Criteris de Veritat i Debat Dogmatisme-Escepticisme

Criteris de Veritat: Aplicació Pràctica

Quin criteri utilitzaries per saber si les següents proposicions són veritat i per què?

• Els extraterrestres són verds i tenen antenes.
  Criteri de correspondència, perquè només ho podem saber per contrastació amb l'experiència.
• La longitud d’una circumferència és de 2πr.
  Criteri de coherència, perquè és un enunciat formal que s'ha de posar en relació amb el sistema de la geometria.
• Quina hora és?
  No aplicable. No es pot aplicar cap criteri, ja que no es tracta d'una proposició i, per tant, no podem afirmar o negar la seva veritat. Es tracta d'una pregunta.
• A sota del llit hi ha un ratolí molt eixerit.
  Criteri de correspondència, perquè només ho podem saber per contrastació amb l'experiència.
• Vés a comprar el pa!
  No aplicable. No es pot aplicar cap criteri, ja que no es tracta d'una proposició i, per tant, no podem afirmar o negar la seva veritat. Es tracta d'una exclamació en imperatiu.
• Aquesta classe és molt xerraire.
  Criteri de correspondència, perquè només ho podem saber per contrastació amb l'experiència.
• Els quatre angles d’un triangle són tots diferents.
  Criteri de coherència, perquè és un enunciat formal que s'ha de posar en relació amb el sistema de la geometria. (Nota: Un triangle té tres angles).
• Els nens juguen al pati amb una pilota de l’escola.
  Criteri de correspondència, perquè només ho podem saber per contrastació amb l'experiència.
• 24 = 16.
  Criteri de coherència, perquè és un enunciat formal que s'ha de posar en relació amb el sistema de l'aritmètica.
• Pel maig, cada dia un raig.
  Criteri de correspondència, perquè només ho podem saber per contrastació amb l'experiència (és una dita popular que es verifica o refuta amb l'observació).

Dogmatisme vs. Escepticisme: Diferències i Problemes

En sentit genèric, el dogmatisme i l'escepticisme es diferencien davant la pregunta de la possibilitat del coneixement i, per tant, de l'existència de la veritat. El primer afirma que el coneixement és possible i que la veritat existeix; el segon, que el coneixement no és possible i que la veritat no existeix o no la podem conèixer.

L'escepticisme radical, amb la seva negació absoluta de la possibilitat del coneixement, cau en contradicció, ja que afirma precisament el que nega. Si no és possible el coneixement, tampoc no serà possible conèixer que no és possible el coneixement. Hi ha una contradictio in terminis, una contradicció interna en la manera com s'exposa aquesta idea. A qui nega la veritat se li pot preguntar: «Això que dius és veritat?»

Un altre problema de l'escepticisme radical és que la negació del coneixement i de la veritat implica que el coneixement no és necessari, amb totes les conseqüències que això comporta a tots els nivells (intel·lectual, social, moral, polític, religiós...).