El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi, Context i Significat

El Crit (Skrik)

L’autor és Edvard Munch i data del 1893. Aquesta obra és considerada la precursora de l’expressionisme.

Context Històric i Biogràfic

Munch és un autor noruec. Va ser estudiant d’enginyeria, però ho va deixar per dedicar-se a la pintura. Va viatjar a París i allà va conèixer els autors que estaven impulsant canvis en l’art.

La seva vida va ser molt dura, marcada per la mort i el patiment. Quan era petit, la seva germana i la seva mare van morir. Més endavant, va morir el seu pare. Tot això va fer que l’autor desenvolupés un caràcter marcat per l’angoixa.

Al 1880, va viatjar a Alemanya, i la seva obra va influir en autors germànics que posteriorment formarien part de l'expressionisme. Al 1908, va patir una depressió i va ingressar en una clínica.

El seu estil és molt personal, marcat per les desgràcies i les pors. És molt expressiu i utilitza un ús simbòlic del color. Quan es va recuperar de la crisi, la seva obra va canviar lleugerament.

Anàlisi Formal de l'Obra

Podem veure un home que crida sobre un pont. Sembla que la sensació d’angoixa del personatge es transmet al paisatge. L’element més important d’aquesta obra és l’expressió dels sentiments i de les emocions, aconseguida gràcies a l’ús del color.

Composició i Línies

• L’autor manifesta el seu malestar amb les corbes que dominen el quadre (excepte el pont i les figures del fons).
• Domina la línia corba, en contraposició de les línies rectes del pont i de les persones del fons. Aquest contrast és un recurs per trencar l’harmonia i reafirmar el sentiment d’angoixa.
• La perspectiva és lateral i molt forçada pel pont.
• El pont divideix el quadre en dues parts: el pont (que simbolitza la part humana, tot i que el personatge sembla formar part del paisatge) i el paisatge.

Color i Llum

• Hi ha un contrast important entre colors càlids (sobretot el taronja) i els colors freds (sobretot el blau), jugant amb la teoria dels colors.
• Els colors són plans (sense barrejar) i aplicats de manera gruixuda i ondulada.
• Predominen les tonalitats blaves i vermelles, que transmeten irrealitat i reforcen la idea d’angoixa i patiment.
• La llum és violenta i es relaciona amb l’ús de determinats colors (sobretot els càlids).

Tractament de les Figures

Els cossos es treballen de manera esquemàtica i distorsionada. Són formes planes amb contorns desdibuixats. La cara és molt expressiva, està deformada i té una forma cadavèrica.

Estil Expressionista

L’estil és expressionista (Munch és considerat el precursor d’aquest moviment). Aquest estil es caracteritza per:

• L’ús del recurs pictòric per transmetre la sensació.
• Composicions dinàmiques i figures distorsionades i expressives.
• El color passa a ser arbitrari.
• Un traç molt marcat.

Tot està subordinat al color i al servei de transmetre un missatge dramàtic d’angoixa i patiment.

Interpretació i Significació

La figura esquematitzada, dibuixada amb línies corbes, crida amb les mans al cap. Sembla que la humanitat l’hagi abandonat i que estigui més a prop de la natura. L’autor intenta transmetre el seu món interior i els seus sentiments.

La humanitat està representada per aquelles persones que s’allunyen pel pont i li giren l’esquena. El quadre transmet soledat i potser parla de la insolidaritat del món modern.

Es creu que aquesta obra és una crítica de l’autor a la societat moderna (la burgesia). Tot està al servei de l’expressió dels sentiments.

Es diu que, per a la persona del primer pla, l’autor es va inspirar en una mòmia que hi havia en un museu de París. Aquesta obra té moltes còpies i és la més famosa de l’autor.

Funció

Transmetre els seus sentiments i el seu món interior a través de la pintura.

Influències i Models Consegüents

Munch va ser influït per:

• Impressionistes (Gauguin, Van Gogh, etc.).
• Filòsofs i dramaturgs.

Al mateix temps, ell va influir en el moviment expressionista de les avantguardes del segle XX (especialment en autors alemanys).