre la realitat.

Aquestes dimensions es relacionen amb la nostra comprensió de la realitat. L'anàlisi de la dimensió material de les cultures prehistòriques permet deduir la seva dimensió pràctica i ideològica. Els homínids comparteixen l'ús d'objectes materials per satisfer necessitats que no podrien cobrir només amb les seves característiques físiques.

Amb el take off, l'Homo Sapiens transita cap a una cultura complexa, culminant el procés d'harmonització amb l'ús d'estris i elements simbòlics i materials.

Selecció Cultural segons Marvin Harris

En el seu llibre "Nuestra Especie", Marvin Harris defineix la selecció cultural com la selecció que opera quan la cultura esdevé la clau de la supervivència. També defineix la cultura com "sistemes organitzats de conducta i pensament apresos sociològicament que satisfan les exigències i potencialitats de la naturalesa humana". Harris dóna per suposada la dimensió material, ja que serveix de suport a les dimensions ideològica i pràctica.

Actuem en funció de la cultura, ja que els elements culturals juguen un paper crucial en l'espècie humana, a vegades en contradicció amb la seva naturalesa. En l'ésser humà, la clau de l'adaptació és cultural, no natural.

La selecció natural depèn de l'èxit reproductiu dels individus, mentre que la selecció cultural selecciona conductes, no individus. La imposició de la cultura sobre la natura implica que les necessitats humanes se satisfan culturalment, posant la cultura al servei de la natura.

Diversitat Cultural i Actituds

La diversitat cultural, des d'una perspectiva diacrònica, destaca que són les cultures, i no la biologia, el que diferencia els grups humans. Davant aquesta diversitat, podem adoptar diferents actituds:

• Etnocentrisme: jutjar altres cultures des de la perspectiva imposada per la nostra pròpia cultura. D'aquí sorgeixen el racisme (rebuig d'una cultura per la creença en la superioritat de la pròpia raça) i la xenofòbia (menyspreu cap a cultures diferents, por a la diferència).
• Actitud filosòfica: busca l'objectivitat situant-se fora de qualsevol manera específica d'entendre la realitat.
• Relativisme cultural: cap cultura té un valor absolut sobre la realitat. Totes les cultures tenen el seu valor.
• Universalisme: existeixen elements comuns a tots els éssers humans, independentment de la seva cultura, basats en la raó i no en el costum. Aquesta perspectiva requereix una actitud filosòfica. L'universalisme, tot i haver-se desenvolupat intensament a partir de la modernitat, ha estat present a la història d'Europa des dels seus orígens, plantejant el repte de com una cultura determinada ha pogut originar una actitud universalista.

Globalització

La globalització és el procés pel qual certs elements de la cultura occidental tendeixen a imposar-se. Aquesta cultura conté elements globalitzadors, obligant-nos a relativitzar allò que considerem vàlid des de la nostra pròpia cultura, ja que hi ha principis universals que permeten pensar i actuar lliurement.

La Declaració Universal dels Drets Humans estableix principis que impedeixen que cap cultura tingui un valor intrínsec superior a una altra. El capitalisme, buidant de contingut i assignant un valor monetari a tot, també contribueix a la relativització dels valors.

Estratificació Social

L'activitat econòmica, que busca satisfer les necessitats materials, requereix recursos escassos i la seva distribució. L'estratificació social és la divisió de la societat en nivells. En relació amb l'activitat econòmica, la divisió principal es dóna entre els que controlen els mitjans de producció i els que no.

Materialisme Històric de Marx

El materialisme històric de Marx sosté que les relacions socials al llarg del temps han estat determinades per les relacions materials de producció. En la seva obra principal, "El Capital", analitza la societat capitalista i afirma que l'activitat econòmica és la base de la història. Per a Marx, la cultura amaga l'estructura econòmica, la base real de la societat.

Plusvàlua i Alienació

La plusvàlua, segons Marx, és la diferència entre el cost de la força de treball i el seu rendiment. L'alienació és la situació on l'obrer no participa del benefici del seu esforç. La revolució sorgeix quan la societat pren consciència i supera les contradiccions internes de la societat moderna. La dictadura del proletariat, la presa de poder de la classe obrera organitzada, condueix a l'abolició de les classes i, finalment, a la desaparició del mateix proletariat.

Classe Social i Consciència

Les classes existeixen per motius econòmics, i la consciència sorgeix quan una classe pren consciència de la seva situació.

Qüestió de Poder

El poder es redueix a la base material: els humans som entitats materials amb necessitats materials. Qui ostenta el poder imposa la seva voluntat. El poder és material i coactiu, fent valer la força sense exercir-la. No s'ha de confondre amb l'autoritat, que té un component moral. La raó hauria de permetre'ns avaluar la validesa del poder, la seva legitimitat, més enllà de la força. Cal distingir entre el poder polític simple i el seu exercici. El poder polític s'exerceix mitjançant lleis coactives, que es valen de la força.