Cròniques de Jaume I i Pere III: textos, notes i recursos

Crònica Jaume I

Crònica Jaume I
Escrita o dictada pel mateix rei Jaume I, és autobiogràfica i narra els fets més importants del seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. El rei es presenta com un heroi capaç de grans gestes, una fama que va suscitar l'aparició de nombroses llegendes. En aquest fragment, el rei escolta el consell d'un dels seus nobles.

Crònica de Pere III

Crònica de Pere III
El mateix Pere III va dirigir la narració d'aquesta crònica, que inclou el seu regnat i el del seu pare i antecessor, Alfons III. Cal destacar la voluntat de justificar les seves empreses polítiques i militars i de fer-ne propaganda, ja que el seu regnat va ser força conflictiu. Juntament amb la crònica de Jaume I, és un dels relats on es mostra de manera més humana la figura del rei. El fragment correspon al diumenge 22 de juny de 1343, quan el rei es corona a la catedral de Mallorca i mostra el gust del monarca pel protocol i l'ostentació que li ha valgut el sobrenom. Té una explicació: com ell mateix relata en la seva crònica, va néixer setmés i sempre va tenir una constitució escanyida. D'aquí ve que necessités vestimenta sumptuosa que l'ajudés a tenir una presència més imponent.

Crònica Jaume I

Crònica Jaume I Escrita o dictada pel mateix rei Jaume I, és autobiogràfica i narra els fets més importants del seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. El rei es presenta com un heroi capaç de grans gestes, una fama que va suscitar l'aparició de nombroses llegendes. En aquest fragment, el rei escolta el consell d'un dels seus nobles.

Crònica de Pere III

Crònica de Pere III El mateix Pere III va dirigir la narració d'aquesta crònica, que inclou el seu regnat i el del seu pare i antecessor, Alfons III. Cal destacar la voluntat de justificar les seves empreses polítiques i militars i de fer-ne propaganda, ja que el seu regnat va ser força conflictiu. Juntament amb la crònica de Jaume I, és un dels relats on es mostra de manera més humana la figura del rei. El fragment correspon al diumenge 22 de juny de 1343, quan el rei es corona a la catedral de Mallorca i mostra el gust del monarca pel protocol i l'ostentació que li ha valgut el sobrenom. Té una explicació: com ell mateix relata en la seva crònica, va néixer setmés i sempre va tenir una constitució escanyida. D'aquí ve que necessités vestimenta sumptuosa que l'ajudés a tenir una presència més imponent.

Sigles i acrònims

S/A LEX Les sigles i els acrònims han esdevingut paraules acceptades per la normativa i integrades en el lèxic català.

làser — De l'anglès light amplification by stimulated emission of radiation (amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació).

Idescat — Institut d'Estadística de Catalunya.

L'entrevista és un dels gèneres periodístics que combinen informació i opinió. S'hi estableix un diàleg entre l'entrevistador i la persona entrevistada, que acostuma a ser un personatge de rellevància social per diversos motius. L'objectiu és conèixer el personatge entrevistat des de diferents punts de vista: personal, professional, polític, econòmic, d'actitud davant certes qüestions, etc.

Estructura

• Titular: Sovint és una frase extreta d'una de les respostes del personatge entrevistat, que sintetitza la idea de l'entrevista.
• Presentació: Dona informació sobre les dades biogràfiques i professionals del personatge entrevistat.
• Cos: És una successió de preguntes i respostes segons un guió establert.

L'entrevista audiovisual

Una entrevista en un mitjà audiovisual difereix de l'entrevista escrita, ja que no sempre hi ha temps per a fer preguntes, reescriure respostes o pensar els titulars. En el mitjà audiovisual preval la immediatesa. El llenguatge és planer, clar i directe, en registre estàndard, amb enunciats breus. El diàleg afavoreix l'ús d'expressions col·loquials, frases fetes, comparacions i exemples. El ritme és àgil.