La Crònica Catalana: Història i Literatura a l'Edat Mitjana

La Crònica Catalana

La crònica és la redacció històrica que, al principi, es traduïa del llatí al romanç. A finals del segle XIII, es comencen a escriure textos originalment en català i la seva funció transcendeix l'àmbit dels monestirs per convertir-se en un instrument de propaganda de la casa reial. Les quatre grans cròniques catalanes representen una evolució del gènere, ja que es presenten com a obres literàries, marcant una transició entre la tradició literària i el discurs històric, i anticipant la novel·la o la crònica periodística.

Període Històric

Les cròniques catalanes narren fets protagonitzats pels monarques de la Corona d'Aragó durant els segles XIII al XV, en el seu moment de màxima esplendor. Aquest període culmina amb Pere el Cerimoniós, i la seva decadència coincideix amb la incorporació del castellà com a llengua de la cort, desplaçant el català.

Cançons de Gesta

Les cançons de gesta eren poemes que narraven les gestes dels herois de cada país. Interpretades per joglars, informaven la gent de les novetats. En català no s'han conservat obres completes, només fragments que apareixen a les cròniques.

Les Quatre Grans Cròniques

• Llibre dels fets (Jaume I, 1244-1276)
• Crònica (Bernat Desclot, 1283-1288)
• Crònica (Ramon Muntaner, 1325-1328)
• Crònica (Pere el Cerimoniós, 1370-1385)

Llibre dels Fets (Jaume I)

Aquesta crònica es comença a redactar després de les conquestes de Mallorca i València. Està narrada en primera persona, utilitzant el plural majestàtic "No"). Es tracta d'una obra autobiogràfica on Jaume I vol deixar constància de les seves victòries i justificar els seus actes com a rei. L'obra va ser escrita per un escrivà i cada personatge parla en la seva llengua pròpia. Es relaten victòries militars i algunes anècdotes quotidianes, com ara quan Jaume I salva una oreneta. Hi ha una clara presència del providencialisme, la creença que tant les victòries com les derrotes són degudes a la voluntat de Déu. La crònica també narra l'engendrament de Jaume I, fent referències a la llegenda artúrica i a com la seva mare va enganyar al seu pare per tal que la deixés embarassada.

Bernat Desclot

La crònica de Bernat Desclot és l'única de les quatre que està narrada en tercera persona, tot i que també és autobiogràfica. Va ser escrita per un escrivà que utilitzava el pseudònim de Bernat Desclot i narra la història de Pere II el Gran. L'autor es basa en la documentació de la cancelleria i el seu estil és més distant i objectiu. Vol presentar Pere II com un rei modèlic, tot i que també mostra la imatge d'un individu impulsiu i agosarat. Es busca vincular el seu caràcter solitari al d'un heroi cavalleresc, tot i que en alguns moments no té actituds pròpies d'un cavaller. Aquesta crònica no parla de dones.

Ramon Muntaner

La crònica de Ramon Muntaner està escrita en primera persona i narrada en flashback per un soldat retirat. Representa la transició de la historiografia a l'autobiografia, ja que recull les memòries d'un cavaller retirat que ha viscut moltes batalles. Abarca des de l'engendrament de Jaume I fins al regnat d'Alfons el Benigne. L'estil es caracteritza per l'ús de recursos literaris propis dels joglars i els relats èpics. Muntaner repeteix sovint la pregunta retòrica"Què us diré". També hi és present el providencialisme. A més, l'autor elogia la seva llengua i la seva terra.

Pere el Cerimoniós

L'objectiu principal de la crònica de Pere el Cerimoniós és justificar la seva acció política. Besnet de Jaume I, no vol ser recordat com un heroi cavalleresc, sinó com un príncep renaixentista. Es caracteritza per accentuar els protocols, per utilitzar la raó d'estat i el càlcul polític contra els seus enemics, i per la seva crueltat. Va arribar a fer beure metall fos d'una campana a un dels seus enemics. La crònica transmet una atmosfera de conspiració incessant. Els actes contra els seus enemics, per a ell, són actes de justícia.

