Cristianisme vs Plató i Filosofia Grega: Comparativa Clau

Comparació entre el Cristianisme i la Visió de Plató

• Afirmació de l'existència d'un altre món: Plató parla que el món sensible està fet a imatge del món de les Idees, mentre que en el cristianisme el món està fet a partir de les idees de la ment divina.
• Dependència de l'Ésser: Segons la doctrina platònica de la participació, depenem de les Idees, de les quals rebem l'Ésser. En el cristianisme depenem de Déu, rebem l'Ésser de Déu.
• Creació: En Plató hi ha un déu demiürg que ordena el món sensible preexistent, i en el cristianisme hi ha un Déu creador ex nihilo (del no-res).
• Transcendència del primer principi: Està situat més enllà d'aquest món: són les Idees en Plató i Déu en el cristianisme.
• Immortalitat de l'ànima: Ambdós hi creuen.
• Destinació de l'ànima: No es troba en aquest món; les ànimes són jutjades i tenen un premi o un càstig. En Plató significa la reencarnació o anar al món del diví, i en el cristianisme, anar al cel o a l'infern.

Diferències entre Cristianisme i Filosofia Grega General

• Tema del món (la seva creació)

  El cristianisme defensa la creació des del no-res, fet que entra en conflicte amb els grecs, que consideren absurd que del no-ser pugui sorgir l'ésser.

• Tema de Déu

  El cristianisme defensa el monoteisme: un únic Déu omnipotent i provident que s'ocupa dels homes. La tradició grega parlava de politeisme o agnosticisme (no es pot conèixer si Déu existeix o no). En el cas d'Aristòtil, es parla d'un Déu motor immòbil, acte pur, que no es preocupa dels éssers humans.

• La Història

  Els cristians parlen d'un Déu que intervé en la història, que es fa home i mor, i aquesta mort és l'esdeveniment fonamental. Tenen una visió rectilínia de la història, el sentit (o finalitat) de la qual és crear el Regne de Déu a la Terra. Per als grecs, la divinitat no intervé en assumptes humans; la història no té un sentit predeterminat i és cíclica.

• La Veritat

  Per als cristians hi ha una veritat única i vertadera, que és la paraula de Déu, la veritat revelada. Per als grecs, és múltiple i relativa; consideren que el coneixement de l'home és limitat.

• L'Ètica

  En el cristianisme, l'home és lliure i serà bo o dolent depenent de l'ús que faci d'aquesta llibertat; predomina la voluntat. Per als grecs (especialment Sòcrates i Plató), el mal no prové de l'ús de la llibertat, sinó de la ignorància (intel·lectualisme moral); hi ha un predomini de la raó.

• L'Home

  En el cristianisme, no es concep l'home com una cosa més dins el Cosmos, sinó que és una criatura privilegiada, feta per Déu a imatge i semblança seva, i el món ha estat creat per a ell. A més, Déu s'ocupa de tots i cadascun dels homes. La tradició grega reconeix una dignitat de l'home, però l'entén com a part del Cosmos.

• La Llei

  Per als cristians, tota llei (fins i tot les lleis naturals) procedeix de la Llei Divina (el pla que Déu té en la seva ment). Per als grecs, el que existeix és la llei natural; hi ha un ordre inherent a la Natura (Logos).

• L'Amor

  Per als cristians és un do, un regal de Déu (àgape), i està en l'essència dels manaments. Per als grecs (especialment Plató), és una via d'accés al coneixement i a la bellesa (eros).

• Immortalitat de l'ànima

  Al principi del cristianisme es parla de la resurrecció dels morts, inicialment amb el cos, encara que la idea evoluciona. Els grecs (com Plató) sí que parlen de la immortalitat de l'ànima separada del cos.

• Els Valors

  Per al cristianisme, els estimats de Déu són els pobres d'esperit: els mansos, els qui ploren, els compassius, els qui tenen fam i set de justícia, els humils (virtut fonamental), els qui paren l'altra galta... Per als grecs, l'excel·lència (areté) residia en la fortalesa i la saviesa, relacionades amb la bondat i la funció pròpia de cadascú.