Les Cròniques Catalanes: Gesta, Història i Literatura Medieval

Les Cròniques Catalanes: Gesta i Història Medieval

Les cròniques són poemes èpics que narren les grans gestes de personatges històrics.

• Mètrica: Cantars de gesta (cal destacar que no estan en català).
• Funció: Elevar la propaganda de la vida i les gestes del rei.
• Importància: Exemple primordial des del punt de vista de l'art narratiu.
• Singularitat: Quatre meravelles des d'un punt de vista literari, històric i idiomàtic. Mai abans en català s'havia fet un relat sobre les gestes d'un rei en el moment que succeïen.
• Època: Finals del segle XIII i durant el segle XIV.

Característiques Generals de les Cròniques

• Fervor monàrquic i patriòtic: Envers la Corona Catalanoaragonesa.
• Intencionalitat política: Justificació de les decisions i accions dels reis catalans.
• Voluntat didàctica: Deixar constància d'uns fets (a vegades amb el NÓS majestàtic) per servir d'exemple per a accions heroiques del protagonista.
• Retrat d'un moment històric: Subjectiu, parcial i idealitzat, buscant mostrar els personatges en la seva versió humana.
• Trets d'oralitat: Utilització d'un llenguatge viu i directe.

1. Crònica del Rei Jaume I: Llibre dels Feyts

• Manuscritos: Es conserven 5 manuscrits.
• Data: 17 de setembre de 1343.
• Precedent: El Liber gestarum, escrit en llatí el 1313, com el Llibre dels Feyts, narra les gestes de Jaume I.
• Destí: Conçebuda per a lectura individual o per a ser escoltada per un públic (tradició oral).
• Estil: Escrita en primera persona del plural: NÓS (plural majestàtic).
• Estructura: Dividida en 4 parts:
  • 1a part: Situació històrica fins a la coronació de Jaume I (capítols 2-33 / 1208-1228).
  • 2a part: Les conquestes (capítols 34-227 / 1228-1240).
  • 3a part: Revoltes i noves conquestes (capítols 228-409 / 1242-1265).
  • 4a part: Dictada pel mateix rei, abasta els últims anys de vida de Jaume I (capítols 410-566 / 1265-1276).
• Visió: Jaume I escriu la seva crònica des del providencialisme (tot per obra i gràcia de Déu).

2. Crònica de Bernat Desclot: Llibre del Rei en Pere d'Aragó

• Antiguitat: La més antiga, datada entre 1283 i 1288.
• Autoria: La figura de Bernat Desclot només se li atribueix la dictada i escriptura, però se'n sap poc més. Bernat Escrivà, funcionari de la cort, recull informació propera al rei.
• Estil èpic: Batalles molt ben descrites, la qual cosa la fa molt atractiva per al lector.
• Estructura:
  • Capítols 0-50: Narració dels fets anteriors a la coronació de Pere, acabant amb el naixement del rei.
  • Capítols 51-168: Vida del rei en Pere, des del naixement fins a la mort, incloent batalles i elements èpics.

3. Crònica de Ramon Muntaner: La Gesta d'una Època

• Popularitat: La crònica més mediàtica i captivadora, amb més elements bèl·lics i d'aventura.
• Autor: De Ramon Muntaner (de qui se'n sap molt), militar de gran coneixement i experiència. Se sentia profundament catalanoaragonès, mostrant una lleialtat i lloança extremes.
• Abast: Narra des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne, abastant tots els regnats.
• Concepció:
  • L'autor es refereix al llibre com a un tot unitari.
  • Clarament concebuda per ser escoltada, no llegida.
  • Farcida d'un element narratiu recurrent: «Què us diré?» (un mot crossa que atura el text per interpel·lar l'oient).

4. Crònica de Pere el Cerimoniós

• Autor: El mateix Pere el Cerimoniós.
• Estil: Utilitza el plural majestàtic: NÓS.
• Contingut: Explica el regnat de Pere el Cerimoniós.
• Estructura: Dividida en 6 capítols (o 6 llibres independents).
• Temàtica: Combina l'èpica amb històries cortesanes (considerada la menys apassionant), amb elements de sang, sensibilitat i descripcions paisatgístiques.