Cròniques Medievals Catalanes i Poesia Trobadoresca: Anàlisi i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

Cròniques Medievals Catalanes

Durant els segles XIII i XIV, la història era una manera de justificar la política d'un monarca, d'infondre l'orgull nacional entre la població, de prestigiar o desprestigiar una dinastia o uns senyors feudals. Es componen d'elements religiosos, èpics, cavallerescos i eren redactades a l'estil d'unes memòries personals on l'autor era subjectiu.

Les primeres cròniques foren traduïdes del llatí, i són les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere II. Aquestes cròniques fomentaven el patriotisme, exaltant l'esperit nacional al voltant d'un heroi i donant una visió providencialista de la història. Aquests objectius, juntament amb la profunda religiositat, són el que tenen en comú les quatre Cròniques Catalanes. Jaume I, en El Llibre dels Feyts, parla dels seus avantpassats, de la conquesta de Mallorca i de la de València amb un llenguatge popular i improvisat. L'esperit militar i el to heroic formen part d'una crònica pròpia d'un rei conqueridor que, a més, complau múltiples referències religioses.

Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca nasqué a Occitània a la primera meitat del segle XII i perdura arreu d'Europa més enllà del segle XIII, i dóna una visió típica de la societat feudal. La veu poètica era del trobador, compositor de la lletra i de la música de les cançons en què oferia a la dama el seu amor de vassallatge, i desenvoluparen un codi amorós conegut com a amor cortès.

Amor Cortès

Els protagonistes pertanyen a la noblesa i en les relacions amoroses se solia reproduir el sistema de vassallatge feudal, és a dir, el trobador es declarava fidel servidor de la dama. El trobador considerava la dama com un ésser superior perquè ho era en jerarquia. La dama havia de ser casada, ja que en aquell moment les donzelles no tenien categoria social i assolien la del marit. Es tractava d'un amor prohibit que calia ocultar i lluitar contra els entrebancs. Per aquest motiu, el nom de la dona era ocultat amb mots. L'amor cortès es caracteritza perquè és un amor adúlter que serveix com a ascens social del trobador i que consisteix en la superació d'etapes per a conquerir una dama. Aquesta conducta sentimental s'entén perquè la majoria de matrimonis eren de conveniència i aquest amor permetia gaudir d'una relació sentimental que exigia un costós camí per a arribar a la dama.

Gèneres i Estils

  • La Cançó: gènere més popular en el qual el trobador expressa els seus sentiments amorosos.
  • Alba: composició amorosa que evoca els sentiments dels amants en acomiadar-se a l'alba.
  • Pastorel·la: gènere humorístic que reprodueix un diàleg amorós entre una pastora i un cavaller.
  • Sirventès: gènere humorístic que consisteix en l'atac personal a algun enemic.
  • Plany: cant de lamentació per la mort d'un senyor o amic.

Entradas relacionadas: