La Crítica Radical de Hume: Escepticisme i Empirisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB
Crítica a la Metafísica de Hume
La crítica de Hume a la metafísica suposa, sobretot, una crítica a la idea de substància, que designa allò que és real.
Hume segueix amb la crítica que fa el nominalisme d’una manera més radical, aplicant el principi de còpia:
- No tenim cap impressió ni de la substància com a suport sobre el qual resideixen les qualitats de l’objecte, ni com a essència comuna.
- La idea de substància és una idea complexa formada per la imaginació a través de les lleis d’associació d’idees. És un nom que designa una col·lecció d’idees aplegades per la imaginació (nominalisme).
No podem afirmar que la substància sigui també una cosa real que existeixi fora del pensament.
Escepticisme Metafísic
Si la substància existeix, és incognoscible i indemostrable.
Les Tres Substàncies de Descartes i la Crítica de Hume
Descartes diu que tres substàncies conformen la realitat:
- Substància pensant: Ànima o jo.
- Substància extensa: Món material.
- Substància infinita: Déu.
Hume critica cadascuna d'aquestes substàncies.
Crítica a l'Ànima o Jo
Del “penso, doncs existeixo”, Hume diu que podem concloure que existim, però no que el jo sigui una substància ni que el pensament en sigui l’essència.
No tenim cap impressió de l’ànima com a substrat on resideixin els pensaments, ni del pensament com a essència.
Per tant, només tenim l’evidència d’una successió de percepcions que fluctuen i canvien constantment. Unim aquestes percepcions amb la memòria i la imaginació.
Conclusió sobre l'Ànima
No podem afirmar que l’ànima sigui una substància ni que sigui simple i immortal.
Crítica a Déu (Substància Infinita)
Tenim la idea d’una substància infinita amb totes les perfeccions. Si apliquem el criteri de validesa de Hume, veiem que no tenim cap impressió d’aquesta idea de perfecció infinita.
Conclusió sobre Déu
Les nostres impressions són puntuals i concretes. No pot existir cap coneixement de Déu.
Crítica al Món (Substància Extensa)
La idea de substància extensa no deriva dels sentits ni de la reflexió, sinó que queda reduïda a un grup de qualitats particulars. És una associació de diverses sensacions agrupades pels sentits.
Conclusió sobre el Món
La percepció d’un objecte consisteix en un grup de sensacions agrupades: olor, color, tacte, gust, etc.
Quan tornem a trobar objectes semblants, l’experiència, gràcies a la memòria, ens diu que associem l’objecte amb la impressió d’abans. Aquesta associació d’idees és el que ens fa suposar falsament que darrere les impressions hi ha una existència, un concepte únic i universal, una substància. Però no tenim impressió de substància.
Suposem que un objecte existeix un moment després d’haver-lo percebut, però aquest supòsit també és una creença i està fonamentada en l’hàbit.
Crítica a la Idea de Llibertat (Lliure Albir)
La idea de llibertat és aquella que ens diu que l’home tria les accions que fa de tal manera que delibera i després actua. Hume diu que això és una unió d’idees feta per la imaginació que provoca una creença: la creença del lliure albir.
La relació entre pensar i actuar es pot veure com:
- Pensar: Causa
- Actuar: Efecte
La tria ve donada per la unió constant entre els motius d’elecció i les accions de la voluntat.
Crítica a la Geometria
Les relacions d’idees són demostratives, ja que es fonamenten en el principi de no contradicció. Quan diem que tots els angles d’un quadrat són de 90º, diem que tots els angles de tots els quadrats que puguin existir són de 90º. Per tant, aquesta deducció i totes les que es fonamenten en geometria es basen en la idea d’igualtat.
D’aquí en deduïm que si la idea és un cànon exacte, també serà exacta; si és al revés, no ho serà.
Hume afirma que la idea d’igualtat prové de l’experiència, ja que la primera vegada que experimentem dos cossos iguals és quan extraiem la impressió d’igualtat; llavors, la podem aplicar a altres coses.
Conclusió sobre la Geometria
Prenem l’aparença dels objectes per un cànon o model. Una vegada el tenim, la imaginació és el patró inqüestionable.