Cubisme: Origen, Evolució i Impacte en l'Art Modern
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,83 KB
El Naixement del Cubisme i la Representació del Volum
El cubisme neix de l'estudi del volum i de com representar-lo sobre una superfície plana. Picasso, a la seva obra Les Demoiselles d'Avignon, va trobar una solució innovadora a aquest problema.
Del Clarobscur a la Ruptura Cubista
Des del Renaixement, s'havia intentat plasmar el volum mitjançant el clarobscur, l'ombra i la llum. L'impressionisme va donar més importància al color que al volum, fins que el color va arribar a diluir la forma. Gauguin va tornar a donar contorn als objectes i a dividir el volum mitjançant zones calorejades. Picasso va anar més enllà.
La Modelació del Volum a través del Color
Picasso va modelar els volums a través dels colors, mitjançant trets paral·lels que intenten suggerir el relleu.
La Influència de Cézanne i el Primitivisme
El 1907, una exposició de Cézanne va produir un gran impacte en els pintors joves. Les seves formes sòlides van captar l'atenció. El mateix Picasso va canviar el seu estil a partir d'aquest moment. Cézanne, la recerca no assolida, el primitivisme, les màscares africanes... influències que van provocar l'aparició del nou estil. L'exotisme primitiu (Gauguin) va celebrar l'allunyament de l'estètica occidental.
Les Demoiselles d'Avignon: La Primera Revolució Artística del Segle XX
El 1910, amb Les Demoiselles d'Avignon, es produeix la primera revolució artística del segle XX. És la ruptura total de la visió clàssica acceptada durant més de 400 anys. Es replantegen els fonaments tradicionals de l'art.
La Multiplicació de Perspectives
Es presta més atenció als plans que limiten els volums i no en ells mateixos. Els plans, cada cop més independents, acaben per fer esclatar el volum. Ja no hi ha un sol punt de vista, aquest es multiplica. Cada objecte pot ser plasmat a la vegada, de perfil o de qualsevol altre punt de vista: la suma de totes les perspectives.
Cubisme Analític o Geomètric
El color no és real, es donen petits tocs o cops de tons adequats, que no obstant, donen com a resultat una sèrie de volums difícils de reconèixer en conjunt: és el que es coneixerà com a cubisme analític o geomètric.
Cubisme Sintètic: Fer-ho Més Entenedor
A partir del 1911, s'inclouen detalls figuratius esquemàtics, a fi que l'espectador pugui entendre part del quadre i s'identifiqui amb el contingut. Fer-ho més entenedor: cubisme sintètic.
Papiers Collés i Collages
El cubisme sintètic també utilitzarà els papiers collés o collages: és la forma de donar un to real i d'aquests elements eleva els tons i els plans dels quadres.
Un Nou Espai Artístic
És la creació d'un espai nou, que ja no es pot valorar en funció d'una visió unitària.
Simplificació i Essència Plàstica
No mostren tots els aspectes dels objectes, només els més característics i mostrant-los d'una manera no coherent: simplificació de l'objecte i de la manera de mostrar-lo. A partir del 1913, s'accentuarà aquesta tendència i només veurem els detalls clau que condicionen l'existència d'un objecte: es busca l'essència plàstica. A partir d'aquest moment, el color agafarà més importància dins els quadres cubistes.
Recepció i Difusió del Cubisme
El públic va rebre el cubisme amb indignació, igual que la crítica especialitzada. No obstant, va ser recolzat per alguns intel·lectuals (Apollinaire, Max Jacob). Alguns marxants d'art el van difondre a França; Alemanya, especialment Daniel-Henry Kahnweiler, el qual tenia contactes exclusius amb Picasso, Braque, Gris, Ceger, entre d'altres. Van ser rebutjats en els salons oficials, i el gran públic no hi va tenir accés. Alguns d'ells van aconseguir exposar al Saló dels Independents.