Cròniques medievals i literatura catalana: segles XIV-XX

Cròniques medievals (s. XIV-XV)

Les cròniques es basen en els antics cantars de gesta. Tenen la intenció de divulgar fets històrics i, alhora, exaltar les gestes dels reis i lloar la corona catalanoaragonesa.

Jaume I

Llibre dels feits: memòries on es descriu el seu regnat i les seves gestes militars (conquestes de València i Mallorca). El rei és descrit com un heroi medieval i és el protagonista de la crònica. Els personatges forasters parlen en la seva pròpia llengua.

Bernat Desclot

El protagonista és el rei. Utilitza cançons de gesta per descriure esdeveniments ocorreguts durant el regnat de Pere el Gran. Destaquen la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

Ramon Muntaner

Parla sobre els reis del Casal de Barcelona. L'objectiu de l'autor és lloar el Casal d'Aragó. El tema principal és l'expedició catalana a Orient.

Pere el Cerimoniós

Recull els regnats de Pere el Cerimoniós i Alfons el Benigne. És un llibre de memòries, i el mateix Pere el Cerimoniós n'és l'autor, fet que permet conèixer aspectes de la personalitat del rei.

Literatura moral i religiosa (s. XIV-XV)

Francesc Eiximenis

De jove va ingressar a l'orde franciscà. Els seus textos són plens d'exemples.

Sant Vicent Ferrer

Frare dominicà i predicador per Europa. Els seus sermons, acompanyats d'una forta gestualitat, van ser molt famosos.

Anselm Turmeda

Frare franciscà que renegà del cristianisme i es convertí a l'islam. Va arribar a ser un personatge venerat en el món islàmic.

Humanisme

Bernat Metge

• Valter i Griselda: Dedicada a una dama relacionada amb els jutges que havien de decidir si Metge era culpable de malversar diners públics.
• Lo Somni: Escrita per aconseguir el favor del rei, ja que l'acusaven d'haver matat Joan I. Consta de quatre llibres:
  • Llibre I i II: Diàleg entre l'autor i Joan I sobre la immortalitat de l'ànima. El rei, que és al purgatori, convenç l'autor de la vida eterna.
  • Llibre III: Orfeu explica la seva vida i Tirèsies fa una forta crítica a les dones.
  • Llibre IV: L'autor contesta l'atac a les dones amb un elogi, sobretot a les parentes del rei.

Il·lustració

Corrent de pensament que exalta la raó, amb el rerefons filosòfic del racionalisme. La literatura es relaciona amb les enciclopèdies i els llibres de viatges; es vol descobrir i conèixer coses noves.

Baró de Maldà

Calaix de Sastre: Fa servir una llengua col·loquial, plena de castellanismes, que reflecteix la parla popular barcelonina de l'època. Ofereix una visió de la vida quotidiana del segle XVIII.

Novel·la del segle XIX

• Costumisme: Els autors són conscients que viuen un moment de canvi (la industrialització) i ho reflecteixen en les seves obres.
• Realisme: Afany de coneixement científic basat en la raó. L'autor descriu la realitat que coneix i que pot descriure amb exactitud.
• Naturalisme (Émile Zola): Converteix la novel·la en un instrument de coneixement científic. La societat considerava la ciència com l'eix del coneixement humà.

Narcís Oller

• La Papallona (1882): Ambientada a la Barcelona preindustrial. La Toneta, una noia òrfena i modista, és seduïda i violada per un estudiant. Ell l'abandona, però finalment s'hi casa i, al cap de poc temps, ell mor.
• L'Escanyapobres (1884): L'Oleguer i la Tuies es casen per conveniència, moguts per la seva passió per acumular diners.
• Vilaniu (1885): Novel·la d'ambient rural. Es narra l'arribada del tren a una petita població i com una part de la societat considera que això és un mal per al poble.
• La febre d'or (1890): Novel·la urbana. Crònica de la Barcelona burgesa. Narra la caiguda de la borsa l'any 1882 i com una família menestral s'enriqueix i s'arruïna.
• La bogeria (1888): Novel·la naturalista. Narra la vida d'un malalt mental des del naixement fins a la mort i el rebuig social davant la malaltia.
• Pilar Prim (1906): Una vídua jove s'enamora d'un noi, però si s'hi casa perdrà la fortuna heretada del seu marit mort. La seva filla també s'enamora del mateix home.

Segle XX

Interès per la natura.

Víctor Català

Infanticidi i Solitud.