Cubisme, Surrealisme i Art Abstracte: Guia Essencial

El Cubisme: Revolució Estètica i Orígens

El Cubisme és el moviment pictòric que Pablo Picasso i Georges Braque van posar en marxa entre 1907 i 1914. El nom, procedent de la frase despectiva d’un crític, fou acceptat pels seus components, entre els quals cal destacar, a més de Picasso i Braque, a Juan Gris, Robert Delaunay i Fernand Léger.

El Cubisme suposa la revolució estètica més important des del Renaixement i amb ell comença el desenvolupament de la pintura moderna.

Característiques Clau del Cubisme

• El problema central plantejat pel Cubisme és la representació de l’espai de tres dimensions sobre una superfície plana.
• Els pintors cubistes trenquen amb el concepte de perspectiva inventat pels artistes del Renaixement, que representaven l’espai a partir d’una visió fixa, monocular i instantània. Ells creen un sistema representatiu més ric, basat en la consideració que la visió humana és mòbil, es realitza amb els dos ulls i es desenvolupa en el temps.
• Per això, els objectes que apareixen en els quadres cubistes es presenten complets des de punts de vista diferents, com si despleguessin les seves diverses superfícies, que no poden ser observades simultàniament si s’escull un únic punt de vista fix, com succeeix en la perspectiva tradicional.
• El Cubisme presenta els objectes tal com són concebuts per la ment i com existeixen en si, i no tal com són vistos.

Etapes del Cubisme: Analític i Sintètic

• Es distingeixen fonamentalment dues etapes dins del Cubisme:
  • Entre 1910 i 1912 es desenvolupa el que s’anomena el Cubisme Analític, que descompon en múltiples plans l’objecte i limita el color a tons grisos i terrosos.
  • La segona etapa es coneix com a Cubisme Sintètic (1912-1914) i es caracteritza per una tornada a la senzillesa, a la claredat expositiva i al colorit.
• Durant la primera fase (Cubisme Analític), els objectes experimentals del seu art de descomposició van ser principalment bodegons, que els pintors confeccionaven i pintaven a partir de gerros, ampolles, vasos, instruments musicals i llibres. Per accentuar les relacions internes i el ritme de les formes sobre la superfície, els cubistes van renunciar amb freqüència a un cromatisme que desviés l’atenció de les seves investigacions formals. Per regla general, es limitaven a tons marrons i grisos.

Obres Relacionades amb el Context Artístic

L’HABITACIÓ VERMELLA

El Surrealisme: L'Exploració de l'Inconscient

El Surrealisme es caracteritza per un recull de pintura metafísica, imatges inquietants sorgides del somni i l'automatisme (procés pel qual s’expressen lliurement, ràpid i fluid, sense control).

Corrents Principals del Surrealisme

• Corrent Automatista: Univers de símbols abstractes, sorgits de l'inconscient i de l'atzar de manera ràpida i fluida.
  • AUTORS: André Masson i Joan Miró.
• Corrent Oníric: Representació figurativa amb associacions estranyes i inquietants, pròpies del somni.
  • AUTORS: Salvador Dalí i René Magritte.

Obres Destacades del Surrealisme

• Dona i ocell (Joan Miró)
• La persistència de la memòria (Salvador Dalí)
• Nit de lluna (René Magritte)

L'Art Abstracte: Més Enllà de la Realitat Visible

L'Art Abstracte rebutja l'art com a imitació de la realitat. Supera el simple reconeixement dels objectes i figures representades, i cerca despertar determinades emocions per mitjà de l'harmonia de línies i colors.

Principis de l'Art Abstracte

• Lliure expressió espontània de formes i colors.
• Simplificació radical de les formes naturals.
• Construcció d'objectes a partir de formes bàsiques.

Obres Significatives de l'Art Abstracte

• Composició IV (Wassily Kandinsky, exemple clàssic)

L'Expressionisme Abstracte: Dinamisme i Gesta

L'Expressionisme Abstracte va fer el seu primer dripping, una pintura dinàmica i gestual, allunyada del llenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l'abstracció.

Característiques de l'Expressionisme Abstracte

• Absència de tota relació amb l'objectivitat.
• Rebuig de tot convencionalisme estètic.
• Expressió lliure i subjectiva de l'inconscient.
• Execució totalment espontània.
• Valoració de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu.
• Intensitat del propòsit: el que importa és el procés o l'acte de la pintura.
• Utilització de les grans dimensions.
• Gran llibertat en el color (al principi preferien el blanc i el negre, però més endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d'ànim intensos).
• Gran varietat de configuracions estructurals. Entre elles destaquen:
  • Composicions de camp extens: Tota la superfície del llenç queda coberta uniformement mitjançant moltes línies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament pels marges del quadre (Exemple: Jackson Pollock).
  • Composicions de camp de color: Grans superfícies planes de color sense elements simbòlics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai.
  • Composicions gestuals: Embolics ondulants i rítmics de traços, empastaments, taques i gotejos sobre fons dominants.
  • Composicions simbòliques: A base de grans pinzellades superposades monocromes sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals.