Cristòfol Despuig i la Prosa Catalana del Segle XVI: Els Col·loquis de Tortosa

La Prosa Catalana del Segle XVI

La prosa del segle XVI abasta l’àmbit profà i el religiós, remarcable per la seva varietat i qualitat. Inclou gèneres d’origen clàssic de caràcter humorístic i amb l’objectiu d’entretenir, com ara la novella, la facècia, la narrativa epistolar i el diàleg. També gèneres tradicionals com la novel·la al·legòrica, l’hagiografia i la narrativa històrica.

Àmbit Religiós: La Devotio Moderna

En el cas de l’àmbit religiós, parlem d’un corrent encetat als Països Baixos anomenat la «Devotio moderna», que defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l’humanista Erasme de Rotterdam.

L'Espill de la Vida Religiosa (El Desitjós)

La peça catalana més important d’aquest corrent espiritual és L’Espill de la vida religiosa, publicat l’any 1515. Habitualment, també se l’anomena El Desitjós, i diverses pistes fan pensar que l’autor és Miquel Colmada. El Desitjós és una novel·la al·legòrica en la qual un ermità viu un pelegrinatge pels diferents estadis de la tradició asceticomística: la via purgativa, la via il·luminativa i la via unitiva. L’Espill va ser traduït al castellà i a altres llengües, a causa del gran èxit que va aconseguir arreu d’Europa.

Àmbit Profà i Narrativa Històrica

A l’altre extrem, trobem la prosa profana, que té unes característiques formals i de contingut més modernes, és a dir, adaptades a les fórmules renaixentistes. En aquest grup hi podem encabir totes les manifestacions classicistes i també la narrativa històrica. Alguns dels representants de la prosa historiogràfica són Jeroni Pujades.

Cristòfol Despuig: Vida i Obra

La Defensa del Català i la Crítica Política

Una de les característiques de l’obra de Cristòfol Despuig que el diferencia de la resta dels autors que hem anat estudiant fins ara és la tria del català com a única llengua de les seves obres. Despuig encara fa un pas més en aquesta defensa de Catalunya, criticant l’actitud centralista de la corona de Castella.

Biografia de Cristòfol Despuig

Cristòfol Despuig fou un cavaller i humanista tortosí que es va dedicar a la prosa historiogràfica. Un altre dels oficis que va desenvolupar va ser el d’arxiver a Tortosa. Quan tenia 20 anys, el 1530, es va casar amb Marianna Curtó. D’aquest matrimoni en nasqueren tres filles. Despuig era una persona amb un profund interès per la realitat cultural, política i religiosa que l’envoltava. Al mateix temps, va dedicar gran part de la seva vida a llegir i a entendre els clàssics.

El Paper de la Censura

Malgrat que Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa van ser redactats l’any 1557, però no es van publicar fins al segle XIX. L’autor no ho va fer per temor de la censura de la Inquisició.

Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa

El Diàleg com a Gènere Renaixentista

El diàleg és un dels gèneres purament renaixentistes.

Estructura i Personatges dels Col·loquis

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) els componen sis diàlegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Mentre caminen aborden temàtiques diverses que els preocupen de la realitat catalana del segle XVI: la llengua, la política i el context eclesiàstic i social.

Els Tres Interlocutors

• Pedro: Cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap a Barcelona.
• Lúcio: Cavaller nascut a Tortosa, cultivat, d’esperit cosmopolita, amb domini de la ironia.
• Fàbio: Ciutadà responsable del regiment de Tortosa, amb coneixements pràctics i d’ideologia i hàbits conservadors.

Aquests es reflecteixen en els seus costums, com ara anar a missa.

Temàtica i Visió Crítica

A través d’aquests diàlegs obtenim una visió crítica del panorama català de l’època basat en opinions i no en realitats absolutes. Hem de tenir present que el diàleg és un gènere que permet veure una mateixa realitat des de diferents perspectives.

Resum dels Col·loquis per Temes

Si ens fixem en la temàtica i en l’estructura per col·loquis, l’obra de Despuig quedaria d’aquesta manera:

• Col·loqui primer: Tracta el tema de la llengua i ressalta la unitat de la llengua catalana en els Països Catalans i terres antigament conquerides pels catalans.
• Col·loqui segon: Refuta l’acusació de gasiveria que reben els catalans.
• Col·loqui tercer: El paper privilegiat de Tortosa i de les seves dones per la participació decisiva en una batalla. Contraposició entre el poder militar i el poder ciutadà.
• Col·loqui quart: Critica els privilegis de les dones. Explicació de la història de la ciutat de Tortosa.
• Col·loqui cinquè: Es concentra en la guerra del Principat contra Joan II.
• Col·loqui sisè: Relat dels orígens llegendaris de Catalunya. Una introducció a la varietat de fruits i de peixos que hi ha a Tortosa.