Les Cròniques de la Corona d'Aragó: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Introducció a les Quatre Grans Cròniques Catalanes

A l’Edat Mitjana, entre els segles XIII i XIV, es van escriure en llengua catalana les anomenades Quatre Grans Cròniques, uns textos fonamentals tant per a la historiografia com per a la literatura catalana.

Aquestes obres relaten els principals esdeveniments polítics i militars de la Corona d’Aragó, especialment la seva expansió territorial. La seva finalitat principal era exaltar la figura dels reis i legitimar les seves actuacions. Tot i que expliquen fets reals, no són textos neutrals, ja que incorporen recursos narratius propis de la literatura, fet que les situa entre la història i la creació literària.

Les Quatre Cròniques Fonamentals

1. Llibre dels fets (Crònica de Jaume I)

La primera d’aquestes obres és el Llibre dels fets, també conegut com a crònica de Jaume I, redactat a la segona meitat del segle XIII.

• Autor i Període: El rei en dicta el contingut a escrivans.
• Contingut: Explica la seva vida, amb una atenció especial a les conquestes de Mallorca i València i a l’expansió pel Mediterrani.
• Estil: Escrit en primera persona del plural (“nós”), presenta un estil vivent i col·loquial, ple d’anècdotes i diàlegs.
• Objectiu: Justificar el seu regnat i mostrar-se com un rei cristià exemplar, interpretant els fets com a voluntat divina.

2. Crònica de Bernat Desclot

La segona és la Crònica de Bernat Desclot, escrita a finals del segle XIII per Bernat Desclot, un funcionari al servei de la Corona.

• Focus: Se centra principalment en el regnat de Pere el Gran, la conquesta de Sicília i els conflictes amb França.
• Estil: Narrada en tercera persona, manté un to més distant. L’estil és cavalleresc i literari, amb escenes d’aventures, combats i vida cortesana, i combina realitat històrica amb elements llegendaris.
• Objectiu: Exaltar l’heroisme del rei i la potència militar de la Corona d’Aragó.

3. Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)

La Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre 1325 i 1328, és una de les més personals. El seu autor, Ramon Muntaner, era cavaller i va ser testimoni directe de molts dels fets que explica.

• Contingut: Narra la història des del naixement de Jaume I fins a l’època de l’autor, destacant la Companyia Catalana d’Orient i les gestes dels almogàvers.
• Estil: Escrita en primera persona, l’autor s’adreça sovint al lector, fet que reforça el to apassionat i entusiasta del relat.
• Objectiu: Glorificar la Casa Reial i el poble català, defensar la fidelitat al rei i deixar constància de les seves pròpies vivències.

4. Crònica de Pere el Cerimoniós

Finalment, la Crònica de Pere el Cerimoniós va ser redactada a la segona meitat del segle XIV pel rei Pere el Cerimoniós, amb l’ajuda d’escrivans.

• Focus: Se centra en els conflictes polítics del seu regnat, com guerres, revoltes i problemes interns.
• Estil: Tot i estar escrita també en primera persona, el to és fred, oficial i polític, i hi apareixen nombrosos documents, cartes i textos jurídics.
• Objectiu: Justificar les decisions del monarca i projectar la imatge d’un rei prudent i autoritari.

La Doble Naturalesa: Història i Literatura

Les quatre cròniques mostren un clar procés de literaturització de la historiografia medieval. Els autors no es limiten a explicar fets, sinó que seleccionen els esdeveniments, caracteritzen els personatges i utilitzen recursos com diàlegs, discursos i descripcions de batalles, sovint amb un punt de vista subjectiu favorable al rei. Per això, no són només documents històrics, sinó també obres literàries.

Diferència entre Historiografia i Literatura

Aquesta doble naturalesa es pot entendre a partir de la diferència entre historiografia (que busca explicar fets reals amb objectivitat i un llenguatge informatiu) i literatura (que té una finalitat expressiva i estètica). Les cròniques catalanes medievals se situen entre ambdues, ja que expliquen la història real però amb una clara voluntat narrativa i ideològica.

El Paper dels Almogàvers

Dins d’aquestes obres destaca la figura dels almogàvers, soldats mercenaris de la Corona d’Aragó, majoritàriament catalans i aragonesos, procedents de zones de frontera. Eren guerrers lleugers, especialitzats en atacs ràpids i guerres de desgast, amb fama de ser durs i violents. Van tenir un paper destacat tant en la Reconquesta com en les expedicions de la Companyia Catalana d’Orient, especialment a l’Europa oriental.

Conclusió

En conclusió, les Quatre Grans Cròniques són una peça clau de la cultura medieval catalana perquè combinen el relat històric amb una clara voluntat literària i ideològica, i ofereixen una visió subjectiva però molt valuosa de la història de la Corona d’Aragó.