El crit d'Eduard Munch: anàlisi i interpretació

EL CRIT

1. FITXA TÈCNICA

Autor: Eduard Munch (1863-1944)

Cronologia: 1893

Tipologia i material: és un quadre realitzat amb la tècnica de l'oli sobre llenç

Estil: expressionista. És un estil figuratiu però que no reprodueix la natura, sinó que la interpreta d'una manera subjectiva.

2. DESCRIPCIÓ FORMAL

Composició i línies: l'escena està dividida en 2 parts per una forta diagonal que reforça el caràcter de desequilibri visual. Per una banda el pont amb les seves línies rectilínies i on la figura central està aïllada de les altres persones que caminen darrere; per altra banda el paisatge de terra, mar i cel amb les seves línies ondulades, que tenen el seu origen al cap del personatge, suggerint inestabilitat. La línia corba i sinuosa permet reflectir l'angoixa del personatge central. Insistir en el contrast entre les línies sinuoses que serveixen per exterioritzar el malestar interior del personatge i les diagonals rectilínies del pont. Aquestes últimes reforcen la sensació de buit. Els únics elements que representen un cert equilibri són les dues persones i les dues barques, pintades amb línies rectes.

Cromatisme: Els colors que fa servir no són una còpia de la natura sinó una visió subjectiva de la situació. Per això els colors són una mescla violenta de blanc, groc, vermell i taronja, sense transició tonal. L'objectiu és reflectir un estat d'ànim convuls i donar una sensació d'agitació. Un detall és el cel crepuscular representat amb una combinació violenta de vermells i taronges.

Dibuix: el dibuix sembla deixat i maldestre.

3. TEMÀTICA

Elements iconogràfics i significat: al centre veiem la figura (home o dona) sobre un pont amb les mans al cap i la boca oberta per cridar. L'aspecte del cap és cadavèric i sembla ser que es va inspirar en una mòmia peruana que va observar al Musée de l'Homme de París. A l'esquerra i darrere hi ha dues persones caminant indiferents, al marge de la figura central. Darrere del pont veiem un paisatge marítim angoixant, on naveguen 2 petites embarcacions. El crit del personatge angoixat i envoltat d'una natura convulsa és el reflex del seu món interior. Les línies ondulades que en el Modernisme són elements decoratius, són per a Munch una forma de reflectir la por, l'angoixa, la solitud... Els 3 elements naturals que apareixen (cel, terra i aigua) també volen reflectir el món interior del personatge que es troba aïllat i en un estat d'ànim convuls.

Interpretació: s'ha interpretat de diferents maneres:

• Com un reflex de frustracions del pintor.
• Com una metàfora de soledat de l'home en la societat moderna.
• Com una crítica del món falsament optimista de la burgesia, convertint un dels seus llocs de passeig en un malson. (de fet l'escena està ambientada a la ciutat on residia Munch).

4. MODELS I INFLUÈNCIES

S'INSPIRA EN: l'obra de Van Gogh (de qui agafa les línies sinuoses i expressives), Gaughin i Toulouse-Lautrec per poder representar estats d'ànim. La seva estètica pessimista i expressionista s'inspira en l'obra filosòfica de Nietzsche i Kierkegaard. També se li pot trobar una certa semblança amb les pintures negres de Goya (la Quinta del Sordo).

INFLUEIX A: pintors com Kircher, del grup expressionista alemany Die Brücke (El Punt), a causa de l'ús violent dels colors i les formes distorsionades.

5. CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I 2 OBRES

La seva vida personal es va veure afectada per la mort de la seva mare i la seva germana gran. Aquest fet reflecteix en una actitud tràgica. Va conèixer l'obra de Gaughin de qui va aprendre de manera més subjectiva de tractar el color. És un estil molt personal, caracteritzat per l'expressivitat de la línia, la reducció esquemàtica de les figures i un ús simbòlic del color. És una pintura protagonitzada per l'element emocional, no únicament reflecteix les seves frustracions personals, també reflecteix la cultura nòrdica caracteritzada per elements subjectius, emocionals i existencialistes. Un referent literari de Munch és el dramaturg noruec Ibsen. El 1908 va haver d'ingressar en una clínica, víctima de una forta depressió. Quan es va haver recuperat, va tenir un estil més convencional.