Criteris de noticiabilitat: Miquel Rodrigo i Galtung-Ruge
Freqüència: Molt semblant a la tempestivitat. Són aquelles informacions que arriben en el moment en què estem elaborant una peça informativa i tenen més probabilitat de ser notícia.
Llindar: Esdeveniments amb una intensitat alta o que surten dels paràmetres normals. És semblant al concepte de raresa.
Absència d'ambigüitat: Informació amb dades i significat clar que facilita la seva conversió en notícia.
Imprevisió: Allò que és nou, inèdit i que no estava previst.
Continuïtat: Semblant al suspens. Notícies que es mantenen en el temps, evolucionen i aporten noves conseqüències.
Composició: Relacionat amb l'especificitat del mitjà, segons com organitzem la informació en l'espai i el temps disponibles.
Llorenç Gomis: Fets amb més comentaris i conseqüències
Resultats: Fets que aporten dades concretes.
Aparicions: Relacionat amb la notorietat; presència de personatges coneguts que fan declaracions.
Desplaçaments: Viatges, visites i reunions de persones rellevants.
Explosions: Fets que apareixen de sobte. Té relació directa amb la imprevisió.
Gestió de fonts i ètica periodística
Fonts desitjades: És preferible comptar amb fonts fiables i creïbles.
Agenda personal: La font és, normalment, propietat del periodista.
La font i l'actor: Cal distingir que no sempre la font i l'actor són la mateixa persona.
Polifonia: Necessària sempre que es pugui, especialment en temes amb parts enfrontades.
Secret professional: Conflictes derivats quan el periodista es nega a revelar les seves fonts.
Infiltració: Quan algú s'infiltra en una organització o reunió fent-se passar per qui no és.
Infoxicació (informació + intoxicació): Quan els mitjans abusen de notícies generades directament per la font.
Twitter: No és una font en si mateixa, sinó un distribuïdor de fonts.
Fe d'errates: Text breu que corregeix dades o informacions incorrectes publicades en dies anteriors.