Crónica de Ramón Muntaner

CRÒNICA DE Ramón MUNTANER 

Data i autor

 Ramón Muntaner (Peralada, 1265 – Eivissa, 1336). 

Fou un personatge lluitador, viatger i incansable. 

Polític i militar, de família benestant. 

Es va enrolar amb l’almirall Roger de Llúria i participà en la conquesta de Menorca (1287).

 També va viure a Mallorca. Data i autor 

També se’n va anar amb Roger de Flor cap a llevant (Constantinoble) i durant els set anys següents va participar en les campanyes d’Àsia i Tràcia (l’expedició catalana a Orient). Entrada de Roger de Flor a Constantinoble Data i autor 

Més tard es va poder casar i s’establí a València on redactà la redacció de la crònica.

 Va morir a Eivissa, on havia estat cridat per Jaume II perquè li fes de conseller. 

Gran patriota i servidor de la nació i dels comtes-reis del Casal de Barcelona.

Intencions

1)Explicar la història de Catalunya que va viure: els regnats de Jaume I el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons II el Franc, Jaume II el Just i la coronació d’Alfons III el Benigne.

2)Deixar constància dels seus serveis i els seus mèrits i de la grandesa de la nació catalana i els seus reis

3)La crònica és un testimoni valuós de l’expedició dels almogàvers a Orient

 Providencialisme

 Les històries de la corona d’Aragó són gràcies a la divina providència, o sigui, gràcies a Déu, que els ajuda encara que en aquell moment estiguin contra el papa. 

Les glòries del Casal de Barcelona, tant en la guerra com en la Pau, Ramón Muntaner les interpreta com una intervenció de la providència.

Valor literari. Llengua i estil

Ramón Muntaner és un enamorat de la llengua catalana, bell catalanesc.

 El seu estil és viu, acolorit, amb una alta qualitat literària. 

Va ser escrita per ser llegida en veu alta i hi apareixen fórmules amb què es refereix als oïdors, “què us diré?”, per tal de mantenir l’atenció del públic. 

Com que la crònica estava al servei d’una finalitat política les hipèrboles són abundants.

És una crònica subjectiva des d’un punt de vista patriòtic i nacionalista.