Cròniques Catalanes Medievals i Humanisme

Origen de les Cròniques

A l'època medieval, les guerres eren freqüents. Els reis, per mantenir la fidelitat dels seus súbdits, acudeixen a la literatura. Hi ha dos tipus de produccions:

1. Poesia èpica: narracions en vers d'episodis bèl·lics. En català no se'n conserven.
2. Cròniques: narracions en prosa amb pretensió d'autenticitat històrica. Primeres cròniques en llatí, després en català.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

• Llibre dels fets o Crònica de Jaume I
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere el Cerimoniós

Característiques Generals de les Cròniques

• Clara intenció propagandística i justificació de la política reial.
• Escrites entre els segles XIII i XIV.
• Són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic.
• Narren fets contemporanis a l'autor.
• Centrades en el monarca o la dinastia regnant.
• Presenten uns monarques excel·lents, amb totes les virtuts. Són models per a futurs reis.
• Mostren una visió dels fets basada en la providència.
• Exalten el patriotisme i l'esperit nacional.
• Tenen un gran valor com a document històric.

El Llibre dels Fets

Crònica de Jaume I escrita entre 1244 i 1274. És una autobiografia i narra fets de la vida de Jaume I i les gestes més importants. Està escrita en primera persona i usa el plural majestàtic: nós.

Crònica de Bernat Desclot

Escrita entre 1238 i 1288. El tema central són les gestes de Pere II el Gran i és la més fidel de totes quatre.

Crònica de Ramon Muntaner

Escrita entre 1325 i 1328. És la més llarga de totes. S'ocupa dels regnats de monarques des de Jaume I fins a Alfons III.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Escrita entre 1349 i 1385. És el relat d'una època de consolidació del poder i d'intrigues de palau.

La Literatura Religiosa i Moralitzant

Francesc Eiximenis

Frare franciscà. Girona, 1340. Família burgesa. Viu a València. Mestre de Teologia. Protecció de la família reial. Obra més extensa: Lo Crestià. Recull de textos amb intenció d'orientar la conducta dels cristians. Exposició de la doctrina cristiana relacionada amb els problemes de l'home medieval. (Obres: Llibre dels Àngels, Llibre de les Dones).

Anselm Turmeda

Mallorca (1352-1355). Franciscà. Als 35 anys se'n va a Tunis. Es converteix a l'islam i pren el nom d'Abdal·là. Ocupa càrrecs rellevants. Obra més important: La Disputa de l'Ase contra Frare Anselm, planteja la discussió entre ell i un ase sobre la superioritat de l'home davant els animals. En àrab va escriure la Tuhfa.

Humanisme i Cancelleria Reial

Bernat Metge - Lo Somni

Humanisme: moviment cultural sorgit a Itàlia al segle XIV. Visió del món antropocèntrica. Retorn a la cultura i als escriptors clàssics. Precursor del Renaixement. Arriba als territoris de parla catalana entre la segona meitat del segle XIV i XV. Cancelleria Reial: model de llengua, apta per al conreu literari.