Cultiu i elaboració de l'oli d'oliva: tipus, collita i extracció

Tecnología Industrial4,14 KB

Hi ha 4 tipus d'additius: conservants (E-200 a E-299), colorants (E-100 a E-199), antioxidants (E-300 a E-399) i estabilitzants (E-400 a E-499). Pràctica de conreu.

- Primer cal preparar la terra. Cal eliminar els obstacles que hi ha dins del camp, i s'eliminen les pedres grosses.Sembra - És l'operació que consisteix a plantar una olivera petita en el terreny preparat.Conreu - El treball consisteix a cuidar la planta per obtenir-ne els fruits. Hi ha 3 tipus de tasques:

  • Podar: tallar les branques que no són necessàries.
  • Abonament: donar-li l'alimentació necessària perquè pugui créixer.
  • Treure les males herbes: treure les males herbes perquè no afectin el creixement de la planta.
  • Tècniques de reg: aspersió, gravetat i degoteig. És necessari perquè la planta creixi i no es mori; si la planta no creix, no fa fruits.

Collita - Hi ha 2 sistemes. S'utilitzen mètodes manuals com la recol·lecció per batudes o l'ús del mètode modern, que és el de vibració. El transport es fa amb camions o tractors i remolc. Les olives es porten fins al lloc on s'emmagatzemen.

Recepció, neteja i emmagatzematge: quan arriben a la fàbrica, el fruit recol·lectat es posa en una tremuja (dipòsit en forma d'embut, per on s'extreu des de dins i les olives surten per baix) i després es porta a la zona de neteja i rentat amb màquines especials.

Extracció: procediment que es fa per obtenir l'oli. Tradicionalment i en el moderns, que és el que s'utilitza actualment.

Quan s'ha exprimit tota l'oliva, ens queda el següent vocabulari:

  • Oli: és el líquid que obtenim de l'oliva, que sol ser de color groc o verd.
  • Pinyolada: residu pastós que queda dels restes d'aigua exprimida de l'oliva.
  • Morca: és un líquid de color fosc i olor desagradable, que conté aigua. Quan es posa l'oliva dins d'un dipòsit on hi ha una pedra molt pesant que la va exprimint, el líquid que surt es premsa i encara en tenim més oli.

Tradicional: prensació de la pasta. Es posa l'oliva dins d'un dipòsit i, a través de la pedra, es va exprimint l'oliva (gira amb ajuda d'animals). Després tornem a premsar més i obtenim més oli.

Separació de l'oli: decantació. La part més pesant, la morca, pesa més i se'n va a una altra banda; com que l'oli no pesa tant, puja i es posa en un altre dipòsit. Un decantador és una màquina que serveix per separar l'oli de la part espessa.

Modern: sistema continu. Està compost per un molí metàl·lic i mecànic amb martells. Disposem d'un garbí per separar l'oli de la pinyolada. Després continuem amb la batuda, que és un dipòsit que conté 2 o 3 mil kilos, i a l'interior hi ha pals que giren a poc a poc, d'entre 15 i 20 voltes per minut, per remoure la pasta. Hi ha també una funda que aporta aigua calenta perquè l'oli tingui una temperatura de 30 graus i així sigui més fluid, i en prémer les olives vagi bé.

Envasament

L'oli d'oliva de l'arbre és millor que l'oli d'olives de la terra.

  • Emmagatzematge: guardar el producte en un magatzem.
  • Envasament: posar l'oli en un recipient que pot ser de llauna, vidre o plàstic.
  • Etiquetatge: la informació que ens dona sobre el producte.

Descargar

PDF Word HTML