Crítica Filosòfica de Nietzsche i Schopenhauer: Vida i Poder

Aforisme 1: Crítica als filòsofs d'abans.

Les idees fonamentals que ens trobem en aquest aforisme són les següents:

• La tradició filosòfica s'identifica per Nietzsche amb el seu radical antivitalisme, és a dir, per menysprear, minusvalorar la vida en pro del concepte, de l'abstracció, de l'immòbil i permanent (Plató).
• Sòcrates, amb qui s'inicia aquesta tradició, és, per Nietzsche, el millor exponent d'aquesta actitud contrària a la vida: amb les paraules "debo un gall a Asclepius Salvador" (Déu de la medicina a l'antiga Grècia), pronunciades abans de prendre la cicuta, reconeix que la mort és la curació a la malaltia que és la vida.
• Aquesta actitud de Sòcrates és constant al llarg de la Història de la Filosofia Occidental: el consens dels savis (filòsofs) prova la veritat, afirma irònicament Nietzsche.
• Per mostrar el seu menyspreu per aquesta actitud antivitalista, Nietzsche es pregunta, també irònicament, si a potser no podien sostenir-se sobre les cames perquè eren tots vells, malalts i decadents.
• Apareixen així les idees de malaltia i decadència, idees que jugaran un paper central a l'hora de caracteritzar Nietzsche aquesta actitud contrària a la vida.

Nietzsche i Schopenhauer.

Schopenhauer és l'autor que més influirà en Nietzsche. Per a Schopenhauer, hi ha un impuls cec que es troba en tot per igual i s'anomena voluntat de viure. Cada ésser individual és manifestació d'una voluntat de viure que s'esforça per afirmar la seva pròpia existència a costa de la resta de coses. Els homes i els altres éssers són arrossegats per aquesta voluntat que es manifesta en forma de desig i ambició. Així, entren tots en una espècie de guerra per l'existència, convertint el món en un lloc horrible de patiment i dolor constants. La intuïció de la voluntat de viure com a realitat fonamental condueix a Schopenhauer a un profund pessimisme, a una actitud de renúncia radical a la vida.

Nietzsche convertirà la voluntat de viure en voluntat de poder, que exigeix autoafirmar-se siguin quines siguin les circumstàncies. Schopenhauer crea el concepte de voluntat de viure per reivindicar la seva realització. Nietzsche presenta la vida com una permanent lluita de contraris, sense possibilitat de reconciliació; així, si suprimim els contraris, suprimim la vida. Però aquesta lluita pot ser vista negativament i es condemna la vida, és el cas de Schopenhauer, o al contrari, s'accepta amb alegria la permanent lluita de contraris i s'entén la lluita positivament, que és el cas de Nietzsche.

Al igual que Nietzsche, la proposta filosòfica de Marx és també crítica amb el paper tradicional de la filosofia en la nostra cultura. El tret essencial de la filosofia del segle XIX és la consciència desemmascarada que pretén treure a la llum allò que s'amaga sota determinats supòsits. Es tracta de la filosofia de la sospita que es converteix en un instrument per fer visible allò ocult per davall de racionalitzacions interessades. Nietzsche no va llegir Marx i es va oposar a qualsevol teoria que eliminés la capacitat creadora de l'individu. Segons Nietzsche, ser iguals és ser massa amorfs, perdre la llibertat; és a dir, només els mediocres poden ser iguals. Ambdós critiquen la funció alienant de la religió, però mentre que per a Marx és un instrument d'opressió, Nietzsche l'enfoca com una pràctica antivital i considerarà la religió com un invent humà per calmar el dolor que provoca l'existència. Comparteix amb el marxisme la visió materialista del món i criticarà qualsevol intent de presència religiosa o transcendent pel que fa a l'explicació del món. Marx es mostrarà més sensible que Nietzsche davant les condicions inhumanes en què vivien moltes persones, i és que no es troba en Nietzsche cap proposta dirigida al canvi social o a la revolució política; els nous valors que representaven els moviments obrers eren despreciables i propis d'una moral del ramat, doncs mantenien la igualtat dels homes. El nou tipus d'home que simbolitza el Superhome és amant de les diferències i de la jerarquia.