Característiques de les Cròniques Catalanes

• Gran valor literari i històric.
• Documenten el moment de màxima esplendor dels Països Catalans a l'Edat Mitjana.
• Els fets relatats són contemporanis als autors.
• Els autors donen testimoni directe dels fets.
• La figura protagonista és la monarquia.
• El to del relat sol ser heroic, excepte en la crònica de Pere el Cerimoniós.
• Busquen servir d'exemple per a futurs governants i justificar la política reial.
• Enalteixen el monarca i la seva dinastia, fomentant l'esperit nacional.

Semblances i Diferències entre les Cròniques

• Jaume I i Pere el Cerimoniós: Reis autobiogràfics, utilitzen el plural majestàtic, busquen justificar la seva política.
• Diferència de 100 anys: Jaume I és un heroi cavalleresc, mentre que Pere el Cerimoniós és un príncep renaixentista.
• Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner mostren providencialisme (propi de l'Edat Mitjana), mentre que Pere el Cerimoniós s'acosta més al Renaixement.

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca just després de la conquesta de Jaume I. Segons la seva autobiografia, l'any 1263 se li va aparèixer Crist crucificat i va decidir abandonar la vida cortesana per dedicar-se a la conversió dels infidels al cristianisme. Per aconseguir-ho, es va proposar tres tasques:

• Redactar obres per difondre la fe cristiana.
• Fundar escoles on s'ensenyés la seva filosofia.
• Realitzar viatges apostòlics per donar a conèixer la religió.

Les seves obres tenen una finalitat didàctica, escrites en català, llatí o àrab, i contenen molts exemples.

Art Lul·liana

L'art lul·liana és un mètode per organitzar racionalment les diferents ciències. Llull estableix un conflicte entre la raó i la fe.

Obra Mística

L'obra mística de Ramon Llull busca la fusió espiritual de l'individu amb la divinitat. Vol recrear el llenguatge comú per expressar la naturalesa d'aquesta relació amb intimitat i complexitat. La literatura resultant està plena de símbols i metàfores.

Amic e Amat

Aquesta obra rep influències de la mística sufí, del Càntic dels Càntics i de la mística franciscana. Adapta a l'espiritualitat procediments i gèneres trobadorescos. L'Amic (Déu) i l'Amat (l'home) expressen el lligam d'amor que els uneix. Llull utilitza gèneres trobadorescos com l'alba i la presó d'amor per posar en evidència que Déu dona i demana amor.

Obra Narrativa

Ramon Llull és un dels primers autors de novel·la europea en prosa. A través dels seus personatges, projecta el comportament ideal de l'home, però també l'allunyament de la societat respecte a aquest ideal, influït per la mística franciscana.

Evast e Blaquerna

És l'obra en prosa més important de Ramon Llull i la primera novel·la urbana de la literatura en llengua romànica. Consta de cinc llibres: el primer narra la història d'Evast i Aloma, i els altres quatre se centren en el seu fill, Blanquerna. Blanquerna té una gran trajectòria religiosa fins que arriba a Papa i decideix dimitir per buscar una vida solitària. L'obra destaca per la descripció de personatges i per ambientar-se sempre en un entorn urbà, amb personatges com cavallers, nobles, caçadors o pastors.

Fèlix o Llibre de les Meravelles

Aquesta obra reflecteix la voluntat de voler conèixer el món en la seva totalitat. El protagonista, Fèlix, peregrina pel món i es meravella amb la creació de Déu.

Obra Didàctica

Llibre de les Bèsties

Protagonitzada per animals, aquesta obra tracta sobre el bon govern, el poder i com exercir-lo.

L'Ordre de Cavalleria

- Resum dels valors i deures d'un cavaller, segons el perfil definit per l'església