Critica del poema la balanguera

UN ENTRE TANTS:

1-Quins referents de La realitat trobem en aquest poema (persones, noms de lloc,esdeveniments, objectes...)? Tenen relació Amb el Març espaciotemporal (època i espais) general de l’obra?

Quant a referències temporals i espacials explícites, no en Trobem en aquest poema.
Insistim amb la idea de la identificació del poeta amb El poble i que, lògicament, atenent al context del poeta, s’hi al·ludeix a tots Aquells que tenen idèntiques vivències a les seues en el mateix context, la postguerra.
El poeta repetix verbs significatius que podem relacionar amb la Vivència de la postguerra i la Dictadura franquista com callen, esperen, preguen gemeguen. (Aquest poema pertany a la Primera part del Llibre de meravelles i s’hi fixa el protagonista com un membre Representant anònim d’una col·
Lectivitat que espera continuadament quelcom i Mentrestant roman en silenci. Ell és un membre més entre tots aquells que tenen Idèntiques vivències a les seues en el mateix context, la postguerra. El Podríem encabir dins d’un dels àmbits temàtics, la poesia cívica.)

2-Quina temàtica Pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són Característiques de l’obra?

El poema pertany a la temàtica civil, temática a través de La qual aporta una visió real i, moltes vegades, dura i crua de la realitat, en La postguerra a València. Aquest poema pertany a la primera part del Llibre de Meravelles i s’hi fixa el protagonista com un membre representant anònim d’una Col·lectivitat que espera continuadament quelcom i mentrestant roman en Silenci. Ell és un membre més entre tots aquells que tenen idèntiques vivències A les seus en el mateix context, la postguerra. El podríem encabir dins d’un Dels àmbits temàtics, la poesia cívica. El Llibre de meravelles és el poemari Més conegut d’Este­llés i es caracteritza per una visió real i, moltes vegades, Dura i crua de la realitat, en la postguerra a València. Els seus tres àmbits Temàtics principals són la poesia amorosa, la poesia cívica i la poesia Quotidiana. La poesia amorosa és idil·li, fidelitat i sentiment, però és també Sensualitat i erotisme, i és sexe, vivència íntima i també col·lectiva en un Moment històric de repressió. La poesia cívica té les seues arrels a la terra Pròpia, el seu lligam directe al poble i el seu horitzó en la pàtria: Estellés Es compromet profundament amb la realitat nacional del seu país. La poesia Quotidiana és la plasmació hedonista dels instants felíços i de les sensacions De xicotetes coses primàries i satisfactòries perquè són essencials, però també I sobretot és fixació escrita del caos dominant en un temps de crisi: la fam, El dolor, la misèria, la solitud... I en especial, com a determinants, la pena I la mort, tant personal com col·lectiva.

3-A Qui es dirigeix la veu poètica en aquest poema? Per què creus que l’autor la fa Servir la segona persona i no la primera persona, com és habitual en la poesia?

En aquest poema la veu Poètica és el jo;el poeta a través del Vers “un entre tants”, aconsegueix Barrejar-se, fondre’s amb la col·lectivitat, el poeta és un més, comparteix Vivències, sensacions amb tants, en realitat Es converteix en la veu del poble.

4-Analitza la mètrica D’aquest fragment. És la mètrica dominant en el lllibre de meravelles. Hi ha Altres formes mètriques en els poemes seleccionats d’aquest llibre? Raona la Resposta.

El poema, de vint-i-un versos, alternant decasíl·labs i Tetrasíl·labs, presenta nou parells de versos organitzats 3+3+3, on intercala, Entre cadascuna d’aquestes tres agrupacions de dos, la repetició en un vers sol De la frase que és alhora primer hemistiqui de cada vers decasíl·lab (4+6) Síl·labes, és retronxa de segon vers de cada parell, i és el vers refrany que Tanca cada tres parells (2 2 2 1 2 2 2 1 2 2 2 1). A més de la insistent Repetició de la frase, també es tendeix a crear una rima assonant interna (ee/ae, ee/ee i ee/ae, respectivament en cada agrupació de parell de versos) Entre verbs de la segona part del decasíl·lab. Aquest poema pertany a la primera part del llibre, on trobem metres variats: tetrasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs. La Forma mètrica predominant en la part central de Llibre de meravelles i en huit Dels Déu poemes seleccionats és l’alexandrí (6+6), metre provinent de la Literatura culta. Amb l’alexandrí Estellés testimoniava el present i s’aprenia Del passat en el present. També podem trobar l’octosíl·lab en “Assumiràs la veu D’un poble”, poema de l’última part del llibre.

5-Identifica una Figura retòrica i explica què aporta al text? Quines figures són habituals en L’obra d’Estellés?

El poema s’articula amb un seguit de paral·lelismes, Acompanyats d’unaisotopia sintàctica: Un entre tants com esperen + verb en Present d’indicatiu. Pel que fa a la presentació dels versos i el nombre de Síl·labes que contenen (10 / 4) recorda una lletania -Súplica, consistent en Una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada Vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc): Un entre tants equival a ora pro nobis: resa per nosaltres-, que es presenta Estili´siticamenten repetició. En aquest tipus d’oració trobem dues veus: una Sola (decasíl·lab) i una altra coral (tetrasíl·lab), la que respon. Tot plegat és una variació de l’Ora pro nobis, la construcció discursiva de la postguerra Franquista, però en aquest cas desproveïda del rerefons religiós i orientada Envers la presa de consciència del fet que el jo poètic és un membre més del Conjunt a què pertany. En Llibre de meravelles són habituals diversos recursos Formals que Estellés domina a la perfecció com són la metàfora, l’al·literació, La comparació, l’anàfora, el joc de les imatges, l’enumeració, l’encavalcament, La hipèrbole, l’adjectivació (geminada, anteposada i postposada al substantiu: Llarg clamor unànime, assaonades rodonors benignes...), la paradoxa, la Sinestèsia, el polisíndeton, les citacions... Estellés escriu poesia amb un Estil molt expressiu escrit sobre la fusió de diversos registres, amb predomini De la llengua col·loquial o referències directes a les petites coses de cada Dia, tan importants; i també a les desgràcies i als secrets prohibits, a la vida I la mort. La llengua poètica és pròxima als lectors, entenedora i senzilla, Comunicativa i directa, i alterna alhora un llenguatge més líric i altre de més Narratiu.