Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Crònica de Jaume I el Conqueridor (S. XIII)

Llibre dels fets. Es tracta d’una obra autobiogràfica la qual s’inicia amb uns breus antecedents familiars i en la qual s’hi narren les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.

Té una certa intenció didàctica i un llenguatge viu i realista, impregnat d’oralitat, fragments en altres llengües, oracions inacabades, etc.

L’interès de l’obra rau en els diferents valors del protagonista, el rei. Però aquests valors no oculten el fons humà del rei, que pateix, emmalalteix i s’emociona.

Providencialisme: perquè Déu ho vol.

Crònica de Bernat Desclot (S. XIII)

El període històric en aquesta crònica és ampli: el primer terç de l’obra es refereix als regnats dels tres reis anteriors a Pere II, és a dir, del 1162 a 1276, mentre que les dues terceres parts restants de l’obra es concentren en el regnat del rei Pere fins a la seva mort el 1285, especialment en l’enfrontament amb França i el papat per l’illa de Sicília.

Desclot combina la reconstrucció de fets contemporanis amb diversos testimonis i la consulta de documents que tenia al seu abast a l’arxiu reial.

L’expressivitat dels diàlegs és notable i reflecteix amb precisió la situació anímica i els sentiments dels personatges. L’estil de Desclot és sobri, equilibrat i diàfan.

És una crònica amb un esperit cavalleresc.

Crònica de Ramon Muntaner (S. XIV)

Narra des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació del rei Alfons III (1327).

La crònica se centra exclusivament en fets reials i té la intenció de mostrar com les gestes dels reis d’Aragó són providencials, és a dir, fruit del favor que Déu fa a la família comtal. D’aquesta primera premissa ideològica se’n deriven altres: el monarquisme, l’exaltació de la unitat política de la nació i l’elogi de la llengua catalana i de la seva unitat arreu del domini lingüístic.

Té un llenguatge molt viu i directe (constants interpel·lacions als oïdors) i sembla destinada a la lectura en veu alta per la cèlebre fórmula “Què us diré?”. Recorre sovint al llenguatge col·loquial. Providencialisme: perquè Déu ho vol.

Almogàvers: exèrcit professional (pagats per fer la feina).

Constantinoble: controlar Imperi Oriental.

Roger de Flor: capità exèrcit.

Crònica de Pere el Cerimoniós (S. XIV)

Per escriure-la, s’hi va inspirar en el llibre del seu besavi Jaume I.

Com el seu besavi, fa una breu presentació dels seus antecedents familiars i va repassant en sis capítols els principals afers del seu regnat, tot justificant la seva política.

Es diferencia de les altres tres cròniques perquè no presenta el to heroic que les caracteritza.

Pere III encarrega als seus col·laboradors que redactin certs passatges en forma de dietari a partir de documents oficials. Però hi ha dos aspectes que l’acosten a l’estil de Jaume I: l’ús d’expressions en altres llengües i la inclusió de records personals del rei.