El Crit de Munch: Anàlisi, Significat i Característiques

El Crit va ser pintat el 1893 per Edvard Munch. Finals del segle XIX, un període de grans canvis, que se situa a les portes de la Primera Guerra Mundial, amb rivalitats imperialistes i disputes entre les diferents classes socials (moviment obrer...).

Per entendre l'obra de l'autor, cal conèixer alguns detalls de la seva biografia. De caràcter pessimista i depressiu, conseqüència de les morts sobtades de la seva mare i germana, dos factors que van marcar molt la seva infantesa i posterior vida adulta (actitud tràgica davant la vida, turmentat...). Va estar ingressat en una clínica psiquiàtrica a causa d'una depressió profunda. Edvard Munch va pintar l'obra d'El Crit en diverses versions (unes 50).

Característiques d'El Crit

• Aquesta obra pertany a l'estil expressionista. No els interessa mostrar la realitat, sinó l'interior de l'artista.
• Les pintures expressionistes són un reflex del món interior de l'artista, en aquest cas, la seva angoixa.
• Esquematització de les figures.
• Pinzellades llargues i ondulants.
• Ús del color extrem.
• El pessimisme, el caos i l'inconformisme són trets característics d'aquestes obres.

Descripció de l'obra

• Tècnica: Oli i tremp. Suport: Cartró.
• Descripció: Personatge amb les mans a la cara i la boca oberta sobre un pont, amb dos personatges més al fons i un paisatge marítim al darrere.
• Línia o color: Predomini clar del color per sobre de la línia.
• Colors: Destaquen els colors càlids (vermells i ataronjats) i el contrast entre el taronja i el blau.
• Pinzellades: Visibles, llargues i ondulants.
• Llum: Irreal, il·lumina tota l'escena sense ombres.
• Profunditat: Donada pel pont, els personatges del fons i el paisatge amb embarcacions. Les figures són planes, sense volum.
• Moviment: La línia corba i sinuosa aporta sensació de moviment, dinamisme i desequilibri. Les línies rectes del pont i els personatges del fons donen estabilitat.
• Composició: Oberta i asimètrica. La barana del pont divideix el quadre en dues meitats (pont i paisatge). Hi ha dos tipus de línia: la recta (pont, barana, personatges del fons - aporta estabilitat) i la corba i ondulant (personatge principal, paisatge - aporta inestabilitat). Fort contrast entre línies i colors. Estructura en 3 plans: 1r (personatge principal), 2n (pont, altres personatges), 3r (paisatge amb barques llunyanes).
• Expressivitat: Expressa l'interior del personatge (angoixa, inestabilitat, intranquil·litat). La figura humana no és idealitzada.

Tema i Inspiració

El tema principal és un home cridant sobre un pont amb un paisatge nòrdic al fons. Cal destacar que aquesta sensació d'angoixa li va sobrevenir a ell mateix quan passejava pel pont, es va quedar paralitzat i va percebre el paisatge del fiord com si fos sang i llengües de foc. Ell mateix ho explica en unes notes autobiogràfiques. Sembla ser que per pintar el rostre del personatge principal es va inspirar en una mòmia peruana que havia vist en una exposició universal.

Funció de l'obra

• Funció: Expressar el seu món interior, la seva angoixa i patiment.
• La va pintar de forma compulsiva (unes 50 versions), amb funció també terapèutica, per alliberar-se de l'angoixa.
• També té, però, una funció estètica.