Cristòfor Despuig i l'Espill de la vida religiosa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB

Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Aquesta obra és un diàleg filosòfic, un assaig de temàtica política escrit en prosa, no pas literatura de ficció. En referència al fragment, d’entrada podríem pensar que es tracta d’una obra medieval, ja que s'hi explica un fet històric que clarament és una llegenda d’una novel·la de cavalleries perquè s'hi parla de Berenguer IV. Amb aquest fet apreciem que l’autor viu en un món medieval, no pas en el Renaixement.

D’altra banda, en la segona part de l’obra podem veure que realment es tracta del Renaixement perquè atribueix unes accions al protagonista com a positives que a l’època medieval haurien estat defectes. Pel que fa a la trama, se’ns presenta en Lúcio i Don Pedro, els quals es troben passejant per Tortosa i discutint sobre la política local i internacional europea.

Cal recalcar els noms dels protagonistes, ja que són castellanismes; això és pel fet que antigament s’empraven amb freqüència i es feia conscientment, ja que era una llengua prestigiosa del moment. Per últim, recalquem la part més interessant: el comentari que fa Don Pedro. Aquest no forma part de l’ètica cavalleresca, sinó del Renaixement.

Anònim: Espill de la vida religiosa

Es tracta d’una obra teològica que va tenir èxit entre els lectors que volien una reforma protestant. És una obra misteriosa: va aparèixer impresa el 1515, va tenir una difusió extraordinària (especialment en traduccions a l'holandès, l'alemany, etc.) i va gaudir de molta fama al nord d’Europa.

D’entrada veiem que comença d'una manera familiar, perquè el protagonista anomenat Desitjós, per com és, pel que fa i pel que el mou, té com a model Blanquerna i Ramon Llull. De fet, veiem que l’obra està molt arcaïtzada per ser posterior a Llull, fet que provoca una certa estranyesa.

Per últim, ens trobem que la trama es repeteix constantment:

  • El personatge va pel bosc i viu diverses aventures.
  • Quan els personatges secundaris interaccionen amb ell, sempre hi ha un moment on li pregunten el nom.
  • El nom d’aquest personatge és un concepte religiós.
  • Seguidament, es torna a girar i fa com si res.

Aquesta estructura es repeteix contínuament per tal d’introduir conceptes religiosos de manera més amena.

Entradas relacionadas: