Crisi i Successió a l'Imperi Romà: De Còmode a Teodosi

L'Any dels Cinc Emperadors (193 dC)

Aquest títol fa referència a l'any 193 dC, un període de gran inestabilitat en què hi va haver un total de cinc emperadors diferents.

La Successió Ràpida

El primer de tots, qui començà l'any, fou Còmode. La successió es va desenvolupar de la següent manera:

1. L'1 de gener, el prefecte del pretori, Pèrtinax, fou nomenat emperador. Aquest va governar fins al 28 de març, data en què fou assassinat.
2. El 28 de març, Didi Julià va comprar els pretorians i fou nomenat emperador.

Però no fou l'únic qui volia el ceptre imperial. També Clodi Albí i Septimi Sever es revoltaren, fent-se nomenar emperadors per les seves tropes.

L'1 de juny, Septimi Sever va eliminar Didi Julià i, posteriorment, Pescenni Níger i Clodi Albí, amb la qual cosa va aconseguir aglutinar el poder imperial sota la seva ègida.

Així doncs, tal com passà l'any 69 dC, un moment de crisi d'una dinastia va acabar amb un seguit d'usurpadors intentant fer-se amb el poder, fins que una nova figura forta es va erigir.

La Tetrarquia de Dioclecià: Divisió i Gestió

Es tracta d’una divisió de l’Imperi per tal d’agilitzar i optimitzar la seva gestió. L'objectiu era dividir l’Imperi en dues parts per facilitar-ne l’administració i crear un nou sistema de successió imperial.

El Sistema de la “Regla de Quatre”

Aquesta regla de quatre feia que cada meitat en què es va dividir l’Imperi fos governada per un Emperador, que rebria el títol d’August, i seria ajudat per un altre emperador més jove que rebria el títol de Cèsar.

D’aquesta manera, quan morís un August, un Cèsar el rellevaria, alhora que nomenava un nou Cèsar per tal d’assegurar l’estabilitat de l’Imperi.

• Dioclecià es va quedar com a August de la part oriental de l’Imperi.
• Va nomenar Maximià com a August de la part occidental.
• Cadascú tenia un Cèsar: Galeri i Constanci Clor, respectivament.

Teodosi I el Gran: El Darrer Emperador Unitari

El tercer dels emperadors hispans és també considerat el darrer Emperador de l’Imperi Romà unitari. No és que l’Imperi desaparegués, sinó que Teodosi fou el responsable de dividir l’Imperi en dues parts:

• L’Imperi Romà d’Orient.
• L’Imperi Romà d’Occident.

També va decretar que el cristianisme fos la religió oficial de l’Imperi (Edicte de Tessalònica, 380 dC). Arran d’aquest decret, es van deixar de celebrar els Jocs Olímpics (la darrera Olimpíada fou el 393 dC).

La Divisió Permanent de l'Imperi

A la seva mort, l’Imperi va quedar dividit de forma permanent entre els seus dos fills:

• Arcadi va restar com a Emperador del costat oriental.
• Honori va restar com a Emperador de la part occidental.

Teodosi també tingué una altra filla, Gal·la Placídia.

Constantí i el Cristianisme: L'Edicte de Milà

Constantí fou el primer emperador romà que va permetre i autoritzar el culte cristià. No fou cristià des del principi, sinó un pagà, ja que no es va batejar fins als seus darrers moments.

La Visió del Pont Milvi

Just la nit abans de la batalla del Pont Milvi, va tenir un presagi on se li va aparèixer una creu marcada per la inscripció: In hoc signo vinces (Amb aquest signe venceràs). Va manar pintar aquest símbol en els escuts dels seus soldats.

Constantí va ser un impulsor clau:

• Va promulgar l’Edicte de Milà (313 dC), pel qual s’atorgava llibertat de culte a l’Imperi.
• A més a més, fou impulsor del primer Concili del cristianisme, el Concili de Nicea (325 dC).