Cubisme i Futurisme: Característiques i Ruptura de l'Art Occidental
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,43 KB
El Cubisme: Naixement i Ruptura amb l'Art Tradicional
El Cubisme va néixer l'any 1907 i va finalitzar el 1914, principalment de la mà del pintor Pablo Picasso. Aquest moviment estableix, per primera vegada en la història, una autèntica ruptura amb l'art occidental que, fins llavors, es basava en la imitació de la naturalesa i en la idea de bellesa.
Característiques del Cubisme
Ruptura del principi d'imitació de la naturalesa en l'art
L'objectiu és crear en el quadre una realitat pròpia, independent de qualsevol referent i de qualsevol intent per aconseguir la versemblança. La imitació de la naturalesa no interessa.
Síntesi i Geometrització
Supressió de la perspectiva i el clarobscur
El cubisme no s'interessa en el clarobscur ni en la perspectiva, ja que són elements plàstics al servei del principi de versemblança.
Superposició de plans
El cubisme juxtaposa diferents plans en un de sol, mostrant múltiples perspectives simultàniament.
Incorporació de tècniques no pictòriques: El Collage
Els cubistes van ser els primers a incorporar tècniques no pictòriques en introduir el collage.
Preferència per la natura morta i la figura humana
Són freqüents els instruments musicals, fruites i objectes quotidians, així com la figura humana despullada de qualsevol valoració referencial (mítica, religiosa, històrica o filosòfica).
Predomini de la forma sobre el fons
En el cubisme, l'anàlisi visual i els elements plàstics en si mateixos tenen el protagonisme.
El Futurisme: L'Exaltació de la Màquina i la Velocitat
El Futurisme va ser un moviment d'avantguarda italià que es va donar a conèixer el 20 de febrer de 1909, quan el diari Le Figaro va publicar a París el Manifest futurista, escrit pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment pretenia expressar els valors i les experiències de l'era de la màquina —velocitat, energia i força—, revolucionant les tècniques i el llenguatge de la literatura i les arts. Per això, va assumir el terme futurisme, que significa 'moviment orientat cap al futur'.
Característiques del Futurisme
Ruptura amb la tradició estètica del segle XIX
El rebuig a la tradició estètica del segle XIX va ser un element comú de tots els moviments d'avantguarda. Aquella generació estava cansada de l'estandardització de l'art i entenia que el món havia canviat, i per tant, l'art havia de canviar també.
Celebració de l'era de la màquina i la tecnologia
El futurisme es va gestar en les acaballes d'una generació marcada per la Segona Revolució Industrial (1870-1914), en la qual el coneixement científic i la tecnologia eren responsables d'una profunda transformació. Mentre que alguns veien això amb desconfiança, els futuristes hi veien l'auguri d'un temps gloriós dominat per la màquina.
La utopia futurista aconseguia, fins i tot, la idea de l'ésser humà, que aspiraven que es convertís en un superhome. Automòbils, telègrafs i avions lluïen davant els futuristes com un veritable salt qualitatiu de la civilització, com una promesa universal inesgotable d'evolució.
Inquietud per la quarta dimensió: El temps
El temps ocupa un paper protagonista en l'art futurista. Assumir el terme «futurisme» implica una reflexió respecte del passat i del present.
No obstant això, almenys pel que fa a la pintura, l'historiador Eric Hobsbawm assenyala que aquesta i altres avantguardes van patir una gran paradoxa: interpretar l'era del maquinisme amb mitjans pictòrics del segle XIX, com la pintura de cavallet.
Glorificació del patriotisme i la violència
El futurisme es va identificar amb el nacionalisme extrem. D'aquí ve que fos considerat, anys més tard, un antecedent del feixisme. Els seus escriptors i artistes es van convertir en promotors oberts del militarisme i de la guerra, fins al punt que molts van participar en la Primera Guerra Mundial.
La majoria va morir al front de batalla o van ser greument ferits. Això va precipitar la fi del moviment, encara que no de l'estètica futurista.
Exaltació de la velocitat com a nova bellesa
Com expressar l'era de la màquina en l'art? La màquina significava per als futuristes moviment i revolució (en el seu sentit tècnic i social alhora). Per això, van pretendre interpretar el moviment i la velocitat en l'obra artística, ja fos en el llenç, en la matèria o en la paraula. L'objectiu era captar la forma de la velocitat descrita en l'espai, el ritme i la vitalitat.
