Cubisme i Dadaisme: Moviments Artístics del Segle XX

Cubisme

CUBISME És un moviment fonamental pictòric, és a dir, deforma la realitat en figures geomètriques per representar la realitat de forma analítica. Els cubistes no rebutgen tota la tradició. L'any 1916 Picasso pinta l'obra Les demoiselles d'Avignon i obre, així, el pòrtic de la pintura moderna, intentant mostrar totes les perspectives possibles. L'aportació del cubisme a la literatura ve de la mà de Guillaume Apollinaire amb els cal·ligrames, que són la geometrització de l'escriptura en un intent de trencar les barreres que la separen de la pintura. La manera en la que están escrits, la forma que segueixen les lletres, estan fetes a propòsit. D'altra banda, el poeta s'allibera dels convencionalismes retòrics com la rima, la mètrica i l’estrofisme, i converteix el text en un dibuix. Als països catalans van assimilar aquest moviment ràpidament. A Les Glòries dalMau, Barcelona, és on es fa la primera exposició cubista. Artistes: Gris, Braque, Picasso, Apollinaire, etc. || Apollinaire és el que més innova en la literatura cubista. Va publicar les seves obres a revistes cubistes com: “Nord-Sud” i “SIC” (Poema per cridar i ballar). També va tractar els poemes-conversa: successió de versos on es reproduïx la realitat de manera fragmentada, tot i que no respectaven les rimes tradicionals. A més a més, feia ús del collage: frases i pensaments propis com a representació vàlida de la realitat. || J.Mª Junoy va fer una pràctica artística anomenada “Troços”, la qual va generar una teorització. Poemes i cal·ligrames (1820); Poemes a Apollinaire (1918).

Dadaisme

DADAISME (1915-1GM) És un moviment que començà al café Voltaire (Zúrich, Suïssa), lloc on els exiliats es reunien per aïllar-se de la guerra. Fundat per Tristan Tzara, és un moviment anarquitzant que propugna la negació de la societat burgesa i l'ús d'una estètica absurda. A més, es considera el moviment més rebel, radical i irracional, estant totalment en contra de la societat i cultura del moment. Fins i tot, els dadaistes arriben a tenir pensaments nihilistes. El seu nom deriva de la onomatopeia “dada”, imitació del soroll que fan els nins. Els seus poemes estan compostos per paraules al atzar per crear escàndol. Agafen qualitats tant del cubisme com del futurisme: eren interartístics. Al 1927 es publiquen els 7 manifestos del Dada. Llavors, al 1922, El Dadaisme es trasllada a París. Allà comença a haver influències del futur moviment surrealista. Autors: Kravant, Miró, Picabia, etc.