Criteris per informar sobre violència masclista

Criteris de tractament de les violències masclistes

• Drets humans: Tractar les violències masclistes com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones. Mai com una notícia de successos.
• Àmbit estructural: Situar el fenomen en l’àmbit universal i estructural, producte de la desigualtat entre dones i homes. No tractar-ho com un cas aïllat.
• Tipologies de violència: Fer visibles tots els tipus de violències: física, psicològica, sexual, obstètrica i de vulneració de drets sexuals i reproductius, econòmica, digital, de segon ordre, vicària i institucional.
• Víctimes principals: Les dones i les nenes són les víctimes principals de la violència masclista i aquesta realitat s’ha de fer visible.
• Focus en l’agressor: Posar el focus de la informació en l’agressor. No presentar els agressors amb etiquetes com «violador de l'estilet», «la manada», etc. No oferir altaveus als agressors perquè es justifiquin.
• Intimitat i dignitat: Respectar el dret a la intimitat i la dignitat de les agredides. No mostrar-les mai sense el seu consentiment previ. Igualment, respectar el dret a la presumpció d’innocència dels agressors.
• Evitar prejudicis: Evitar qualsevol relació causa-efecte entre els fets i la procedència de les persones implicades, la seva situació sociocultural i/o les circumstàncies personals. No difondre la presència de drogues o alcohol en l’agressor ni en l’agredida.
• No qüestionar la víctima: No qüestionar la víctima en funció de si havia denunciat o no. En el seguiment de casos judicials, evitar la doble victimització. No sobredimensionar el relat de la defensa dels acusats. No confondre consentiment amb situacions de coacció.
• Fonts informatives: Seleccionar i diversificar les fonts informatives. Tractar-les amb rigor. Buscar fonts expertes en la defensa dels drets de les dones. Evitar qui busca protagonisme i qui vol manipular els fets.
• Llenguatge inclusiu: Utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista. Fer servir sempre el terme violència masclista i/o feminicidi. Mai violència domèstica ni intrafamiliar.
• Evitar el sensacionalisme: Fugir de les descripcions escabroses, del sensacionalisme i de la conversió de la informació en espectacle. El morbo no ha de ser un criteri de selecció de la informació.
• Selecció d'imatges: Escollir imatges que aportin informació i evitar concentrar l’atenció en les persones agredides i en les del seu entorn. Cal posar el focus en l’agressor o agressors. No mostrar només imatges de dones indefenses.
• Superació i reparació: Elaborar reportatges sobre dones que han superat una situació de violència masclista. Informar sobre el dret a la reparació de les víctimes i els processos de recuperació.
• Dimensió real del problema: Destacar els aspectes que donen la dimensió real d’aquest problema social: denúncies, processos judicials pendents, ordres d’allunyament, etc., i fer seguiment dels casos que permeti donar a conèixer les conseqüències penals sobre els agressors. És recomanable aportar la dada dels casos de violència masclista que hi ha hagut des que hi ha registres.
• Informació de servei: Incloure informació de servei que permeti al públic conèixer com realitzar una denúncia o les mesures judicials, econòmiques i socials a què poden acollir-se les víctimes, o quins són els telèfons d’informació i d’atenció a les dones.
• Sensibilització social: Generar sensibilització social sobre la importància i gravetat d’aquest tipus de violència per tal d’erradicar conductes violentes. Publicar informacions al voltant del fenomen com manifestacions, concentracions, balanços o dades. Donar visibilitat al paper dels homes a favor de l’erradicació de les violències masclistes i informar de les iniciatives sobre masculinitats igualitàries.
• Desmentir mites: Desmentir el mite de les denúncies falses amb dades contrastades i evidències científiques; per exemple, no difondre la fal·làcia de la síndrome d’alienació parental (SAP).